Pedals Solidaris: 100.000 quilos de menjar i 11 tones de CO2 menys a l’aire

El projecte de l’Associació Egueiro compleix cinc anys repartint menjar als col·lectius més vulnerables


L'Ibrahym Baryaz va arribar a Catalunya fa tres anys buscant unes oportunitats de feina que no existien al seu país natal. Tanmateix, la realitat amb què es va topar en arribar a “l'Europa dels somnis” era ben diferent de la què s'havia imaginat. Sense recursos i amb pocs estudis —i amb només 19 anys— es va veure dormint al carrer i sobrevivint de les restes de menjar que trobava a les escombraries. El dia a dia era insuportable, i aviat va anar desenvolupant una situació de drogodependència.

Ara ja fa gairebé un any que l'Ibrahym forma part de la comunitat d'Egueiro —una associació sense ànim de lucre que desenvolupa programes específics de rehabilitació per a persones amb drogodependència—, i fa dos mesos que és rider al projecte Pedals Solidaris, una iniciativa que té per objectiu alimentar dos pardals d'una mateixa fruita. “Volíem desenvolupar un projecte que, més enllà dels mateixos beneficis per a la població que atenem, donés resposta a problemàtiques socials actuals”, explica Oriol López, subdirector de recursos de Barcelona l'Associació Egueiro.

Així, Pedals Solidaris és un projecte desenvolupat “per persones que estan a la tercera —i última— fase del tractament de drogodependències” de l'Associació. I, des del 2017, també en formen part “joves migrants sols extutelats o que es troben en una situació administrativa irregular un cop fan la majoria d'edat”, amplia el subdirector.

La iniciativa, impulsada fa cinc anys per l'equip terapèutic del pis amb suport a la reinserció Can Coroleu de Barcelona —i que forma part dels tres pisos de què disposa Egueiro—, va néixer amb l'objectiu de “generar accions d'impacte sociocomunitari per tal de potenciar la reinserció de les persones ateses” per l'associació.

D'aquesta manera, el projecte consisteix en fer arribar excedents alimentaris procedents de grans superfícies, petits comerços, i escoles de Barcelona, a entitats que donen suport a col·lectius vulnerables de la ciutat. “Recollim el menjar que ha sobrat i en fem tàpers precintats que després repartim”, explica Oriol López.

El resultat és, doncs, un procés logístic sostenible tan econòmic com mediambientalment, ja que els usuaris i usuàries d'Egueiro transporten els aliments en bicicletes reutilitzades i remolcs de càrrega amb cambres isotèrmiques facilitades per la Cooperativa Biciclot. Tot sota la coordinació de Pont Alimentari, un projecte que crea xarxa d'interacció entre donants i receptors.

Mobilitat Sostenible

En els darrers cinc anys, Pedals Solidaris ha transportat més de 100.000 quilos de menjar a entitats receptores com la Federació de Famílies Monoparentals, la Fundació Comtal, la Fundació Roure i La Merienda, que els han repartit entre més de 150 unitats familiars desafavorides.

Durant només el 2020, els riders solidaris de l'Associació Egueiro van recórrer aproximadament 6.000 kilòmetres en les diverses rutes setmanals —que tenen lloc de dimarts a divendres de 9h a 14h—, i els prop de 20.000 quilos d'aliments que van transportar durant aquells mesos van aconseguir estalviar al voltant de 0,87 tones de CO2.

També des del punt de vista mediambiental, en les diferents fases dels processos de destrucció alimentària es va evitar la destrucció de 20 tones de menjar, que hauria suposat l'emissió de més de deu tones de CO2.

Manca de recursos i finançament

Tot i estar orgullosos del desenvolupament del projecte, des de l'Associació Egueiro es queixen de la manca de recursos i finançament a què fan front. I és que el local on els riders arreglen les bicicletes i emmagatzemen el menjar costa 600 euros de lloguer, un import al qual han de fer front sense ajudes. “El primer any vam rebre una mica de finançament”, diu Oriol López, però va suposar “moltes hores d'omplir formularis per, total, rebre només 300 euros”, remuga. Ara ja fa cinc anys que van demanar a l'Ajuntament de Barcelona un local, tot i que de moment no han tingut resposta.

Però aquest no és l'únic problema. Tant els joves migrants sols com els que han arribat a Egueiro a través de Serveis Socials tenen moltes dificultats per trobar feina. “Mentre estan sota tutela cobren certa quantitat de diners, però un cop compleixen 18 anys, res”, assegura el subdirector.

D'aquesta manera, des d'Egueiro subratllen la importància del treball en xarxa, perquè no es tracta només d'aconseguir que aquests joves es recuperin de l'addicció, sinó també que aconsegueixin feina. I, per a això, “és necessari que tinguin més formació”, afirma Oriol López.

Beneficis pels usuaris i per la comunitat

Segons l'Associació Egueiro, el projecte Pedals Solidaris ha aconseguit “promoure l'autonomia i la responsabilitat” de les prop de “50 persones usuàries que hi han participat des del 2016”. De la mateixa manera, “ha permès potenciar la seva inserció i inclusió socials”, fomentant la interacció de la resta de la societat amb aquestes persones, trencant amb tabús i prejudicis.

“No oblidem que són dos col·lectius, socialment parlant —encara ara— molt estigmatitzats”, explica Oriol López. I afegeix: “Posant-los al centre de l'acció intentem treballar aquest estigma encara existent”.

Entre joves migrants sols extutelats o en situació administrativa irregular i aquells que estan en l'última fase de rehabilitació, actualment en el projecte hi participen unes deu persones. I, per a totes elles, “són imprescindibles aquestes interaccions socials”, assegura el subdirector de Recursos.

El Juan Olivares, que després de 25 mesos ha arribat a l'última fase del programa de rehabilitació d'Egueiro i que també forma part de l'equip de riders solidaris, explica que “fer aquest tipus de coses” forma part de la seva recuperació. “He d'estar agraït, he après molt amb Egueiro”, admet, i amb un somriure amagat per la mascareta afegeix que, “a més, fem esport”. Durant els prop de 20 kilòmetres que recorren al dia en bici, es relacionen amb molta gent, “i això forma part de la inserció social”, apunta.

“Potser és egoista per part meva, però jo vinc content pels matins a fer les activitats, perquè així és com li diem, en lloc de feina”. I és que el Juan creu que les persones que participen en el projecte han de deixar “una mica de llegat”. “He de ser egoista en la meva recuperació, però he d'aprendre a fer coses desinteressadament”, conclou. I això és exactament el què li està ensenyant formar part d'aquesta comunitat.

Per l'Ibrahym, poder relacionar-se amb la societat d’aquesta manera suposa un gran canvi, ja que ara reparteix menjar a l'entitat que durant un temps n'hi proporcionava a ell: “Agraeixo molt tota la gent que m'ha ajudat” —assegura— “i m'agrada poder retornar el favor”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article