Els municipis catalans destinen 3 milions d’euros més a la cooperació internacional ara que fa sis anys

El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament insta als ajuntaments a augmentar el pressupost fins arribar a l’objectiu del 0,7%

“La pandèmia ha tombat la concepció de ‘primer els de casa’”, ha dit el president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), David Minoves. L’entitat ha organitzat un acte per culminar la campanya “Defensa la Cooperació. Ens hi va la Vida”, en el que Minoves ha instat a les diverses administracions a aumentar el pressupost destinat a cooperació internacional, fins arribar al compromís del 0,7%.

“Aquesta campanya l’hem posat en marxa després de la pandèmia, perquè no passés com fa deu anys, que el Fons va patir retallades. Afortunadament, ha canviat molt la situació i ara hi ha més sensibilitat vers la cooperació”, ha assegurat Minoves. Una sensibilitat que, en part, arriba arran de la situació viscuda a causa de la Covid-19. La pandèmia ha posat de manifest que no hi ha salvació individual, que s’ha de pensar i treballar a nivell global, tenint en compte el grau d’interconnexió en el món actual. 

La Generalitat va donar llum verda al Pla director de cooperació 2019-2022, que preveu augmentar la partida de solidaritat internacional fins a arribar a destinar-hi el 0,7% dels ingressos propis l’any 2030.

Actualment, però, tant el govern central com els autonòmics es mostren lluny de l’objectiu fixat. Els governs locals són els que més s’hi aproximen i, segons ha reconegut Minoves, són els que registren un creixement de pressupost destinat a la cooperació internacional “més esglaonat i sostingut”. Concretament, els ajuntaments catalans han augmentat en 3 milions d’euros durant els darrers sis anys, passant de 15 milions d’euros als 18 milions actuals.

La Generalitat, en canvi, l’any 2020 ha registrat un descens del 20% del pressupost destinat a cooperació respecte l’any 2010, el que significa 11, 38 milions d’euros menys. Pel que fa a l’Estat Espanyol, l’Ajut oficial al Desenvolupament de l’any 2020 arriba al 0,22% del PIB, i registra un descens del 72% respecte a l’any 2010.

Malgrat això, Minoves ha reconegut que tant en el govern estatal com en la Generalitat, “cada cop que s’han aprovat pressupostos hi ha hagut un augment destinat a la cooperació”.

Justament aquest mes d’octubre els ajuntaments catalans estan preparant els seus pressupostos per a cooperació, per aquesta raó Minoves ha demanat que no abaixin la guàrdia i que continuïn mantenint i ampliant els pressupostos destinats a cooperació: “Vam creure que havíem de donar raons als tècnics i a la ciutadania per defensar la cooperació amb l’eslògan “Defensa la cooperació en hi va la vida” i per això vam engegar una campanya que ha durat cinc mesos i que acaba aquest mes d’octubre, justament quan els ajuntaments comencen a fer els seus pressupostos públics”.

Amb tot, el director del Fons ha reconegut que la importància de defensar la cooperació “no és només per defensar pressupostos sinó perquè volem fer accions directes que arribin a la gent”. Per la seva banda, el president del FCCD i alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda ha destacat que “ara més que mai no podem oblidar la necessitat de fer cooperació especialment en temps difícils” i ha afegit que “els ajuntaments, som més independents que els grans Governs, que els estats”.

Posar en valor l’educació autòctona

L’acte a la Bostik ha comptat amb dues taules rodones, una sobre l’enfortiment del poder de les dones mitjançant l’educació i l’altre sobre el canvi climàtic i els seus efectes en la salut als països del Sud Global.

En la primera taula rodona s’ha posat de manifest l’educació com a factor clau per apoderar les dones. Una educació “que sigui reparadora i sobretot, descolonitzadora”. Així ho han reivindicat Lema Rashid, refugiada i activista afganesa, Bombo N’Dir, presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes i Isabel Lozano, membre de Promedios i cooperant en un projecte d’educació popular a Chiapas, Mèxic. Les tres activistes han assenyalat la necessitat que la cooperació internacional pugui ajudar a fer-ho possible.

“L’escola posa l’espai perquè decideixin quin tipus d’educació volen fer, és important que l’educació sigui feta des del poble i pel poble”, ha assenyalat Lozano.

Per la seva banda, Rashid ha destacat la necessitat de tenir “una educació estable” per poder decidir i ha considerat “bàsic” respectar “l’autonomia i la cultura del país on es fa la cooperació i la intervenció en educació”.

Bombo N’Dir ha reivindicat “l’educació de base” que tenien abans de la colonització a Senegal. “Ara ens han inculcat que tot el que fem no val, que hem d’aprendre francès, i que la nostra educació no val res”. “El complexe d’inferioritat respecte als francesos encara no ens l’hem tret”, ha asseverat.

Rashid ha considerat “molt important” acompanyar l’educació amb un pensament crític i consciència política” per poder donar-li la volta a la situació.

Els efectes del canvi climàtic al sud global

La segona taula rodona de la jornada ha comptat amb la participació de Yolanda Oquelí, activista ambiental guatemalteca i membre del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans i Mulai Mesaud, enginyer químic i responsable del laboratori Mohamed Embarek Fakal-la als campaments saharauis de Tindouf.

Mesaud ha denunciat les condicions “impossibles” sota els sostres metàl·lics als campaments saharauis, on “no és gens fàcil de resistir”.

Oquelí, que ha fugit del seu país perquè ha rebut amenaces de mort a causa del seu activisme ha destacat els efectes negatius en la salut mental que provoca el canvi climàtic, especialment, a les dones. “És molt difícil accedir a la salut al meu país. Els huracans dels últims anys han escombrat directament moltes famílies i tots aquests danys psicològics s’han de reparar”, ha dit.

L'activista guatemalteca ha reconegut que la cooperació “salva vides" i ha explicat que ella continua amb l'activisme des de Catalunya.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article