La població de Barcelona cau per primera vegada en els últims cinc anys arran de la pandèmia

ACN

Barcelona va tancar l'any 2020 amb un total d'1.660.314 empadronats, 6.200 persones menys que l'any anterior (-0,4%). Tot i ser la segona xifra més elevada dels darrers trenta anys, és la primera vegada en cinc anys que la població a la capital catalana retrocedeix. Segons la lectura del Padró Municipal publicada aquest diumenge per l'Oficina Municipal de Dades (OMD), la davallada en el nombre d'habitants prové principalment de l'augment de la mortalitat derivada de la Covid-19. Durant l'any 2020, a Barcelona van morir gairebé 19.000 persones, una xifra que només es va superar l'any 1918, amb la grip espanyola, i el 1938, amb la Guerra Civil. Per altra banda, la pandèmia va retallar els naixements i va frenar els fluxos migratoris.

En concret, a Barcelona van morir 18.962 l'any 2020, un 32% més que l'exercici anterior. La xifra representa una sobremortalitat de 4.305 persones, ja que la mitjana anual de defuncions durant els últims anys s'ha situat al voltant de les 15.000. La mortalitat ha afectat més dones que homes, un comportament que no respon a raons mèdiques. “Simplement hi ha moltes més dones que homes en edats avançades, que és el grup que més ha patit la Covid-19; a Barcelona, per exemple, un 83% de la població centenària són dones”, assenyala la responsable del departament d'estadística i difusió de dades de l'Oficina Municipal de Dades, Maria Jesús Calvo.

Pel que fa a la natalitat, aquesta també es va situar en zona de mínims, per sota els 12.000 naixements. Segons l'Ajuntament de Barcelona, es tracta del segon valor més baix dels darrers cinquanta anys. Durant l'any 2020, a la capital catalana van néixer un total d'11.753 infants, un 6,4% menys en termes interanuals. Alhora, la xifra s'allunya de la mitjana dels darrers deu anys, amb 13.500 naixements anuals.

Els moviments migratoris retrocedeixen

La pandèmia també va afectar els moviments migratoris, que per primera vegada en sis anys van registrar un saldo gairebé neutre. Fins ara, aquest saldo havia actuat com a motor del creixement de població, segons indica l'informe. Durant l'any 2020, a Barcelona es va registrar un saldo migratori —immigrants menys emigrants— positiu de 13.376 persones i un saldo administratiu —altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat— negatiu d'11.884 persones. En conjunt, el saldo migratori a la ciutat va ser positiu, de 1.492 persones, però es redueix un 80% en comparació amb la mitjana dels deu anys anteriors.

Bona part de les migracions estan protagonitzades per adults joves que venen de l'estranger. Pel que fa a les sortides, la majoria són d'adults joves que marxen a la resta de Catalunya. Pel que fa a les arribades, els que provenen de la resta de l'Estat són originaris de l'Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Terrassa. De l'estranger, els principals punts d'origen són Argentina, Colòmbia, el Regne Unit, Itàlia, Pakistan, Perú i Hondures.

Pel que fa als emigrants, la majoria són de nacionalitat espanyola —un 65%— i les seves destinacions preferides són l'Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. Respecte als anys anteriors, la preferència per emigrar a la resta de Catalunya s'ha incrementat notablement. En concret, Catalunya absorbeix el 69,8% dels emigrants procedents de Barcelona, quatre punts més que el 2016.

Efecte rebot

Malgrat la marxa d'alguns barcelonins a altres punts de Catalunya, el tinent d'alcaldia de Cultura de Barcelona, Jordi Martí, assenyala que aquest 2021 molta gent ha tornat a la ciutat. “Hem vist un efecte rebot, i això és una molt bona notícia des de la perspectiva de projecte de ciutat”, comenta. “Faltava veure si el desig de marxar de la ciutat per anar cap a entorns més oberts es consolidava, i no ha estat així”, ha afegit.

De fet, Martí ha apuntat que “les fantasies de retorn a la natura van molt bé pel cap de setmana”, però defensa que les ciutats continuen sent “els espais de creixement professional i personal que es busquen”. En aquest sentit, ha destacat que Barcelona “segueix sent una de les millors ciutats del món per viure”.