Prop d’un 20% de les persones ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol

La Taula del Tercer Sector reclama que internet sigui un dret fonamental i frenar la bretxa digital i social

La Taula del Tercer Sector proposa accions que enforteixin el marc legal necessari perquè l’accés a Internet sigui reconegut com a dret fonamental, ja que prop d’un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol.

A través de l’informe ‘Internet, dret fonamental: estudi per analitzar el marc legal existent i possibles iniciatives entorn de la reclamació de l’accés a Internet com a dret fonamental’, es planteja diverses recomanacions perquè les administracions i el conjunt de les entitats socials actuïn perquè el dret a internet sigui efectiu.

Així, l’estudi d’m4Social, elaborat per l’Observatori DESC i femProcomuns, vol promoure un debat ampli i profund sobre el dret a Internet per evitar que les persones en situació vulnerable quedin encara més al marge de la societat.

La pandèmia ha evidenciat el fenomen creixent de la bretxa digital, que també és social, i que el no accés a la xarxa és un factor més d’exclusió social que agreuja les desigualtats existents. Per això, insisteix que el reconeixement d’aquest dret és “absolutament imprescindible” perquè tenir connexió a Internet, o no, condiciona clarament l’accés a altres drets essencials, com l’educació, el treball, la salut, la participació o la relació amb les administracions.

Gairebé un 20% de les persones adultes ateses per les entitats socials no pot accedir a Internet sempre que vol. El preu de la connexió és una barrera clara (prop d’un 40%), però hi ha altres causes com la falta de competències i habilitats d’ús de les mateixes persones (prop d’un 20%) i haver de desplaçar-se fora de casa per poder accedir-hi (13%), segons l’estudi m4Social ‘La bretxa digital en les persones ateses per les entitats socials’ (Juny, 2020). 

Referents internacionals

La referència és Estònia, el primer país digital del món. Des de l’any 2000, compta amb una llei de telecomunicacions que considera l’accés a Internet com un dret humà bàsic. Especifica que és un servei universal, disponible per a tothom independentment de la localització geogràfica i amb un preu uniforme.

Altres referències són França, on tallar la connexió a Internet es considera una restricció inconstitucional del dret a la llibertat d’expressió i comunicació i on s’obliga les operadores a mantenir la connexió, malgrat que hi hagi un impagament, o Finlàndia que, des del 20210, té una llei del mercat de les comunicacions que el converteix en el primer país que reconeix l’accés a Internet a través de la banda ampla com un dret fonamental de tota la ciutadania.

A més, les companyies teleoperadores estan obligades a proporcionar una connexió d’alta qualitat, amb una velocitat de descàrrega d’almenys 1 megabit per segon, i a un preu raonable.

Algunes propostes per a les administracions

En l’informe també es fan algunes propostes per a les Administracions. D’aquesta manera, es considera que el govern estatal o els grups parlamentaris de les Corts generals haurien de reformar la Constitució per introduir el dret a Internet com a dret fonamental i poder exigir-lo davant els tribunals.

Així com també haurien de fer el desplegament normatiu de la Llei Orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. L’article 97 d’aquesta norma estableix crear un Pla d’Accés a Internet per superar la bretxa digital, proposant un bo social, l’existència d’espais de connexió d’accés públic i l’alfabetització digital.

Tanmateix, a l’avantprojecte de llei general de telecomunicacions, s’hauria d’incorporar a l’article 37 el servei universal a Internet. La Carta espanyola de Drets Digitals hauria de recollir els estàndards internacionals de drets humans i les necessitats socials detectades.

Altres recomanacions que destaca l’informe són que la Generalitat porti a terme una campanya de capacitació digital. A més l’avaluació de l’accés no s’hauria de fer només des d’una perspectiva quantitativa de connectivitat, és a dir, nombre de llars connectades, sinó també qualitativa segons la qualitat de la connexió (mòbil, fibra, amplada de banda, etc.); el nombre de persones a la llar que necessiten connectar-se habitualment; els dispositius i programari disponibles (ordinador, mòbil, tauleta; sistema operatiu, navegadors, plataformes educatives, portals de tràmit), la funcionalitat dels serveis a utilitzar i la capacitació de les persones per fer-ho.

En l’àmbit local, wifi4EU (programa de la UE que finança els municipis perquè instal·lin un accés gratuït a Internet) pot ser una bona eina per obtenir connexió wifi gratuïta en llocs públics, com parcs, biblioteques, museus o centres mèdics.

En el cas de Barcelona es podria participar en una proposta perquè la infraestructura pública de fibra sigui utilitzada de forma compartida per les operadores i alhora pugui ser utilitzada per la xarxa procomuna i per les iniciatives socials i comunitàries. És una oportunitat per replantejar el model actual perquè la concessió d’explotació està a punt de finalitzar.

Recomanacions per a la Taula del Tercer Sector i les entitats socials

A la Taula, com a institució que representa el conjunt de les entitats del tercer sector social, sobretot l’insta a desenvolupar accions d’incidència política per a l’aprovació de normes i polítiques públiques que garanteixin el dret a Internet i que sigui interlocutora per a propostes legislatives en l’àmbit català i que participi en la coordinació de propostes en l’àmbit estatal, europeu i internacional, entre altres.

A les entitats socials, el document detalla una sèrie d’accions legals que poden dur a terme les organitzacions socials per reclamar l’accés i ús d’Internet com a dret fonamental. Les recomanacions s’enfoquen sobretot en l’accés a Internet com a eina per accedir a altres drets i sobre la neutralitat de la xarxa, la disponibilitat d’infraestructures i l’assequibilitat del servei.

Entre les propostes que planteja l’informe, en destaquen especialment tres. La primera és una recomanació perquè el tercer sector social pressioni el Govern perquè aquest incideixi estatalment per aconseguir un bo social digital en el qual les tarifes d’internet siguin més reduïdes per a les llars en situació de vulnerabilitat. S’hauria de tenir en compte que, a diferència de l’energia, tots els preus són lliures (no n’hi ha de regulats), que els bons socials no impedeixen els talls de subministrament sinó que faciliten un preu més baix i que és important pensar, més enllà d’un preu accessible, en la disponibilitat de dispositius com ordinadors i tauletes.

La segona seria fer incidència perquè hi hagi modificacions normatives en l’àmbit català per assegurar el dret d’accés a Internet. En aquest sentit, seria molt útil inspirar-se en la regulació francesa que equipara els talls d’aquest servei a altres subministraments bàsics (aigua, llum o gas) i que els prohibeix en cas d’impagament. Si busquem una similitud a casa nostra, aquesta seria la llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l‘àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que prohibeix tallar la llum a famílies en situació de vulnerabilitat que no poden pagar la factura, i aplicar-la també a Internet.

La tercera proposta és la capacitació digital a través de cursos per a diferents col·lectius als centres de l’administració pública (escoles, centres cívics i biblioteques) i que aquests siguin un recurs de suport per garantir l’exercici del dret a Internet.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article