Barcelona dedica una plaça a Sonia Rescalvo Zafra, dona transsexual assessinada per un grup de neonazis 

Entitats i institucions recorden al Parc de la Ciutadella la dona en el 30è aniversari de la seva mort 

Barcelona té des d'aquest dimecres una plaça amb el nom de Sonia Rescalvo Zafra, la dona transsexual assassinada per un grup de neonazis el 6 d'octubre de 1991. Amb motiu del 30è aniversari del seu assassinat, entitats i institucions li han volgut retre homenatge i han recordat la Sonia des del Parc de la Ciutadella, on ara hi té una plaça amb el seu nom, just on hi ha la glorieta on va ser agredida.

Amb aquest homenatge, el consistori dona compliment al compromís amb les entitats del Consell Municipal LGTBI, que demanaven homenatjar a Rescalvo. L'acte de memòria ha estat també un recordatori en contra dels delictes d'odi i de reivindicació i defensa dels drets de les persones LGBTIQ+. Durant l’acte, tant institucions com entitats han reivindicat la lluita de les persones trans i el camí que encara queda per recórrer.

Sonia Rescalvo Zafra va arribar de la seva Conca natal a Barcelona als setze anys i va entrar a formar part del món artístic de l'avinguda Paral·lel. Tot i aconseguir molta fama com a vedet es va veure obligada a fer de treballadora sexual per viure i dormia al ras al Parc de la Ciutadella, on va ser brutalment assassinada.

“Des d'avui aquesta plaça que no tenia nom és la plaça de Sonia Rescalvo, és una fita que heu aconseguit vosaltres”, ha dit el regidor de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Rabassa, dirigint-se a les entitats. Rabassa ha dit que tot i que és un canvi simbòlic és important i ha destacat especialment que la placa digui que era una dona trans i que va ser assassinada pel feixisme.

“Avui el nomenclàtor de la ciutat és una mica més just”, ha apuntat per la seva banda la tinenta de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez.La tinenta ha afegit també que homenatjant la Sonia volen posar en valor tota la lluita que hi ha hagut darrere després del seu assassinat, així com la tasca de les entitats que van reivindicar-lo com un crim d'odi, exigint una legislació justa.

Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha assenyalat que la plaça i l'acte de memòria són un recordatori de la Sonia però també del “feixisme que ha matat i segueix matant”. “Volem ser un país transinclusiu”, ha defensat, entomant “el repte d'una llei trans” catalana.

Segons Verge, totes les polítiques LGTBI, feministes i antiracistes “interseccionen” i tenen com a objectiu comú “enderrocar l'heteropatriarcat i el racisme”. Mentrestant, ha afirmat, cal “combatre l'odi i les agressions que fomenta l'extrema dreta feixista dins o fora de les institucions”. “No hi ha marge per la complaença”, ha conclòs.

L'activista trans i membre associació Lobby Trans, Judith Juanhuix, ha assegurat que tot i que la Sonia va morir sola no ho està. “Les coses han canviat i hi ha iniciatives importants per canviar una situació encara crítica en molts aspectes”, ha dit.

Per la seva banda, l'activista LGTBI Jordi Petit ha volgut homenatjar la Sonia recordant totes les persones trans que durant la dictadura van “donar la cara” i van “resistir” malgrat patir vexacions i pallisses per part de la policia. “Són heroïnes que mereixen el nostre record”, ha dit.

L'homenatge s'ha tancat amb les actuacions artístiques d'Arli Midnight i Max Kart i Keops Guerrero i La Pelos de la Associación Cultural Ningyo, que han realitzat la performance 'La muerte del cisne' dedicat a la Sonia.


 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article