Càncer de mama i sexualitat femenina: una relació silenciada

Clara Congost  @QuasiClara 

A la Joana li van diagnosticar un càncer de mama el 2019, quan encara no havia complert els 50 anys. Els següents van ser mesos molt durs, marcats per les visites al metge, una mastectomia total i diverses sessions de quimioteràpia. Però va ser cap al final de les 14 sessions de químio que la Joana va començar a notar uns canvis en el seu cos dels quals ningú li havia parlat: disminució del desig sexual i impossibilitat de mantenir relacions coitals.

I és que, com molta gent, la Joana no sabia que els tractaments oncològics a què s'estava sotmetent per lluitar contra el càncer podien afectar de manera radical la seva vida sexual. “No es parla massa dels efectes del càncer de mama en la sexualitat femenina, però afecta molt”, assegura la doctora Maria Álvarez, ginecòloga i membre de la unitat de patologia mamària de l'hospital Sant Jaume de Calella.

“En ser un hospital comarcal, només podem passar a veure les pacients un cop a la setmana, i tenim un temps límit per cada consulta”, explica la doctora Álvarez. Així, quan algunes pacients li feien consultes sobre la relació entre la sexualitat femenina i el càncer de mama, “no teníem ni temps ni espai per donar resposta a les seves preguntes”, es lamenta la ginecòloga.

De fet, va ser arran d'intentar contestar aquestes preguntes i dubtes que la doctora Álvarez va decidir posar en marxa un espai d'assessorament sexològic per a les pacients d'aquesta malaltia de la zona de l'Alt Maresme i la Selva Marítima. Una iniciativa que va entrar en funcionament el passat mes d'abril i que té per objectiu abordar de forma personalitzada i molt dirigida les disfuncions sexuals que poden patir les dones a conseqüència del procés oncològic, així com oferir-los consells per millorar la seva activitat sexual.

“Cal donar-hi una solució”

“La sexualitat té una perspectiva biopsicosocial (biològica, psicològica i social), i el càncer de mama afecta totes aquestes perspectives”, explica la ginecòloga i màster en salut sexual. I afegeix: “La biològica, perquè és una malaltia els tractaments per a la qual comporten un canvi hormonal que pot desenvolupar en sequedat vaginal, disminució d'estrògens i menopausa precoç”. “La psicològica perquè, òbviament, tenir un càncer t'afecta psicològicament” —segueix—, “i la social, perquè també sol afectar la relació amb la parella, la família, i amb la gent del voltant”, desgrana la doctora Álvarez.

I la Joana no fa sinó que confirmar-ho: just quan estava acabant les sessions de quimioteràpia i descobrint els efectes que això li estava provocant en el cos, va conèixer qui es va convertir en la seva parella. Li agradaria dir que tot anava bé, però estaven encallats: “no podíem mantenir relacions sexuals plenes, perquè per la meva part era impossible”.

Va ser per aquest motiu que la Joana va començar a treure el tema entre les seves companyes de quimioteràpia: “Em vaig adonar que a totes ens passava el mateix, però que tothom s'ho tenia molt callat, que ningú parlava del tema”, explica. I és que, de l'impacte que té el tractament oncològic en la sexualitat femenina, no se'n parla ni a les consultes. Per una banda, les pacients no acostumen a parlar-ne. “sigui per vergonya, per tabú o perquè consideren que, havent superat un càncer, no tenir relacions sexuals plenes és una minúcia”, explica la doctora Álvarez. Però no ho és, i “cal donar-hi una solució i una sortida”, afirma.

Després de la pandèmia, a la Joana li van trobar un altre tumor i la van haver d'operar d'urgència. Però això no era el pitjor: també va haver de reprendre la quimioteràpia i, amb ella, els pocs passos que havia avançat en el terreny sexual es van esvair. “Va ser aleshores que em vaig atrevir a dir-li a l'oncòloga que el càncer no només m'estava afectant a mi —i en molts aspectes—, sinó també a la meva relació de parella”, explica.

Va ser així com va aconseguir el contacte de la doctora Álvarez, que ja havia posat en marxa l'espai d'assessorament sexològic de l'Hospital Sant Jaume de Calella. Tanmateix, la seva parella “no va poder aguantar, i la vaig perdre”, lamenta la Joana.

La sexualitat: un àmbit oblidat

“La sexualitat, sobretot a la pública, està molt oblidada”, assegura la doctora Álvarez, que creu que falten dues coses perquè el metge pugui treure el tema a la consulta: per una banda, conscienciació i formació dels professionals de la salut; i, per l'altra, més temps per a cada consulta. És per això que la doctora Álvarez, amb l'ajuda de la unitat de patologia mamària, es va posar per objectiu trobar un espai d'una hora després de les consultes perquè les dones puguin explicar què els passa en un ambient “distès, sense presses ni rellotge”.

És durant aquesta estona a soles amb la professional que moltes vegades la pacient se sent suficientment còmoda i relaxada per parlar de la seva sexualitat. A partir d'una primera consulta, explica la ginecòloga, poden “anar traient la informació per poder anar donant consells, educació sexual o tractament, el que sigui que necessiti aquella persona”. I ho confirma la Joana: “Amb la Maria —es diuen així, pel nom de pila— he après moltes coses, com exercicis o nous tractaments farmacèutics”. “La sessió és molt completa, no hi ha presses, ella et va preguntant i tu vas parlant i, a poc a poc, et vas obrint”, afirma. 

La Joana, al cap i a la fi, no només està lluitant contra un càncer, sinó també contra el tabú que hi ha entorn la sexualitat femenina. “És com si la sexualitat de la dona no fos per gaudir”, es lamenta. Però té l'esperança que, amb iniciatives i espais com el que ha aconseguit posar en marxa la doctora Álvarez a Calella, tots aquests estigmes entorn la sexualitat femenina es vagin esvaint.