El nombre de persones en situació de pobresa extrema a l’Estat augmenta més d’un milió el 2020 i supera els 3,2 milions

ACN

El nombre de persones en situació de pobresa extrema a l'Estat ha augmentat més d'un milió el 2020 i ha superat els 3,2 milions de persones, segons dades de Funcas a partir de l'informe Focus on Spanish Society d'Eurostat. Per altra banda, la taxa de privació material severa ha passat del 4,7% el 2019 al 7% el 2020. Aquest increment ha trencat amb la tendència a la baixa d'aquesta taxa des del màxim del 7,1% assolit el 2014. Per edats, la taxa de privació material dels menors de 18 anys (9%) és gairebé tres vegades superior a la de les persones més grans de 65 anys (3,2%). Dins d'aquest col·lectiu, les persones més grans de 75 anys són les menys afectades (2,7%).

La taxa de privació material severa és una manera de mesurar la pobresa que determina fins a quin punt les persones d'un país no poden permetre's béns, serveis o satisfer necessitats financeres considerades necessàries per portar una vida adequada.

A diferència d'Espanya, el 2020 molts països europeus van aconseguir mantenir o fins i tot reduir el nivell de privacitat material severa respecte a l'any anterior, com Països Baixos, Dinamarca, Portugal, Bèlgica o gran part dels països de l'est.

Bulgària, Grècia i Romania són els països europeus amb un percentatge més elevat de persones afectades per la privació material severa el 2020, amb taxes que oscil·len entre el 15% i el 20%. Els països nòrdics, juntament amb els Països Baixos, Àustria, República Txeca i Polònia tenen taxes inferiors al 3%.

A l'Estat, un 3% de les llars unipersonals amb persones més grans de 65 anys pateixen privació material severa, una xifra que augmenta fins al 10,7% en el cas de menors de 65 anys. En tot cas, les llars més afectades són aquelles on hi viuen dos adults amb tres o més fills econòmicament dependents, un 15%.

Per altra banda, el document també recull dades sobre pensions. El 2019, l'Estat va destinar un 12,3% a la despesa pública en pensions. 'L'Informe d'Envelliment de 2021' preveu que Espanya mantingui aquesta despesa per sota el 13% fins al 2050. Tot i això, aquesta estimació s'ha realitzat sobre el supòsit de vigència de la legislació sobre pensions de desembre de 2020.

Funcas ha assegurat que la nova reforma de les pensions, que inclou la derogació dels mecanismes establerts en la reforma de 2013 per contenir el creixement de la despesa en pensions, converteix aquestes projeccions en "paper mullat" i augmenta la incertesa sobre l'evolució de la despesa pública en pensions durant les pròximes dècades.

En tot cas, les xifres d'Espanya continuen per sota d'Itàlia i França, els estats europeus amb més despesa en pensions, al voltant d'un 15% del PIB. Aquest percentatge és pràcticament el doble que Països Baixos (6,8%) i Suècia (7,6%) i uns cinc punts més que Alemanya (10,3%).