Tres de cada quatre euros dels nous pressupostos de Catalunya es destinaran a partides socials

Salut, Educació i Drets Socials, els departaments que més incrementen la seva partida

Amb el suport de  

Tres de cada quatre euros dels nous pressupostos de Catalunya es destinaran a partides socials. En total, la despesa social que es destinarà per eduació, salut, habitatge, o drets socials dels nous comptes de la Generalitat per a l’any 2022 suposarà un 74,6%, el que suposa un augment respecte el 2020, quan el percentatge era del 73,7.

Així ho va explicar la setmana passada el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, qui va presentar davant el Parlament de Catalunya el Projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2022.  Després de la seva aprovació al Consell Executiu, el conseller va lliurar els comptes públics a la presidenta de la Cambra i va exposat els seus trets principals davant els principals agents econòmics i socials del país. 

“Aquests són els pressupostos i seran la palanca de la reactivació social i econòmica del país”, va subratllar Giró. Així, el Projecte de pressupostos del 2022 preveu un increment excepcional de la despesa pública, que assoleix un valor rècord de 38.139 milions d’euros, el que suposa un increment de 5.618 milions d’euros més que en els comptes del 2020, és a dir, un 17,3% més. Giró ha assegurat que els comptes del 2022 “són els que Catalunya necessita”, i ha remarcat que “tenen una intensa vocació inversora i un caràcter social indiscutible”. 

Per això, el màxim responsable de les finances del Govern, va subratllat que els comptes per aquest 2020 “suposaran un punt d'inflexió cap al progrés econòmic, cap a l'enfortiment del nostre estat del benestar, cap a la sostenibilitat i cap a la justícia i equitat socials”. “Tinc la seguretat que la majoria de diputades i de diputats sabran veure que aquests comptes són una oportunitat de fer una Catalunya encara més forta i solidària. I tinc la seguretat que seran aprovats al Parlament amb el suport necessari”, va concloure Giró.

Salut, Educació i Drets Socials, els departaments que més incrementen el seu pressupost 

En valors absoluts, els departaments que més incrementen la seva dotació són Salut (11.171 milions d’euros, 1.456 milions d’euros més), Educació (6.681 milions d’euros, 1.009 milions d’euros més), Drets Socials (3.969 milions d’euros, 905 milions d’euros més) i Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori (2.270 milions d’euros, 511 milions d’euros més). En conjunt, la despesa departamental del 2022 creix un 18,6% (5.022 milions d’euros) respecte als pressupostos del 2020, i arriba als 32.032 milions d’euros. 

 

 

L’increment de despesa assolit en els comptes del 2022 ha estat possible gràcies a l’aportació dels Fons Next Generation, que ascendeixen a 2.142 milions d’euros i que inclouen, d’una banda, 1.527,6 milions d’euros del Mecanisme de Recuperació i Resiliència; i, de l’altra, 614,4 milions d’euros dels Fons REACT. Els departaments de Salut, Drets Socials i Educació són els més beneficiats pels Fons Next Generation, amb aportacions de 319 milions d’euros, 633 milions d’euros i 405 milions d’euros, respectivament. 

Un dels trets més destacats dels comptes és el seu caràcter fortament inversor. Així, la inversió del conjunt del sector públic s’enfila fins als 3.951 milions d’euros i gairebé dobla la inversió pressupostada el 2020 (2.012 milions d’euros). Les polítiques que concentren un major esforç inversor són Salut (585 milions d’euros), Habitatge i actuacions urbanes (529 milions d’euros), Educació (291 milions d’euros), Carreteres (265 milions d’euros), Societat de la Informació i Coneixement (227 milions d’euros) i Infraestructures ferroviàries (223 milions d’euros). 

Dotacions extraordinàries per la Covid-19

Al marge dels Fons Next Generation, el Govern també ha previst una dotació extraordinària de 500 milions d’euros per seguir fent front a les despeses sanitàries derivades de la pandèmia en absència d’un nou fons Covid-19 estatal per al 2022. A més, es doten 205 milions d’euros addicionals per mantenir els programes extraordinaris de personal contractat amb motiu de la pandèmia, així com per al personal de suport a la gestió dels Fons Next Generation.

En matèria de personal, els pressupostos preveuen un increment de 28.882 places respecte als comptes del 2020, el gruix de les quals es concentren en el departament de Salut (17.663 places). Destaca també l’increment de personal docent i PAS (5.498 places) i el reforç a l’àmbit de la seguretat (mossos, bombers i agents rurals), amb 1.122 noves dotacions. 

Actuacions departamentals més destacades

Entre les actuacions més rellevants del pressupost, destaca l’impuls sense precedent a les polítiques d’habitatge, amb un increment de 387 milions d’euros en les aportacions per a ajuts i subvencions destinats a la rehabilitació. Els comptes també preveuen una dotació de 141 milions d’euros per ampliar en més de 3.300 habitatges l’actual parc públic mitjançant la construcció i procediments de tempteig i retracte. A més, es destinen 100 milions d’euros a ajuts per al pagament del lloguer. Juntament amb l’habitatge, la despesa en polítiques d’ocupació, que creix en 248 milions d’euros, i el pressupost de cultura, que assoleix els 385 milions d’euros, també registren increments rècord.

En matèria educativa, s’instaura la gratuïtat de l’educació infantil de 2 a 3 anys (P2), amb un cost de 90 milions d’euros per al curs 22-23, i es destinen 22,8 milions d’euros al desenvolupament d’un pla de xoc de la Formació Professional. Pel que fa a l’educació superior, es preveuen 980,1 milions d’euros per al finançament de les universitats públiques i s’incrementen en 212,8 milions d’euros les polítiques d’R+D+i. A més, s’hi inclou una inversió de 55 milions d’euros per a programes de suport a la indústria. En l’àmbit del benestar, es destinen 400 milions d’euros a la renda garantida de ciutadania, i es reserven 4 milions d’euros per finançar un pla pilot per implementar la renda bàsica universal, que es posaria en marxa el desembre del 2022.

 

 

Altres actuacions destacades en el projecte de comptes públics són l’augment en 119 milions d’euros de l’assignació per al transport públic; 59 milions d’euros per avançar en els treballs de les línies L9 i L10 del metro de Barcelona; 92 milions d’euros per a polítiques d’igualtat i feminismes; 42 milions d’euros d’increment de la inversió per al desplegament de la fibra òptica i 149,2 milions d’euros per dotar el fons climàtic i el fons de patrimoni natural (amb recursos de l’impost sobre les emissions de CO2).

1.487 milions d’euros provinents del dèficit autoritzat

Al marge dels Fons Next Generation, a l’apartat d’ingressos destaquen també els recursos provinents del dèficit autoritzat, per valor de 1.487 milions d’euros (0,6% del PIB, la taxa de referència per obtenir finançament l’any 2022). En canvi, l’aportació del model de finançament es redueix en 978 milions d’euros, ja que el 2022 no s’ingressa cap liquidació positiva provinent de l’exercici 2020. Pel que fa a la resta d’ingressos, els comptes preveuen un increment de 588 milions d’eurosen la recaptació de tributs propis i cedits i també l’abonament, per part de l’Estat, d’alguns endarreriments i deutes històrics, com ara una part del deute de la disposició addicional tercera de l’Estatut i del desplegament del cos de Mossos d’Esquadra (536 milions d’euros en total), així com 500 milions d’euros del retorn pendent d’un mes d’IVA.

Cal subratllar que, malgrat l’increment del dèficit públic, el pes del deute català sobre el PIB es redueix en 2,2 punts respecte el 2021, ja que el bon ritme del creixement econòmic fa més sostenible l’endeutament de la Generalitat.

L’economia catalana creix amb força

L’esclat de la pandèmia el 2020 va posar fi a sis anys de creixement econòmic, en què el PIB català va augmentar un 2,8% de mitjana. Durant el 2021 l’economia catalana creix amb força, impulsada per l’increment del consum de les llars (27,2% en el segon trimestre) i de la formació bruta de capital (19,1%). Les exportacions de béns també mostren una evolució molt positiva, amb un creixement acumulat del 25,7% entre gener i agost, i superen els nivells del 2019 en valors corrents.

Pel que fa al 2022, es preveu que la inversió i la demanda externa tinguin més protagonisme, i que el PIB català pugui assolir el nivell del 2019. Alhora, la recuperació sostinguda del mercat de treball permetria reduir la taxa d’atur fins a l’11,2% a finals d’any, per sota de la mitjana estatal (14,4%).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article