Trobar models de masculinitat alternatius, un problema social urgent

Redacció

Què significa la masculinitat avui? És possible ser home i allunyar-se del model basat en la superioritat sobre les dones? Quina és la relació entre masculinitat i certes maneres de fer política? Aquestes i altres qüestions candents es posaran sobre la taula en el congrés Men in Movement, V. Masculinitats i futurs viables, que celebrarà la cinquena edició del 29 de setembre a l'1 d'octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i que enguany té com a organitzadors principals la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l'Instituto de las Mujeres.

“El camp del gènere està focalitzat en les dones, principalment en la injustícia de gènere, però el gènere també és relació, i hem d'estudiar com es construeix aquesta relació i, per tant, les masculinitats. És urgent abordar aquesta qüestió”, explica la Dra. Begonya Enguix, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats i directora del programa del grau interuniversitari d'Antropologia i Evolució Humana.

Des que Enguix va començar a estudiar el camp de les masculinitats ―el 1993― amb una tesi sobre l'homosexualitat masculina, ha plogut molt. Dècades després, destaca com a fet positiu que en els últims anys s'han començat a visibilitzar altres maneres de ser home, allunyades del model patriarcal tradicional: models no basats en la superioritat, que incorporen la cura i s'allunyen de la violència. “El masclisme mata, tant dones com homes. Castra la possibilitat que l'home pugui ser curós, afectuós i igualitari”, assegura la investigadora i antropòloga, principal responsable de l'organització del congrés.

L'agenda antifeminista i homòfoba de l'extrema dreta

Un model oposat al d'home igualitari és la masculinitat tòxica que enarboren els moviments populistes d'extrema dreta que han agafat protagonisme en els últims temps. Tant als Estats Units ―amb Donald Trump com a icona― com a Europa ―amb Vox com l'exemple més proper, però n'hi ha molts d'altres― partits populistes de dreta i extrema dreta tenen com a punt clau a l'agenda l'antifeminisme i l'homofòbia. Aquesta masculinitat polititzada serà un dels punts destacats del congrés i el centre del debat Men and the feminist agenda, que comptarà amb activistes com Paco Abril, de l'associació Homes Igualitaris, i el col·lectiu feminista Fridas, entre altres ponents. També se'n parlarà a Masculinity, Gender and Nation, un diàleg entre les investigadores Stefanie Mayer, de la Universitat de Ciències Aplicades de Viena, i Gemma Torres Delgado, de la Universitat de Barcelona, amb la presència de Begonya Enguix com a moderadora.

“Estem en un context en el qual les llibertats i els drets guanyats es poden perdre fàcilment”, reflexiona Enguix. “En els moments de crisi hi ha un retorn a posicions considerades segures. Com deia Nagel, les posicions conservadores solen ser sempre patriarcals. Així, la posició de superioritat de l'home sobre la dona i els rols tradicionals es perceben com un lloc ja conegut i segur i es connecten amb allò natural, sense considerar que definim culturalment allò que considerem natural. Les polítiques de dreta i d'ultradreta veuen el feminisme i la diversitat de masculinitats del món actual com l'enemic a batre”, explica l'antropòloga i investigadora.

Men in Movement analitzarà altres aspectes de la masculinitat, com l'home en el context mediambiental ―la superioritat i el privilegi masculí sobre el planeta―, les masculinitats crítiques en els mons hispànics, la masculinitat i l'envelliment, les formes de sexualitat binària i no binària i el futur de les masculinitats.

L'organització del congrés ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l'acadèmia i el món activista, i també hi han participat la xarxa Masculinity, Sex and Popular Culture (Mascnet, Arts and Humanities Research Council, Regne Unit), la Universitat de Barcelona, l'associació Homes Igualitaris, el CCCB i el grup de recerca de la UOC MEDUSA (Genders in Transition: Masculinities, Affects, Bodies and Technoscience).