Augmenten les denúncies per assetjament escolar després de la pandèmia

L’ACPAE alerta de l’ús de la tecnologia per atacar i difondre contingut sensible a través de les xarxes socials

L'Associació Catalana per la Prevenció de l'Assetjament Escolar (ACPAE) constata un increment de les denúncies per assetjament escolar després de l'esclat de la pandèmia. El col·lectiu assenyala que amb el confinament es va disparar el ciberassetjament, i adverteix que l'ús de les noves tecnologies sense control, principalment els telèfons mòbils i les xarxes socials, fa que sigui més fàcil vulnerar la intimitat i els drets dels menors d'edat. En aquest sentit, aplaudeixen la iniciativa de cossos com els Mossos d'Esquadra per atendre les víctimes d'assetjament escolar, destacat que els agents han de tenir el respecte en tant que autoritat i disposar de la formació adequada per fer front a aquest tipus de situacions a l'aula.

Des de l'esclat de la pandèmia hi ha hagut un increment de denúncies per assetjament escolar, així com la seva exposició pública. “Avui dia es fa bé la feina de conscienciar i sensibilitzar, i per això es té menys por a denunciar, no és que hi hagi més casos, sinó que són més visibles”, explica Joan Martínez, pèrit judicial en prevenció i intervenció psicoeducativa de l'assetjament escolar i ciberassetjament i president de l'ACPAE.

Assegura, a més, que hi ha hagut un increment notori dels casos de ciberassetjament a través de les xarxes socials, un fet que va lligat a l'accés que els menors d'edat tenen als dispositius mòbils. “"La mitjana apunta que als 12 anys ja se'n disposa d'un, però en una xerrada que vaig fer en un institut de Catalunya aquest dimecres els nens ens deien que als 8 ja en tenien, i amb dades mòbils”, assenyala.

Això suposa que siguin inexperts quan els cau un d'aquests dispositius a les mans, un fet al qual s'hi suma la circumstància que no tenen una formació adequada per a fer-ne un bon ús. “No saben què està bé, el codi ètic, o què és la vulneració de la integritat física o la Llei orgànica de protecció de dades a les xarxes socials, on hi distribueixen imatges", adverteix.

Aquesta situació fa que sigui molt complicat el control de l'ús que la canalla fa del mòbil i de les xarxes socials, on hi solen tenir perfils oberts en algunes d'elles, com Instagram. És per això que recomana que s'expliqui bé als menors quins són els límits d'ús del dispositiu.

El “fenomen calamar”

Martínez posa com a exemple d'aquesta falta de control en l'accés als continguts de les xarxes un dels darrers fenòmens televisius de la temporada, la sèrie coreana “El juego del calamar”, que es pot veure en una plataforma digital de pagament. En alguns patis d'escola ja s'ha advertit de la presència de la sèrie en els jocs dels menuts, on se simulen les accions vexatòries i fins i tot l'execució dels participants al joc que no completen les proves.

“Ara és 'El juego del calamar' i fa dos anys era la ‘Balena Brava’, són tendències que busquen la destrucció, la humiliació i la vexació, i per això hem de donar eines als nostres fills perquè discerneixin entre el bé i el mal”, explica. És per això que pares i mares, educadors i tota la comunitat educativa han de sumar esforços per posar de manifest el mal que produeixen aquestes accions i sobretot com pot afectar a les persones implicades.

Autoritat a l'aula

Martínez destaca que un dels fets que s'ha detectat en els darrers anys és una pèrdua de respecte a l'autoritat. Això afecta el carrer, on els agents de policia poden haver vist disminuït part d'aquest respecte per part de determinats col·lectius, però també a l'aula, on els educadors han de tenir la capacitat d'actuació per a poder resoldre els conflictes que s'hi registrin.

Amb tot, aplaudeix iniciatives com la dels Mossos d'Esquadra, que han anunciat que impartiran nous tallers en escoles i instituts per conscienciar, prevenir i detectar casos d'assetjament. “La policia ha d'estar formada amb allò que ha d'explicar i els passos que cal seguir en matèria de prevenció, actuació i donar pautes o missatges tant a alumnes com a l'equip docent i els pares”, considera.

És per això que defensa que aquests agents siguin units de proximitat per facilitar-hi la relació i l'accés. “Amb això evitaríem denúncies, que desgasten les famílies, i que mentre no hi ha un judici víctima i agressor segueixen compartint aula”, detalla.

Martínez també considera que els casos d'assetjament que acaben en suïcidi “no s'han d'amagar”, donat que són desenllaços fatals producte d'una mala manera de fer a les aules amb la qual s'ha d'acabar a través de la conscienciació col·lectiva.

Prevenir, detectar i gestionar

Per la seva banda, la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència (USAV) ha rebut uns 400 casos des que el Departament d'Educació la va posar en marxa el curs passat amb l'objectiu de prevenir, detectar i gestionar les situacions de violències que li arribessin per qualsevol via. El curs passat, van arribar a la unitat un total de 296 casos de violència contra els alumnes, i, per àmbits, les situacions es van produir a l'escola (179); en la família (89); en la parella (10); en la comunitat (7); en l'àmbit digital (6); el laboral (3) i l'institucional (1), a més d'1 on no s'especifica. Aquest curs, dels 103 casos, 72 s'han produït a l'escola; 22 en la família; 1 en l'àmbit digital; 4 en l'institucional i 4 no informats.

El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha promès “tolerància zero” contra qualsevol mena de violència i ha assegurat que, quan una situació de violència té lloc en un centre, Educació “actua”. El conseller ha afirmat aquest dijous que qualsevol assetjament és un “fracàs” i que la unitat es va crear per detectar “el més aviat possible” les violències que poden patir els alumnes i que tracta tots els casos que li arriben.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article