La pandèmia redueix un 22% els nous diagnòstics de càncer i un 36% els de malalties cròniques a Barcelona el 2020

Redacció
ACN

Els nous diagnòstics de càncer a Barcelona es van reduir un 22% durant el 2020 en comparació amb el 2019, a conseqüència de la pandèmia. El mateix va passar amb les malalties cròniques, on la davallada va ser del 36%. Els trastorns de salut mental, en canvi, han crescut els darrers cinc anys, passant d'un 16,5% a un 23,3% en el cas dels homes i d'un 19,9% al 35,8% pel que fa a les dones, segons les dades de l'informe 'La Salut a Barcelona 2020' de l'Agència de Salut Pública de la ciutat.

En concret, el 2020 es van diagnosticar a Barcelona 7.618 nous casos de càncer, 2.203 menys que un any abans. Entre les malalties cròniques, en canvi, els diagnòstics que més van baixar van ser els d'hipertensió arterial (-34,1%), diabetis (-33,8%) i cardiopaties isquèmiques (-29,3%).

Segons dades del Sistema d'Informació dels Serveis d'Atenció Primària (SISAP), la baixada més significativa dels diagnòstics de malalties cròniques es va registrar en el grup de majors de 65 anys, on la reducció arriba al voltant del 39%.

En concret, en els homes a partir dels 65 anys els diagnòstics d'hipertensió van baixar un 40,9%, els de diabetis ho van fer un 39,5% i els d'isquèmia cardíaca un 34,1%. Entre les dones de la mateixa edat les davallades van ser del 29,9%, el 37% i el 28,8%, respectivament. En els sectors més joves, de 45 a 64 anys, les dones concentren les reduccions de diagnòstic més altes en diabetis (33,5%) i isquèmia cardíaca (42,5%), mentre que els d'hipertensió van baixar més en homes (35,6%).

Empitjorament de la salut mental

Els registres del SISAP revelen que els diagnòstics dels trastorns d'ansietat, angoixa i estat ansiós van disminuir un 4,9% en homes i un 7,9% en dones respecte al 2019. Tot i això, la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha apuntat que la realitat és que hi ha hagut un empitjorament de la salut mental dels barcelonins, encara que aquesta no es reflecteixi en més diagnòstics.

Per donar una visió més completa, l'informe recull els primers resultats de l'Enquesta de Salut de Barcelona (ESB) i de l'Enquesta Factors de risc a l'Escola Secundària (FRESC). Aquests conclouen que s'ha produït aquest empitjorament de la salut mental en tots els grups d'edat, tot i que l'increment més gran es concentra dels 15 als 44 anys. La pujada en aquest col·lectiu és especialment destacada en dones, on passa del 17,6% el 2016 al 41,4% el 2021.

D'altra banda, aquests primers resultats mostren com en les dones es doblen les prevalences en tots els nivells, mentre que entre els homes els increments es concentren en les classes més benestants.

Pel que fa a l'enquesta a secundària, els resultats mostren que un 11,2% de nois està en risc de patir un problema de salut mental, quan el 2016 eren el 7,9%. En les noies el percentatge s'eleva al 19,9% (10,4% el 2016). Un cop més, l'afectació és major en barris desfavorits i especialment entre les noies, amb diferències de fins a 13 punts respecte dels nois.

Pel que fa als suïcidis, fins al setembre del 2021 s'havien produït 78 a Barcelona, mentre que durant el mateix període del 2020 van ser 100.

260 casos d'agressions sexuals

L'informe detalla també que l'Hospital Clínic, centre de referència en l'atenció de violència sexual a la ciutat, va atendre 260 casos d'agressions sexuals a urgències de gener a octubre del 2020, 234 de les quals eren dones. Això suposa un 34% menys que el 2019, per efecte del confinament. Tot i això, en els dos primers mesos del 2020, abans de l'esclat de la Covid-19, s'observaven xifres superiors a les del 2019. Amb el desconfinament, es detecta un nou increment, tot i que per sota dels casos registrats durant el mateix període un any abans.

Durant l'estat d'alarma, el 62% de les agressions les van cometre homes coneguts de les víctimes i les comeses per la parella, exparella o marit van créixer fins al 18%, mentre la mitjana de tot l'any va ser de l'11%. En el 66% de les agressions sexuals hi va haver violació.

203.000 contagis a la capital catalana

L'Ajuntament ha actualitzat aquest divendres també la incidència de la Covid-19 a la ciutat des de l'inici de la pandèmia. Així, s'han comptabilitzat 203.000 residents contagiats, dels quals més de 6.200 vivien o treballaven en residències. L'excés de mortalitat està al voltant de les 5.500 defuncions, amb un total de 18.968 morts. La taxa global de mortalitat va créixer un 28,1% respecte al 2019. D'altra banda, el nombre de persones hospitalitzades va representar una minoria de les infectades (9%).

Tant Tarafa com la gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Carme Borrell, han destacat que la incidència ha estat desigual a la ciutat, ja que la principal afectació s'ha concentrat en els col·lectius i barris més desfavorits. En concret, Nou Barris i Horta han tingut incidències més altes de la Covid-19. En paral·lel, també s'ha observat taxes de vacunació desiguals segons les zones de la ciutat, que també s'expliquen en bona part per la situació socioeconòmica dels seus residents.

L'informe se centra també en la incidència de la Covid-19 a les residències, amb 5.642 casos entre el 25 de febrer del 2020 i el 31 de maig del 2021. Un 72% dels contagis eren de dones, amb una mitjana d'edat de 84,7 anys. D'altra banda, han mort 948 persones que vivien en residències a Barcelona.

Davant d'aquestes xifres, Tarafa ha fet una crida perquè els pressupostos de totes les administracions i específicament els de la Generalitat recullin les inversions necessàries per revertir tots els efectes negatius que ha portat la pandèmia, en especial l'infradiagnòstic i l'impacte en la salut mental. Entre d'altres, ha apuntat que el pressupost d'atenció primària hauria de créixer un 25% i no un 17%.