Les investigadores han hagut de reduir la dedicació professional per cuidar de familiars durant la pandèmia

ACN

La Covid-19 ha agreujat les diferències que ja hi havia entre homes i dones dedicades a la recerca. Les tasques domèstiques i la cura de familiars han recaigut sobretot en les dones i això ha fet que tinguessin un “baix o nul rendiment” acadèmic, al no poder dedicar les mateixes hores a la feina. Per contra, alguns investigadors amb menors a càrrec afirmen que el confinament els va permetre dedicar més temps a la recerca i escriure més articles.

Així ho recull un estudi liderat per investigadores de la UVic-UCC i de la URL on s'ha analitzat qualitativament l'impacte de la Covid-19 entre el personal investigador dels àmbits d'Humanitats i Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (CETEM). L'estudi, a més, també suggereix correccions.

Algunes de les investigadores participants en l'estudi afirmen que durant la pandèmia s'han sentit com si “fossin a la roda d'un hàmster” i que “han perdut el tren”. També admeten estar menys disposades a fer renúncies en l'àmbit personal i familiar alhora que donen menys importància al triomf en l'àmbit acadèmic.

L'estudi, liderat per les investigadores Caterina Riba de la UVic-UCC i Mar Roasàs de la URL, s'ha basat en 32 entrevistes (16 homes i 16 dones) fetes entre el 9 de març i el 5 de maig de 2021. Unes enquestes que han fet les sociòlogues Patrícia Illa i Bàrbara Pagès. Tots els entrevistats eren personal docent investigador (PDI) d'universitats catalanes.

Procés “accelerat” de digitalització

D'altra banda, s'ha constatat que la pandèmia ha provocat un procés “accelerat” de digitalització, amb avantatges i inconvenients. “Si la digitalització creixent és invasiva, encara pot agreujar més la discriminació de gènere, ja que la planificació i organització que les dones duen a terme a la llar també es trasllada a la feina”, explica Riba. Segons ella, “les dones solen ocupar-se de la gestió quotidiana dels problemes del dia a dia, una feina invisible, però que suposa també una càrrega”.

Des d'un punt de vista general, entre les vivències dels investigadors i de les investigadores dels dos àmbits de coneixement analitzats —Humanitats i CTEM— l'estudi no ha trobat cap diferència significativa, més enllà de la responsabilitat afegida que tenen les investigadores CTEM per donar visibilitat a les dones científiques.

Contractes precaris

Un altre aspecte que ha evidenciat la crisi sanitària és que el professorat amb contractes precaris ha sumat noves dificultats en aquesta situació sobrevinguda. Davant d'aquesta realitat, i amb els resultats de la recerca a la mà, l'estudi proposa “repensar la docència, gestió i recerca” per posar fi a les renúncies que actualment hi ha. “Cal valorar la cultura de les cures i integrar-la a l'acadèmia”, diu Riba. Aproximadament un 70% de les persones entrevistades tenien persones a càrrec (fills, familiars amb malalties cròniques, amb discapacitat, entre altres situacions).

Algunes recomanacions que proposen per corregir aquesta situació són de caràcter conjuntural, estretament vinculades al període de pandèmia. D'altres, en canvi, són estructurals i d'aplicació fins que la desigualtat de gènere en la carrera acadèmica hagi desaparegut. Concretament, n'hi ha que són d'aplicació immediata i sense cost com ara racionalitzar i optimitzar les reunions, facilitar que després d'una excedència es puguin recuperar les assignatures que les professores ja tenien, facilitar estades de recerca híbrides i el teletreball a qui ho demani, consensuar els horaris amb el PDI i evitar sempre que es pugui demanar tasques amb caràcter urgent, entre altres.

Les mesures es poden adoptar als centres d'investigació, agències responsables de l'avaluació de la investigació, i des dels ministeris i conselleries responsables de l'activitat científica i investigadora.