Les entitats del tercer sector necessiten 1.400 habitatges socials per atendre els col·lectius més vulnerables

La Taula insta les administracions, entitats financeres i particulars a buscar solucions en un context “d’emergència”

Les entitats del tercer sector necessiten uns 1.400 habitatges socials abans de tres anys per atendre els col·lectius en situació de vulnerabilitat. La Taula del Tercer Sector, juntament amb Cohabitac, ha presentat aquest dimarts un estudi que actualitza les necessitats que hi ha arreu de Catalunya, així com l'ús dels habitatges que gestionen les entitats.

La presidenta de la Taula, Francina Alsina, ha alertat que un gran nombre de persones estan vivint en un context “d'emergència”, agreujat per la pandèmia de la Covid-19. Així doncs, ha instat les administracions, entitats financeres i particulars a buscar vies i solucions per donar resposta a l'alta demanda d'habitatge social. “És inacceptable que encara hi hagi pisos buits”, ha reblat.

L'informe que s'ha presentat avui s'ha fet a partir d'una enquesta en línia a 78 entitats, les principals gestores d'habitatge social del tercer sector. El document permet conèixer la realitat actual de les entitats pel que fa a l'ús d'habitatges en les seves activitats, a més del nombre total amb els quals treballa, la seva ubicació, els col·lectius que reben aquests suports, els costos en la gestió i les qüestions que més els preocupen en la gestió.

Segons els resultats, el tercer sector necessita en l'actualitat més d'un miler d'habitatges, quan el 2015 aquesta xifra se situava en uns 800. Tal com ha apuntat la presidenta d'Hàbitat3, Carme Trilla, es tracta d'una realitat “creixent”, ja que, a més, en un 82% dels casos es necessita disposar d'habitatges (1.148) en un període inferior als dos anys.

Les noves necessitats d'habitatge s'ubiquen principalment a la ciutat de Barcelona, amb el 51%; el 16% a la resta de la regió metropolitana; a la demarcació de Lleida, amb el 17%, i el restant 16% a la resta de municipis de les demarcacions de Girona i Tarragona.

Balanç de la gestió

Pel que fa a l'altre aspecte que analitza l'informe, les entitats gestionen 4.098 habitatges, això suposa un augment del 169% respecte al 2015, quan disposaven de 1.522. Aquest creixement s'explica per l'adquisició de nous habitatges o per l'obtenció per cessió de la Generalitat o de particulars (1.117 habitatges), així com per la incorporació de noves entitats gestores de la federació Cohabitac (1.581 habitatges).

En aquests, hi viuen 9.952 persones. D'aquestes, el 74,2% són persones adultes (7.387) i el 25,8% infants i adolescents (2.565), uns percentatges similars a l'informe del 2015, que era del 72% i el 28%, respectivament.

Els principals col·lectius atesos són persones en situació o risc de pobresa i exclusió social (14,8%), amb problemes de salut mental (13,6%), joves (11,2%), amb discapacitat (10,4%) i persones nouvingudes o minories ètniques (9,2%).

D'altra banda, el 38% dels pisos es troben a la ciutat de Barcelona, el 16% a la resta de l'àrea metropolitana, el 20% a la demarcació de Girona i el 26% restant es distribueix a la resta de municipis de les demarcacions de Barcelona, Lleida i Tarragona.

El 44% d'aquests habitatges són propietat de les mateixes entitats, el 43% es lloguen i el 13% són cedits temporalment per privats o pel sector públic. Paral·lelament, el 72% dels habitatges gestionats són d'ús familiar, el 17% unipersonals i l'11% són compartits.

Finalment, les dades també mostren que el 49% de les llars ateses paguen uns lloguers o rendes de menys de 300 euros mensuals i gairebé el 19% no paga res.

Un problema de base

Durant la seva intervenció, Alsina ha defensat que l'habitatge ha de ser un dret “prioritari” i “essencial” perquè les persones puguin tenir una “vida digna”. De fet, ha aprofitat per recordar desenllaços “tràgics”, com el més recent de Tetuan, o bé el cas de la nau de Badalona, ara fa un any. Tot plegat derivat d'un “problema de base”: la vulneració al dret a l'habitatge.

La presidenta la Taula ha assegurat que les entitats treballen “per fer mans i mànigues” però també ha insistit que els seus recursos són “limitats”. A més, ha recordat que la pandèmia encara ha empitjorat més l'escenari.

En la mateixa línia s'ha pronunciat el president de Cohabitac, Pere Esteve, recordant que a Catalunya disposa només d'un 2% d'habitatge social de lloguer, una xifra “insignificant”, si es compara amb la resta d'Europa.

D'altra banda, els ponents han recordat que en aquest cas es parla de persones que necessiten un acompanyament, i no de les necessitats generals. “Es tracta de persones que podrien tenir una autonomia i no la troben a un preu raonable”, ha lamentat Trilla.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article