Les notícies enganyoses arriben a les escoles: els adolescents estan més exposats als rumors falsos?

Els experts aposten per ensenyar anàlisi crítica a les aules de manera transversal

Ni hi ha gent en discoteques infectant amb el virus VIH ni en Momo apareix enmig de vídeos de YouTube Kids per incitar els infants a suïcidar-se. I, no, en Goofy continua sent un gos, no una vaca. Tot això són rumors falsos que han corregut per les escoles, pels whatsapps i per les xarxes socials dels escolars, perquè les notícies enganyoses (fake news) arriben a tota la població i en tots els àmbits, i també tenen presència a les escoles.

Els experts adverteixen que, tot i que sempre hi ha hagut enganys o rumors, les notícies falses actuals s'estenen “més de pressa” i són “més persistents i virals”. “Com que es disposa d'uns canals de divulgació ràpids i amb els quals les persones joves són hàbils, els arriben més fàcilment”, explica la professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Sylvie Pérez. El també docent d'aquests estudis Jordi Perales destaca que moltes vegades “una mateixa notícia falsa pot ser notícia un any i repetir-se un temps després sense que hi hagi hagut cap raó aparent que ho expliqui”.

Aquesta nova “variant" d'informació no verídica ni contrastada, apunten tots dos, s'ha de combatre a les aules dotant l'estudiantat d'eines. “En el context escolar, l'alumnat encara no té capacitat crítica per saber distingir una notícia d'una que és fake news”, assenyala Pérez. És justament, apunten tots dos, un dels objectius educatius en l'adolescència, per la qual cosa demanen recursos i implicació de l'Administració per “millorar” en el seu desenvolupament.

La preocupació per les informacions falses que arriben al jovent ha derivat en nombroses i variades iniciatives a tot el món en l'àmbit escolar. El gegant Google s'ha implicat en un programa que es desenvolupa en sis països de Llatinoamèrica per a alumnes d'entre dotze i disset anys. El setembre d'aquest any, per mitjà d'una recerca, van detectar que un 83,8% s'havia cregut una notícia que havia resultat ser mentida i que un 24% eren creadors de continguts d'entreteniment, com ara blogs, vídeos, mems i articles.

L'educació mediàtica també arriba a iniciatives com la que acull més de 8.000 alumnes a Catalunya per mitjà del Junior Report o el projecte (In)Forma't, també de Google, juntament amb el Govern d'Espanya i la Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD) en centres educatius de tot l'Estat. Els experts consideren que aquest tipus d'ensenyaments han d'estar inclosos en tot el currículum, de manera transversal, i rebutgen que cap altra matèria pugui ser més útil. “Una de les funcions de l'escola és dotar la futura ciutadania de ple dret de les estratègies per poder analitzar críticament la situació. I això s'ha de fer en totes les matèries, no pas en una en concret”, manté Perales. Es tracta, doncs, d'un objectiu dels centres educatius, tot i que reconeixen que calen més recursos. “Actualment sembla que aquesta formació depèn més de la voluntat o la capacitat del personal docent que d'una necessitat organitzada de l'Administració”, assumeix, i insisteix que “l'hauríem de treballar més bé”.

Tecnologia i família

La tecnologia és, en part, culpable que l'extensió de les notícies enganyoses sigui ràpida i viral. “Abans circulaven rumors falsos, però no tenien tants canals per circular tan àgilment”, exposa la professora. Les persones joves saben fer servir millor que la majoria d'adults “una part” d'aquestes eines, adverteix Perales, però no totes ni totes les seves capacitats. “Saben utilitzar Instagram, TikTok i altres xarxes socials per entretenir-se? Sí, sens dubte. Però saben fer ús de totes les possibilitats de cerca que hi ha, com DuckDuckGo, Bing o Google? La resposta no és tan positiva”, apunta el docent, que conclou que les persones adolescents “saben fer cerques simples, però no complexes”.

A banda, la dificultat per usar la tecnologia fa que, segons un estudi sobre eleccions nord-americanes, siguin les persones més grans de 65 anys les que comparteixen més notícies enganyoses. Serien els adults més joves, els pares o altres familiars que envolten els nois els qui, en aquest àmbit, els haurien d'oferir “models” de conducta. Per això, els familiars també tenen un paper important a l'hora de lluitar contra les notícies falses, i han d'actuar d'acord amb el que ensenyen. “Una cosa que no hem de fer com a pares és difondre, comentar o divulgar cap informació, notícia o comentari que ens arribi, sigui de forma oral o per mitjans tecnològics, sense verificar-ne l'autenticitat i la veracitat”, proposa l'experta.

L'escola ha de proveir el jovent de la capacitat per “distingir una cosa documentada de simples opinions, i de vegades, directament, mentides”. La resposta educativa a les notícies enganyoses, enumera el professor, ha de ser “des de l'ètica, la formació en valors i el respecte al dret d'informació”. I és que, des del seu punt de vista, actualment la informació és “un dret de primer ordre” i, per tant, “hauríem de ser capaços de garantir que la informació sigui veraç i comprensible i que permeti la lliure creació d'opinió”. Perquè els futurs adults puguin exigir aquest dret, les persones adolescents necessiten, conclou, “formar-se en consciència crítica per distingir-les”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article