Les entitats denuncien la cursa d’obstacles de les persones sense llar per accedir a drets fonamentals

La Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona demana articular polítiques supramunicipals que facin front les causes estructurals del sensellarisme

Després de gairebé dos anys marcats per la pandèmia, les entitats que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) han tornat a reunir-se a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Una seixantena de persones s’han concentrat aquest dimecres per denunciar les continuades dificultats que tenen les persones en situació de sensellar a l’hora d’accedir a una vida digna.

Sota el lema “Sense sortida? Perduts en un sistema de protecció social que no protegeix”, la XAPSLL ha posat sobre la taula totes les dificultats que una persona en situació de sensellar pot trobar-se per veure garantits els seus drets. Per fer-ho visible, s’han muntat un seguit de tanques d’atletisme, emulant una cursa d’obstacles. Cadascuna de les tanques representava algun dret que les persones en situació de sensellar veuen vulnerat al llarg de la seva vida.

La manca de places residencials per a persones en situació de sensellar, unes condicions d’habitatge no dignes, l’estigmatització o discriminació constant que pateix el col·lectiu, la manca d’estudis, formació i oportunitats educatives, les dificultats per obtenir la
documentació i la gairebé impossibilitat de trobar una feina són algunes de les barreres que s’han volgut fer paleses amb l’acció.

Les entitats han advertit que no pot obviar-se l’impacte que ha suposat la irrupció de la Covid-19 en les vides de les persones més vulnerables i excloses. Els factors d'exclusió social i residencial previs a la pandèmia, lluny de corregir-se, s'han multiplicat i ara s'encarnen amb més intensitat. En un escenari de retracció i contenció, de por i de desconfiança, les situacions d'aïllament s’han agreujat i els sistemes de protecció social afeblit, deixant les persones que més ho necessiten molt desprotegides.

Fina Contreras, responsable del programa de sensellar i habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona i membre de la XAPSLL ha indicat que en aquest any de post pandèmia, moltes persones en situació de sensellar es troben sense sortida. “La protecció social no les està protegint, no s’estan donant les respostes adequades per a les persones que es troben en aquesta situació” ha indicat.

Per Contreras, la vida de les persones que viuen al carrer és com una cursa d’obstacles. “El més important d’aquesta cursa no és arribar el primer, sinó anar fent camí. És una cursa que les persones en situació de sensellar sovint han de fer diverses vegades. Per arribar a la meta, són necessaris els punts d’avituallament, que simbolitzen l’acompanyament social, imprescindible per donar-te l’impuls necessari quan defalleixes. Al capdavall, no hem de prioritzar la medalla que es pugui obtenir, sinó la satisfacció d’arribar a la meta”, ha explicat.

Finalment, les entitats han recordat que a Barcelona, 895 persones dormen diàriament a la via  pública i que 3.046 ho fan allotjades en equipaments municipals o de les diverses entitats  municipals. Des de l’any 2008 i fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al  carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 895 persones, el que  suposa un increment del 36%.  

Agafant com a referència les 2.130 persones allotjades en equipaments durant l’últim recompte del  2018, cal apuntar que s’ha produït un increment del 43% (916 places més) per a persones en situació  de sensellar a la ciutat de Barcelona. Tot i això, continua sent necessària l’articulació de polítiques supramunicipals que facin front les causes estructurals del sensellarisme, com  un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries que  garanteixi els drets fonamentals i una major accessibilitat a l’habitatge per part de la  població en general.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article