Organitzacions demanen que els pressupostos incloguin mesures per garantir els drets laborals i socials de la ciutadania

Metges de Catalunya veu “molt curt” un pressupost que “manté l’infrafinançament crònic” de la sanitat pública

Un total de 25 organitzacions han registrat un document al Parlament a través del qual reclamen que els pressupostos de la Generalitat per al 2022 incloguin mesures per garantir els drets laborals i socials. El document el dirigeixen tant a la presidenta, Laura Borràs, com als grups i subgrups parlamentaris.

Les entitats signants —entre les quals hi ha la Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania, la Coordinadora d'Assemblees de Treballadors/es en Atur de Catalunya, la IAC, Marea Blanca, i USTEC i PAH Catalanes— reclamen que les seves peticions es tinguin en compte durant la tramitació dels comptes. Entre aquestes destaca l’increment del 25% de la inversió en atenció primària, modificar la cartera de serveis socials, construir més residències públiques, garantir l'atenció domiciliària amb condicions “dignes” per a treballadors i usuaris, i actualitzar l'indicador de la renda de suficiència de Catalunya.

També demanen apujar la inversió en Educació, desplegar el decret d'inclusiva, assegurar plaça pública i gratuïta per a tots els infants de 0 a 3 anys, també per a estudiants d'FP i avançar cap a la plena gratuïtat de les universitats públiques. En l'àmbit del treball, demanen recursos per poder aplicar la setmana laboral de 30 hores, sense disminució de salaris, en el marc de l'administració i les empreses de la Generalitat. També reclamen posar fi a l'abús de temporalitat.

Altres demandes són recuperar la banca pública a Catalunya, que les partides per a polítiques d'habitatge i drets socials arribin al 3% del PIB, que s'inverteixi en més habitatge públic de lloguer, i garantir la formació per la igualtat real d'homes i dones, entre d'altres.

Un pressupost “insuficient”

Per la seva banda, Metges de Catalunya ha afirmat que els 11.171 milions d'euros que la Generalitat preveu destinar l'any vinent al Departament de Salut es queden “molt curts” per al que necessita el país i mantenen “l'infrafinançament crònic” de la sanitat pública. Tot i que la xifra augmenta en 1.382 milions la del pressupost del 2020 (9.789 milions), el sindicat assegura que continua essent “insuficient” per fer front a la despesa que genera l'atenció a la pandèmia i a la postpandèmia, així com per revertir “per complet” les “retallades sanitàries aplicades des del 2010”. Així, el Metges de Catalunya calcula que caldria arribar a 15.000 milions.

El sindicat també adverteix que la quantitat prevista per l'executiu català “no permetrà” fer les inversions que “requereix el sistema de manera prioritària”, com ara millorar les condicions laborals i retributives dels professionals, abordar el relleu generacional i incrementar la plantilla de facultatius o renovar i fer el manteniment de les infraestructures i els equipaments. D’aquesta manera, Metges de Catalunya opina que si es detreuen els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la Covid-19, el pressupost és “merament continuista” i “deficient” per cobrir la despesa sanitària bàsica prevista per al 2022, ja que “ni tan sols s'aproxima” als 12.000 milions que havia demanat el conseller Josep Maria Argimon d'acord amb el pressupost executat els dos últims anys.

Davant d'aquest escenari, l'organització recorda que el sistema públic de salut “no ha sortit de l'UCI” i alerta que no ho farà “si no rep la injecció de recursos que reclamen tots els experts i actors del sector”, que se situa al voltant dels 15.000 milions d'euros anuals, uns 5.000 més que els invertits el 2020 i prop de 4.000 més que els que es preveuen a l'esborrany dels comptes públics del 2022.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article