La llei contra la pobresa energètica evita 200.000 talls de subministrament entre 2015 i 2020, segons un informe

ACN

La llei contra la pobresa energètica ha evitat 200.000 talls de subministrament entre 2015 i 2020, segons un informe de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i Energia Sense Fronteres (ESF). Les dades recollides també indiquen que en aquest període la Generalitat i els municipis han destinat 35,3 milions d'euros pel pagament puntual de factures, en especial d'electricitat i, en menor mesura, d'aigua i gas natural.

En qualsevol cas, des de l'APE i l'ESF asseguren que les polítiques energètiques "han d'anar encaminades" a condonar el deute de les famílies vulnerables "i no pas a pagar factures". La voluntat de les entitats, per tant, és que s'arribi a acords amb les energètiques, tal com es va fer amb Endesa el passat mes de març.

L'informe avalua la Llei 24/205, que es va aprovar per unanimitat al Parlament el juliol el 2015 arran d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i regula el dret a l'habitatge, l'aigua i l'energia. Les dades recollides també posen de manifest que des del 2015 s'han atorgat 184.000 ajudes d'urgència. Pel que fa a les famílies beneficiàries, els ajuts són de mitjana de 91,70 euros per any, quantitat que segons l'APE està "molt per sota" de la despesa anual d'una llar en electricitat, que és d'entre 800 i 1.000 euros.

Les dades de l'estudi són el resultat d'estimacions "conservadores", tal com ha explicat un dels autors, l'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Sergio Tirado. En aquest sentit, les xifres s'han recollit després d'una petició a la Generalitat, que ha proporcionat dades de 693 municipis, un 73% del total. Ara bé, atès que entre aquests s'hi troben les quatre capitals de província, comprenen un 83% de la població.

L'informe també dona dades sobre els comptadors socials d'aigua, una eina que facilita el subministrament. Entre 2015 i 2020 se'n van instal·lar 914, que equival a 29 comptadors per cada 100.000 habitants. Les xifres indiquen que es tracta "d'una forma de suport poc habitual" en comparació amb els ajuts d'urgència social per pobresa energètica. Tot i això, l'informe apunta que hi ha diferències "importants" entre municipis. Mollet, Rubí i El Vendrell són les poblacions on més se n'han instal·lat.

Recomanacions a les administracions

Més enllà de les dades, l'informe conclou amb un seguit de recomanacions a la Generalitat i les administracions locals. En aquest sentit, Campuzano ha assegurat que hi ha "mancances" en la sistematització de dades, atès que cada subministradora utilitza un protocol diferent. Derivat d'això, la portaveu ha explicat que en un 80% dels casos els serveis socials no poden arribar a localitzar les famílies que apareixen als llistats d'impagaments. "Això passa perquè no hi ha protocols ni homogeneïtzació", ha dit Tirado. En la mateixa línia, Campuzano ha recalcat que "és necessari" que la Generalitat proporcioni "un marc metodològic operatiu per poder fer aquesta recollida sistemàtica de dades".

L'APE ha aprofitat la presentació de l'informe per valorar la situació actual de la pujada del preu de la llum. "Està angoixant a moltes famílies", ha reiterat la portaveu. Així mateix, ha explicat que els talls de subministrament són "l'extrem" de la pobresa energètica i, en aquest sentit, ha assegurat que hi ha "molta gent" que pot pagar les factures "a costa de privar-se de necessitats bàsiques".