Les ciutats del Besòs ofereixen habitatge i formació a mares sense llar per afavorir la seva reinserció

El projecte Vesta arrenca amb 10 famílies monomarentals de Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma i Montcada i Reixac

Els ajuntaments de les ciutats del Besòs —Sant Adrià de Besòs, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac— s'han aliat amb entitats del tercer sector per donar una alternativa de vida a mares que viuen al carrer amb els seus fills. L'objectiu és afavorir la seva reinserció a la societat, facilitant-los un habitatge i formació perquè puguin trobar feina. El projecte arrenca amb 10 mares i els seus fills i l'objectiu és que es puguin afegir noves famílies monomarentals quan aquestes assoleixin els objectius i alliberen recursos econòmics. La inversió prevista per als pròxims tres anys és d'un milió d'euros, que financen els consistoris participants, l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Una de les dones que s'allotgen a Santa Coloma és originària de Bangladesh i té tres fills. Està separada del que va ser el seu marit i assegura que hi ha moltes més dones que estan patint aquesta situació. “Estava molt desesperada i quan vaig entrar el primer dia al pis vaig poder respirar”, explica. La dona aplaudeix la iniciativa i admet que prefereix treballar a rebre ajudes.

Precisament, el projecte posa el focus en un col·lectiu doblement vulnerable i intenta oferir-les-hi una alternativa de vida digna. Com ha explicat l'alcaldessa de Sant Adià de Besòs, Filo Cañete, “la vulnerabilitat, quan es parla de dones, soles i amb fills al càrrec, és una vulnerabilitat encara més gran”.

En aquest sentit, des del projecte Vesta es treballa en una triple dimensió per abordar el fenomen: l'habitatge, la reinserció social i la incorporació al món laboral. Per a l'alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, el dret a l'habitatge és un dels grans “pilars” del projecte perquè dona un refugi i un punt de partida perquè aquestes dones reprenguin el vol.

La Fundació Mambré és l'agent encarregat en buscar i captar els habitatges al mercat privat i intentar aconseguir un lloguer social que, en un primer moment, es pagarà amb recursos públics. En paral·lel, els Serveis Socials dels ajuntaments, juntament amb Sant Joan de Déu i Càritas, oferiran acompanyaments social, jurídic i psicològic.

La tercera pota de la iniciativa es completa amb l'elaboració d'itineraris d'inserció laboral personalitzats per millorar la capacitació i inserció laboral de les dones que formen part del programa. En aquest àmbit serà clau el paper de la Fundació Formació i Treball, que hi aportarà els mitjans tècnics i els recursos materials necessaris.

A partir d'aquí, l'objectiu és que les dones puguin refer la seva vida i donin pas a altres famílies monomarentals en la mateixa situació. “Que abandonin el projecte vol dir que la mare i els fills romanen a l'habitatge i són els ajuntaments i les entitats els que ens retirem. Aquesta és la diferència”, ha explicat el director de Serveis Socials de Sant Joan de Déu, Salvador Maneu.

Això significa que en el moment que la família assoleix els objectius i “una certa autonomia econòmica”, passa a pagar el lloguer d'un habitatge del qual no han de marxar. “L'habitatge té voluntat de permanència, però ja no serà necessària la inversió de recursos públics”, conclou Maneu.

“És un projecte que serà beneficiós per a les persones que tindran l'oportunitat de refer les seves vides, partit de situacions molt complexes, però també serà inspiradors per a altres possibles projectes de caràcter social”, ha valorat l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon.

Solucions conjuntes a problemàtiques comunes

En la seva posada en marxa, al projecte Vesta participen 30 persones de deu unitats familiars. Quatre dones s'allotgen a Badalona, dues a Santa Coloma, dues a Sant Adrià i dues més a Montcada i Reixac. L'alcaldessa vallesana, Laura Campos, explica que els quatre municipis comparteixen “problemàtiques i potencialitats comunes” i es felicita per la recerca de “solucions conjuntes”.

En aquest sentit, el projecte té la voluntat de replicar la fórmula en altres territoris. El cost a l'àrea del Besòs serà de poc més d'un milió d'euros en els pròxims tres anys. L'AMB, l'Ajuntament de Barcelona i el Consorci del Besòs aporten el 47,21%, les entitats del tercer sector hi aporten el 10% i els ajuntaments dels municipis participants, el 42,79% restant.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article