Drets Socials destinarà 56 milions d’euros a reduir les llistes d’espera a residències

ACN

El Departament de Drets Socials destinarà 55,85 milions d'euros a reduir les llistes d'espera per a places de centres residencials a Catalunya. Aquesta és una de les novetats que contempla el Govern en la proposta de pressupostos de 2022, que buscarà “crear noves places” per a gent gran i persones amb discapacitat, ha explicat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, al Parlament.

En global, aquests comptes farien augmentar la despesa del departament fins als 3.869 milions d'euros, un 30,5% més respecte al 2020, els quals centrarien bona part dels seus esforços en habitatge. Així, dels 637 milions d'euros calculats per polítiques de la llar, Cervera ha explicat que els ajuts al lloguer arribarien a unes 60.000 unitats de convivència, mentre que ara hi ha unes 55.420 famílies beneficiàries.

La mateixa consellera també ha explicat que una de les prioritats del Govern amb aquests nous pressupostos és aportar 375 milions en infància i joventut, el que suposaria un increment del 16% en relació amb l'exercici anterior. En aquesta matèria, ha destacat “la lluita contra la violència i els abusos sexuals a infants i adolescents”, a més de “desplegar recursos específics” per a l'acollida de joves i per a la millora de les condicions de migrants sols.

També s'ha refermat l'aposta de destinar 400 milions d'euros a la renda garantida de ciutadania (RGC) i altres complements amb una ampliació d'11 milions en relació amb els anteriors comptes, la dedicació de 13,8 milions per combatre la pobresa energètica o la proposta de 14,25 milions per revertir el sensellarisme. Cervera també ha anunciat la intenció de millorar la situació social del poble gitano al país i ha mencionat la realització d'un congrés europeu de joves gitanos.

La mateixa consellera ha reivindicat que aquests pressupostos suposarien també la inversió de més de 746 milions d'euros en combatre la pobresa i que això implica un nou creixement del 14% en inversió en la matèria. Aquesta despesa aniria abocada a “garantir drets bàsics de famílies en situació de vulnerabilitat” o per reforçar els serveis bàsics que fan “de porta d'entrada als Serveis Socials” i que requereix la coordinació amb els ens locals. A més, també ha mencionat la necessitat de “desplegar” el projecte Sostre 360° per a joves en situació de carrer o sense llar, que es va anunciar a finals de 2020 i que ara la responsable de Drets Socials ha recuperat com a objectiu prioritari per a l'any vinent.

Pel que fa a habitatge, la consellera ha expressat que s'amplia el pressupost en un 156% i que les claus d'aquestes previsions són garantir l'accés a una llar a les famílies vulnerables, augmentar l'habitatge públic amb lloguer assequible i social i millorar l'atenció als barris que acumulen més població en situació de vulnerabilitat. Així i tot, 306 dels 637 milions d'euros estarien destinats a la rehabilitació d'habitatges i edificis. Aquesta inversió, a més, sortiria dels fons europeus.

Altres partides en habitatge preveuen gastar 114 milions d'euros en ajudes al lloguer, 80 en promoció del lloguer social —també amb fons europeus— o 29 per a la compra d'immobles a través del sistema de tanteig i retracte. En entorns rurals, es reserven uns 2 milions per a rehabilitacions a finques fora de zones urbanes. A més, s'ha refermat l'objectiu d'aconseguir construir 3.000 pisos assequibles en un any i per aconseguir-ho Cervera ha obert la porta a tractar amb “municipis, empreses i promotors”, ja que considera que la Generalitat no podria assolir aquesta xifra tota sola.

La meitat del pressupost per a autonomia personal

Un dels elements que travessen aquests pressupostos són les partides que engloben la inversió en autonomia personal. Segons ha apuntat Violant Cervera, aquesta xifra arriba fins als 1.712 milions i suposa gairebé “la meitat del pressupost”. Aquests fons inclouen des de la reducció de l'augment de la inversió per evitar les llistes d'espera fins a la millora de l'atenció domiciliària i la teleassistència. En la mateixa línia, es quantifica en 123,07 milions d'euros l'aportació que el Govern preveu per a la rehabilitació o construcció de nous equipaments. “La voluntat és construir algunes residències públiques”, ha comentat la titular de Drets Socials.

L'altra de les grans prioritats que s'està acabant de tancar aquestes setmanes és l'acord amb les entitats municipals que acabaran de consolidar el contracte programa que assegura la inversió de la Generalitat i que, sobretot, és essencial per finançar dues terceres parts dels Equips Bàsics dels Serveis Socials dels municipis. En aquest espai es preveu una pujada de la inversió de 68,5 milions d'euros. “El contracte programa creix molt, de fet, creix un 25%”, ha expressat la consellera.

La construcció d'habitatge i la RGC, en qüestió

Entre les preocupacions més repetides per l'oposició s'han mencionat la necessitat d'invertir més en la construcció d'habitatge i d'ampliar els fons i les facilitats d'accés a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). A més, El PP i la CUP han coincidit a assenyalar que “no hi ha pla B” davant una situació de “dependència” de l'actual pressupost de Drets Socials respecte als fons Next Generation de la Unió Europea. La consellera Cervera, al seu torn, ha reivindicat que aquests fons comunitaris no comprometen l'execució de les despeses habituals i ha detallat que suposen 633 milions del conjunt de 3.869 pressupostats, un 16%.

Pel que fa a les polítiques de construcció d'habitatge, que tant el PSC com En Comú Podem han considerat insuficients, la titular de Drets Socials ha argumentat que un dels problemes que es troben té a veure amb el govern estatal. Sobre els fons europeus que es destinen a habitatge, la consellera apunta que “l'Estat ha decidit que només podem dedicar-hi 160 milions. 80 aquest exercici i 80 el següent. I cada cop que hem preguntat si podíem ampliar perquè crèiem que necessitàvem habitatge de lloguer social, l'Estat ens ha dit que no”. Davant d'aquesta argumentació, el diputat socialista Raúl Moreno ha recordat que el govern català podria utilitzar altres fons no europeus per fer nous pisos socials.

Pel que fa a la RGC, la consellera ha reivindicat que és una prestació que està “a zero de llista d'espera” i que s'està treballant per arribar a més gent, perquè l'executiu és conscient que hi ha gent que n'està quedant al marge. “Ens comprometem que tantes persones com la necessitin, hi entraran”, ha dit en referència a aquesta prestació. A més, ha recordat que s'està treballant en un conveni sobre l'Ingrés Mínim Vital (IMV) amb el govern espanyol per aconseguir la gestió d'aquesta transferència i evitar duplicitats. Així mateix, responent a la diputada dels comuns Jéssica González, ha reconegut que “no es preveu el creixement de l'IRSC”, en referència a l'Indicador de renda de suficiència a Catalunya, congelat des del 2010.