Manifestació a Barcelona: el cas de l’incendi de Tetuan “és una guerra contra els pobres”

Més de 250 persones s’han mobilitzat des d’on ha tingut lloc el foc fins a la plaça Sant Jaume


Unes 250 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han mobilitzat aquest dimarts al vespre a Barcelona per protestar contra l'incendi que ha deixat quatre víctimes mortals, dues d'elles infants, reivindicant que la situació que ha conduït a la precarietat d'aquesta família “és una guerra contra els pobres”.

Així ho expressava la pancarta que encapçalava una manifestació que ha nascut poc després de les set de la tarda a la plaça Tetuan, a tocar del local on es va produir el foc, i ha acabat a la plaça Sant Jaume. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat d'Habitatge de l'Eixample Dret han assenyalat la crisi habitacional com a rerefons principal de les ocupacions en precari.

La trobada inicial, davant del número 20 de la plaça Tetuan on aquest vespre ja hi havia desenes d'espelmes i missatges en homenatge a la família morta, ha estat marcada pels parlaments dels principals convocants de l'acte. En declaracions als mitjans, Lucía Delgado, portaveu de la PAH Barcelona, ha insistit que la concentració buscava “rebutjar” el succés que ha acabat amb “unes morts que es podien haver evitat”. En aquesta línia, l'activista ha refermat que la situació de la família que ha perdut la vida en el foc hauria estat diferent si haguessin pogut accedir a un habitatge públic i ha carregat contra “la ineficàcia de les polítiques d'habitatge” tant municipals com nacionals i estatals.

Maria Campuzano, de l'APE, ha subratllat que si bé encara no s'ha aclarit la situació al voltant de l'accés als subministraments de la família —tenien electricitat, però aigua no—, l'ocupació en precari i les dificultats d'accés als recursos bàsics afecten “centenars de persones” a Barcelona i Catalunya. “El que està clar és que una família que està ocupant una oficina bancària no ho fa per elecció pròpia, sinó que ho fa per necessitat, i més quan està amb menors i en hivern. Això conté uns riscos”, ha reblat la representant de l'associació. Davant d'aquest cas, tant ella com Delgado han recalcat la importància de canvis legislatius en matèria d'habitatge.

També s'hi ha posicionat un portaveu del Sindicat de l'Habitatge de l'Eixample Dret, que s'ha identificat amb el nom de Jordi i ha assegurat que la seva plataforma té constància d'altres casos similars als d'aquesta família en altres punts del barri. Alhora, s'ha referit a la presència de polítics com el conseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena, o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquest dimarts en el lloc dels fets. “Han vingut representants polítics lamentant-se d'aquesta situació i demà ordenaran desnonaments”, ha condemnat. En la mateixa línia, ha titllat el cas d'avui com “un assassinat que és la punta de l'iceberg d'una violència diària i constant” i ha exigit “mesures immediates” per pal·liar la vulnerabilitat d'aquestes famílies.

“No són morts, són assassinats”

Poc després de les set de la tarda, la concentració, que ha rebut el suport de diversos col·lectius d'habitatge de la ciutat, s'ha convertit en una manifestació. En les pancartes principals es podien llegir missatges com “no són morts, són assassinats” i “no morim, ens maten els rics”. Alguns dels participants a la protesta, han portat també els seus propis cartells amb inscripcions que reclamaven “aigua, llum i sostre” o protestaven contra la pobresa energètica.

En una marxa sense cap incident rellevant, la Guàrdia Urbana ha anat intervenint el trànsit d'una mobilització que ha travessat el Born i ha arribat fins a la plaça Sant Jaume. En aquest emplaçament, els parlaments improvisats han assenyalat novament els responsables polítics i han exigit canvis en matèria social. Poc abans de les nou del vespre, finalment, la concentració s'ha desconvocat.

El rerefons habitacional

Aprofundint en allò exposat aquest vespre, un comunicat previ de la PAH i l'APE ja havia assenyalat que, si bé encara no s'ha aclarit el rerefons de l'incendi de la matinada d'aquest dimarts, la majoria de vegades aquests incidents “estan relacionats amb la situació de vulnerabilitat de les llars” així com per les “febleses” en l'accés a l'habitatge i a serveis bàsics.

Tot i que la situació d'emergència habitacional impacta en un gran nombre de persones, el text conjunt denuncia que els migrants, com era el cas de la família morta en el foc de Tetuan, “pateixen més” per accedir a un habitatge en condicions i amb contracte. Aquesta situació afecta especialment les persones en situació irregular i les famílies monoparentals, ressalta el comunicat. En el cas d'aquest dimarts, ni el pare, pakistanès, ni la mare, romanesa, tenien NIE que els permetés accedir a la borsa d'habitatge assequible municipal.

En concret, l'entitat contra la pobresa energètica ha incidit en el fet que l'accés als serveis d'aigua, llum i gas està “particularment restringit” per a les persones que ocupen en precari. L'associació reconeix alguns avenços en aquesta línia els darrers anys, però reclama la necessitat d'instal·lar comptadors socials d'aigua i llum en aquesta mena d'immobles. “Els obstacles legals per accedir al subministrament elèctric en els casos d'ocupacions en precari fan que molta gent no tingui més opció que punxar el servei o viure amb espelmes, amb els riscos que això comporta”, ha clos el document.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article