Les escoles de noves oportunitats reclamen el reconeixement del seu model a la nova llei d’FP

Un estudi de la UAB subratlla la necessitat d’una política educativa que asseguri la sostenibilitat d’aquests projectes


Les entitats que gestionen les escoles de noves oportunitats reclamen que se les tingui en compte a la nova Llei de Formació Professional, per tal de poder donar estabilitat i un marc legislatiu a la feina que fan. Segons un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), aquesta mena de projectes educatius són clau a l'hora de combatre l'abandonament escolar prematur i l'atur juvenil, però també es troben en una situació d'elevada vulnerabilitat institucional.

A Catalunya hi ha actualment 13 escoles de noves oportunitats, les quals estan dirigides per les fundacions Adsis, El Llindar, Comtal, Gentis, Intermèdia, Marianao i Salesians Sant Jordi. Aquests projectes aconsegueixen “reenganxar anualment” a més de 3.500 joves en el seu procés formatiu i són una eina clau a l'hora d'afrontar l'abandonament escolar prematur i l'atur juvenil, segons les mateixes entitats.

Per aquest motiu, aquestes fundacions han reprès una roda de contactes per presentar esmenes a la nova Llei de Formació Professional que es comença a debatre al Congrés de Diputats aquest trimestre. Entre altres coses, demanen que es reconegui el seu model d'acompanyament i d'itineraris formatius que alternen formació i treball.

Segons les entitats impulsores de les escoles de noves oportunitats, aquests itineraris educatius han esdevingut “una resposta complementària a l'abandonament escolar prematur i l'ocupabilitat juvenil”, però “aquesta complementarietat és fràgil perquè no tenen el reconeixement necessari que homologui la seva proposta formativa, ni garanteixi la supervivència econòmica”.

En aquest sentit, el director general de Salesians Sant Jordi, Paco Estellés, ha reclamat una “política activa, valenta i conjunta”, que aposti per les escoles de noves oportunitats com a eines per fer front a l'abandonament escolar. Segons l'IDESCAT, un 19% dels i les joves abandona l'educació sense completar els seus estudis postobligatoris.

Espais de dignificació dels i les joves

Les fundacions que gestionen les escoles de noves oportunitats van presentar la setmana passada un estudi elaborat per la UAB, titulat El model d'Escoles de Noves Oportunitats: una peça clau del sistema educatiu per garantir l'èxit escolar. Aquesta investigació ha fet un seguiment dels itineraris de diversos alumnes durant el darrer curs, per avaluar el funcionament d'aquest model educatiu.

L'estudi assenyala que hi ha dos perfils de joves que atenen les escoles de noves oportunitats: per una banda, aquells i aquelles que han acabat abandonant els seus estudis sense graduar-se de l'ESO, a partir de males experiències dins del sistema educatiu reglat català; i aquelles persones a qui “el sistema ha exclòs”, ja que han arribat a Catalunya amb 16 anys o més i, per tant, ja no poden escolaritzar-se als centres educatius ordinaris.

“Els i les joves escolaritzats a les escoles de noves oportunitats han estat, doncs, víctimes d'un sistema d'educació formal profundament injust”, conclouen les autores de l'informe Aina Tarabini, Judith Jacovkis i Alejandro Montes.

A la investigació, a més, es reconeix que aquests itineraris educatius “es troben en una situació d'elevada vulnerabilitat institucional”, tot i que actuen “com espais de protecció i dignificació” dels joves en risc d'exclusió. Per aquest motiu, les autores de l'estudi subratllen que “perquè la compensació que exerceixen les escoles de noves oportunitats sigui sostenible a llarg termini s'ha d'integrar de forma sistemàtica en el marc d'una política educativa que posi l'equitat educativa al centre de la seva acció”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article