Els professionals de l’educació social exigeixen millors condicions laborals i un major reconeixement

Augusto Magaña

El Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) exigeix millores laborals urgents en les seves condicions laborals, així com un major reconeixement social de la importància de la seva professió. Coincidint amb el 25è aniversari de la seva creació, la corporació s’ha reunit aquest divendres amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, per fer-li arribar les seves reivindicacions, entre les quals hi ha l'equiparació dels sous i les condicions laborals entre el sector públic i el privat, entre altres.

Segons l’Informe de l’estat de l’educació social a Catalunya 2020, elaborat pel CEESC, la majoria dels professionals de l’àmbit, un 64,5%, estan contractats per entitats privades, mentre que el 35,5% treballa per a ens públics. Per aquest motiu, entre les exigències que han presentat aquest divendres al Parlament de Catalunya, la corporació demana a la Generalitat de Catalunya que s’abandoni “el model de privatització de serveis essencials”. 

“L'educació social és un dret de ciutadania i, com a tal, són les administracions les responsables que sigui un dret. S'externalitzen massa serveis i demanem responsabilitat de qui i com es contracta”, afirma l'Albert Font-Tarrés, vocal de la junta de govern del CEESC.

Des de la corporació subratllen que aquesta privatització dels serveis comporta també una diferència de sous entre els educadors i les educadores socials que treballen al sector públic i aquells i aquelles que ho fan al sector privat. En aquest sentit, des del CEESC exigeixen a les administracions que es garanteixi “l’equiparació de sous i condicions” entre l’àmbit públic i el privat. 

No obstant això, per aconseguir aquesta equiparació, serà clau l’aprovació del ​​nou conveni de l’acció social a Catalunya, ja que, segons l’informe publicat pel CEESC, és el conveni de referència per a la majoria dels educadors i educadores socials, un 42,64%. De moment, però, els sindicats i la patronal encara no han pogut arribar a un acord per tancar el conveni i la negociació ha hagut de requerir la mediació del Departament de Treball. 

Font-Tarrés assenyala que patronal i sindicats ja van tard amb l’aprovació d’aquest nou conveni i recorda que les condicions laborals dels professionals de l’educació social s’ha de millorar molt. “El que volem és que vagi a equiparar les condicions amb el sector públic”, subratlla el vocal de la junta de govern del CEESC.

Reptes pendents: l’intrusisme laboral i bretxa de gènere

Una altra reivindicació central per als educadors i educadores socials és la d’acabar amb l’intrusisme laboral al sector i per aquest motiu exigeixen que es respecti la figura professional de l'educador i l’educadora social des de la mateixa redacció dels plecs de condicions.

Des del CEESC afirmen que al llarg del 2020 han hagut de presentar més de 25 recursos en contra de convocatòries de licitacions de gestió de serveis i d'oposicions o borses de treball que no s'ajustaven a la normativa. “S'està infravalorant la figura de l'educador social. S'està contractant per sota del nivell i a persones amb formacions de menor rang per fer feines que haurien de fer els educadors i les educadores socials. Les empreses ho fan i l'administració ho permet”, afirma Font-Tarrés.

Per altra banda, des de la corporació apunten també al repte que suposa la bretxa de gènere pel que fa a les condicions laborals de les educadores socials. Segons l’informe del CEESC, tot i que el 79,43% de les treballadores del sector són dones i que el nombre n’ha augmentat més d’un 5% en els darrers sis anys, els homes segueixen guanyant gairebé un 15% més i n’ocupen també més càrrecs de direcció i gerència que les dones al sector. 

En aquest sentit, el CEESC exigeix a les entitats i empreses contractants l'equiparació de sous i de responsabilitats entre homes i dones.