Nou pas endavant per a la independència jurídica de les persones amb discapacitat

El Parlament valida el decret llei per adaptar el Codi Civil a la reforma de la modificació judicial de la capacitat

El Parlament ha validat aquest dimecres el decret llei que adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. El text regula que les persones amb discapacitat puguin nomenar un assistent per fer actes jurídics, de manera que a partir d’ara jutges i notaris no podran nomenar tutors o curadors, figures que la legislació civil ha utilitzat tradicionalment per resoldre situacions com aquestes. El Govern va aprovar el decret llei a l'agost, recollint el que estableix la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Amb aquesta regulació —que ha rebut els vots a favor de PSC, ERC, Junts, En Comú Podem, Cs i PPC (111), mentre que Vox ho ha fet en contra (11) i la CUP s'hi ha abstingut (9)— Catalunya es converteix “en un dels països amb la legislació més ben adaptada i avançada” respecte a la Convenció de Nova York, ha afirmat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. El text de les Nacions Unides, aprovat el 2006, implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l'autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències.

El nou model

L'assistència és una mesura de suport prevista en el llibre II del Codi civil català. El decret llei aprovat aquest dimarts en detalla i amplia l'abast per tal que pugui adaptar-se a les múltiples situacions a les quals han de fer front persones amb diversos graus de discapacitat. Així, el suport pot anar des de la interpretació de textos legals per a qui pateix dislèxia, fins a la gestió de qualsevol aspecte de la vida de qui té una discapacitat intel·lectual severa, com ara un malalt avançat d'Alzheimer.

L'assistent és una persona física —de l'entorn familiar o social— o jurídica, com ara una fundació o organització sense afany de lucre. De manera gratuïta i voluntària, l'assistent proporciona el suport concret que la persona amb discapacitat necessita per als actes que no pot fer per si mateixa.

Quan el jutge o notari constitueixi una assistència, haurà d'especificar quines són les funcions concretes i els actes en els quals haurà d'intervenir. La intervenció pot consistir en un suport puntual per a un acte concret —com ara ajudar a gestionar un patrimoni— o per a tots els actes de la persona —com ara signar, tramitar els seus ingressos o interactuar amb el banc.

L'assistent sempre ha de tenir present la voluntat i els gustos de la persona. Si aquesta no pot expressar-la, l'assistent l'haurà d'interpretar tal com la persona ho va fer en situacions semblants, o bé consultant el seu cercle de confiança. Sol·licitar un assistent al jutge o notari ho pot fer la persona interessada, els cònjuges no separats, els descendents, els ascendents o els germans. Qualsevol persona —també serveis socials o sanitaris— podran informar el ministeri fiscal de la necessitat de constituir una assistència per a una persona determinada.

El jutge haurà de revisar d'ofici l'assistència cada tres anys, encara que podrà ampliar aquest termini sense excedir els sis anys. El nomenament d'un assistent per part del jutge o notari s'haurà d'inscriure al Registre civil.

Tant les persones que actualment es troben en règim de tutela o curatela com els seus tutors o curadors podran demanar al jutge que, en el termini d'un any de la seva sol·licitud, revisi aquestes situacions per tal d'adaptar-les al règim de l'assistència. Quan no hi hagi cap sol·licitud, el jutge, d'ofici o a instància del ministeri fiscal, haurà de revisar la situació i adaptar-la a l'assistència en un termini màxim de 3 anys.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article