Metges de Catalunya demana als facultatius que deixin de fer hores extres el 2022 per la “cronificació”

Un de cada tres professionals mèdics està cremat per la feina, segons un estudi del sindicat

Un de cada tres metges pateix ‘burnout’, és a dir, està cremat per la feina. Així ho mostra un estudi del sindicat Metges de Catalunya, a partir d'una mostra de 2.716 enquestes a facultatius afiliats a l'organització que treballen en centres públics i concertats, realitzades entre el maig i el juny d'aquest any. El 70% va manifestar que pateix cansament emocional; el 61,5%, una actitud de distanciament del treball i el 44%, manca de realització personal.

En la presentació dels resultats, aquest dijous, el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart, ha afirmat que l'administració ha “institucionalitzat” i “cronificat” el sobreesforç i ha anunciat que en les properes setmanes demanaran als metges que deixin de fer hores extres el 2022.

L'estudi ha analitzat tres factors relacionats amb la síndrome d'esgotament professional o ‘burnout’. Són el cansament emocional, la despersonalització, o actitud d'aïllament i distanciament davant del treball, i la manca de realització personal, que consisteix en l'autopercepció d'incapacitat per assumir les tasques assignades, ha explicat la psicòloga i responsable de l'estudi, Anna Robert, en la presentació dels resultats. El 51% dels enquestats va respondre que se sentia afectat pel cansament emocional i la despersonalització mentre que el 33% va dir que patia els tres factors de manera simultània. Segons l'estudi, el ‘burnout’ afecta sobretot les metgesses, especialment en la franja d'edat compresa entre els 31 i els 50 anys, que treballen en l'atenció primària. Així, l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) —que concentra el 80% dels CAP— és l'àmbit de treball on els professionals pateixen més esgotament, segons mostra l'enquesta.

Per al sindicat, aquesta incidència de ‘burnout’ entre els metges està causada per la sobrecàrrega laboral sistemàtica. També per la manca d'autonomia i control sobre la pròpia agenda assistencial; per condicions laborals i retributives “poc satisfactòries”; pel sentiment de “desprotecció” i “desconsideració” per part de les administracions i empreses; per conflictes de rol i competències professionals; per dificultats de conciliar la vida personal i laboral i les oportunitats “escasses” formatives i de recerca. El secretari general de Metges de Catalunya (MC) ha explicat que hi ha metges que estan fent “60, 80 i, fins i tot, 100 hores setmanals” i que aquesta situació ja s'havia “cronificat” molt abans de la pandèmia. “Estem tapant un forat posant malalts els professionals”, ha advertit.

Davant d'aquesta situació, el sindicat proposarà als facultatius que deixin de fer hores extraordinàries. La idea és que ho comencin a fer a partir del 2022 i que ho notifiquin a les direccions dels centres en les properes setmanes. El sindicat està preparant ara els mecanismes legals perquè els facultatius puguin negar-se a fer aquestes hores extraordinàries, que són voluntàries, i quan els tinguin a punt, informaran els professionals com es poden adherir a la campanya. Lleonart ha exposat que a l'ICS la jornada laboral és de 1.642 hores i, a la xarxa concertada, de 1.688, a les quals se'n poden afegir 499 de jornada complementària, que sumen les 2.187 hores màximes que estableix la legislació europea. Ara bé, el secretari general ha explicat que alguns metges estan fent “3.000 i fins a 3.500 hores l'any”. “Aquests professionals han de poder parar i dir prou i fer-ho sense por a les represàlies”, ha afirmat. “Proposem aquesta iniciativa per protegir la salut física i mental dels professionals; per la salut de la població; per mostrar la manca de professionals; per empoderar-los i per treure de l'equació del sistema sanitari la institucionalització de l'escreix de la jornada”, ha recalcat Lleonat.

El sindicat vol pressionar el Departament de Salut i altres agents implicats a “asseure's a escoltar i a negociar una millora de les condicions laborals”. Lleonart ha recordat que anteriorment han fet altres moviments, com la vaga que va durar quatre dies el 2018 o denúncies contra l'ICS a Inspecció de Treball, la tercera presentada aquest juliol.Sobre la nova eina presentada aquest dimecres pel Servei Català de Salut (CatSalut) que permet als usuaris programar-se les visites als CAP, Lleonart creu que és un dels canvis que "posa pedaços" a la "situació dramàtica" de la primària. “Aquests canvis no faran que les agendes dels facultatius deixin de tenir quatre, cinc o sis visites a la mateixa hora i, en canvi, afegeix un punt d'inaccessibilitat i d'incertesa”, ha afirmat. Lleonart considera que molta gent gran no utilitzarà aquesta eina i que, en canvi, són uns dels principals usuaris de la primària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article