El Suprem rebutja el recurs d’Educació i confirma la sentència que estableix un 25% de castellà a les aules

Cambray: “Els centres han de seguir treballant com fins ara, no han de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics”


El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que va presentar el Departament d'Educació i ha confirmat la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius, segons ha explicat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray. “Això és un atac als fonaments de l'escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat de la realitat sociolingüística dels centres”, ha denunciat el conseller, que ha indicat que “els centres han de seguir treballant com fins ara i no han de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics”.

En la mateixa compareixença, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha titllat la decisió judicial d'”atac al model d'immersió lingüística” i ha anunciat la convocatòria d'una cimera aquest mateix vespre amb presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i les entitats del foment de l'ús del català. La intenció és "treballar-ho conjuntament i avaluar una resposta conjunta", ha apuntat Garriga

Segons ha explicat Cambray, la ministra d'Educació i Formació Professional del govern espanyol, Pilar Alegría, li ha traslladat en una conversa que “des del ministeri el que faran és donar compliment a la LOMLOE”, també coneguda com a Llei Celaá. En aquest sentit, a més, el conseller ha apuntat que la decisió del Tribunal Suprem consolida una ordre judicial que afectava l'anterior normativa espanyola, la Llei Wert, i ho ha considerat “una anomalia més”, ja que la sentència afecta “una llei antiga que ja no està en curs”.

A partir d'ara, s'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) comuniqui oficialment la necessitat del compliment de la sentència al Govern. Tanmateix, el fet que qui va introduir el recurs inicial que ha acabat amb la decisió d'establir el 25% de classes en castellà fos el govern del PP, i ara el Ministeri d'Educació estigui en mans del PSOE, deixa la porta oberta a una menor pressió sobre l'exigència del compliment de la sentència.

En el seu parlament, el titular del Departament d'Educació ha esmentat que l'actual sistema d'immersió lingüística compta amb informes favorables del Consell d'Europa i que des de l'any 2005 únicament 80 famílies, sobre mes d'un milió i mig d'estudiants anuals, han demanat l'escolarització en castellà per als seus fills. Alhora, ha apuntat que els resultats de les proves de competències bàsiques als centres educatius són molt similars tant en castellà com en català. Amb aquestes dades, Cambray ha censurat “que sigui un jutge el que determini de forma arbitrària el percentatge d'hores que cal per aprendre una llengua” i ho ha considerat “una anomalia” i “un menyspreu” als professionals de l'educació

Ha recordat, però, que en aquest cas no es tracta d'una denúncia d'una família concreta sinó que la decisió del tribunal es dirigeix a l'administració. Per això, ha enviat un missatge de tranquil·litat a la comunitat educativa i ha dit que la responsabilitat és d'Educació. "No s'està exposant els directors dels centres", ha insistit. A més, ha acusat els tribunals d'"inventar-se" un problema, ja que ja rebutjat que hi hagi conflicte lingüístic a les aules de Catalunya. En ser preguntat sobre si hi podia haver relació entre la decisió judicial i l'acord per establir un percentatge de català a l'audiovisual, Cambray ha afirmat que "tot és possible".

Per últim, ha defensat l'autonomia dels centres per tal d'aplicar els projectes lingüístics que més s'adeqüin a les seves realitats, constatant que no serà la mateixa la d'un centre de les Terres de l'Ebre o la Catalunya Central que la d'una de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Missió del Govern: incrementar el català

Al contrari del que marca la sentència del TSJC del desembre del 2020, ara ratificada amb el rebuig del recurs de cassació, els representants del Govern han reivindicat la necessitat d'enfortir la presència de la llengua catalana en l'àmbit educatiu. Especialment, els consellers s'han referit a l'ús social del català com a objectiu clar a curt termini. Així, aquests usos “s'han d'incrementar” tant “entre l'alumnat” com “entre l'alumnat i el professorat”, ha conclòs Gonzàlez-Cambray. El màxim responsable d'Educació al Govern ha remarcat que “l'aprenentatge de llengües no va de percentatges” i “menys” en un moment de transformació educativa com el que l'executiu català ha anunciat darrerament.

Garriga ha incidit en la mateixa línia i ha defensat que s'està treballant per auditar i millorar la salut del català en tots els àmbits de la societat. Així, ha mencionat l'impuls del Pacte Nacional per la Llengua i la feina del Govern “per sumar agents polítics i civils en favor de l'ús del català”. En el mateix sentit, ha expressat l'encàrrec transmès a tots els departaments de l'executiu perquè s'analitzi l'estat de la llengua catalana en els seus respectius àmbits.

Per la seva banda, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha convocat aturades de classes als instituts del país aquest divendres i ha fet una crida a desobeir aquesta decisió. El SEPC alerta que el català “corre perill” i demana no normalitzar els “atacs” a l'escola pública catalana. “Sense català no hi ha escola”, defensa el sindicat.

Canvis en el sistema educatiu

Pablo Casado ha reclamat a Pedro Sánchez que exigeixi a la Generalitat que compleixi la sentència. “Sánchez ha d'exigir a la Generalitat que compleixi la sentència a Catalunya amb tots els instruments de l'Estat. Incomplir aquesta resolució per acontentar els seus socis seria prevaricar”, ha advertit el president del PP al cap de l'executiu estatal.

Així mateix, l'Assemblea per una Escola Bilingüe ha reclamat al govern espanyol que no defugi de les seves responsabilitats i demani l'execució de la sentència. L'organització demana al Departament d'Educació que apliqui la decisió i “canviï” el sistema educatiu. Ha rebutjat que hi hagi persecució del català i ha defensat que els discriminats són els que volen estudiar en un model bilingüe amb la presència equilibrada del català i el castellà i no ho poden fer perquè els nacionalistes anhelen un “impossible” —segons ell, imposar el català.
 
L’Assemblea titlla de “totalitari” el model d'immersió lingüística i acusa la Generalitat de practicar el “victimisme” i un discurs que té “una base supremacista inadmissible”. D’aquesta manera, l'organització ha assegurat que sol·licitarà l'execució de la sentència si no ho fa el govern espanyol.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article