Irídia denuncia que el 85% dels aïllaments preventius en CIEs de l’Estat el 2020 es van aplicar a Barcelona

ACN

Irídia ha denunciat que el 85% dels aïllaments preventius en CIEs de l'Estat el 2020 es van aplicar a Barcelona, concretament 72 de 84. Ho ha explicat en el marc de la presentació del seu darrer informe sobre les vulneracions de drets humans en aquest equipament, alertant també que la pandèmia ha afavorit un retrocés en la seva garantia.

Manca de transparència, tractes inhumans, dificultats en l'exercici del dret a la defensa o violència institucional són algunes de les principals problemàtiques que han posat sobre la taula. D'altra banda, l'entitat ha incidit en la necessitat de garantir l'assistència sanitària als seus interns, demanant que el Servei Català de la Salut se'n faci càrrec, tal com fa als centres penitenciaris.

Segons han apuntat els seus representants, la situació a l'equipament de la capital catalana està totalment “descontrolada” en molts sentits. Per exemple, a diferència de la resta de centres d'aquest tipus de l'Estat espanyol, les visites van estar totalment prohibides des d'octubre de 2020 fins al mes de juny de 2021, malgrat l'aixecament de restriccions i la insistència de les entitats de drets humans.

Una situació que contrasta amb el dret a la salut dels interns, que segons Irídia es vulnera de forma constant. Tal com ha explicat l'advocada Marta Bolinches, les persones que es troben tancades al CIE no disposen d'una atenció mèdica les 24 hores del dia, i tampoc tenen cap mena d'assistència psicològica. El mateix passa amb el servei d'intèrpret, que no està sempre disponible.

“Hem detectat nombroses irregularitats i deficiències”, ha subratllat, i ha demanat a la Generalitat que sol·liciti al Ministeri d'Interior que el Servei Català de la Salut es faci càrrec del CIE per tal de garantir “les mateixes condicions” que les del conjunt de la població. “Esperem que el Govern pugui abordar aquesta qüestió amb urgència”, ha afegit.

Pel que fa a la vessant judicial, Irídia demana que es garanteixi la correcta assistència lletrada presencial per part d'advocats d'ofici, així com la comunicació de les deportacions amb una antelació mínima de 72 hores i que hi hagi una guia de bones pràctiques als jutjats en casos de denúncies de tortura o maltractament a l'interior del centre.

De fet, Irídia ha recordat que tots els procediments judicials que actualment resten oberts per denúncies de situacions de violència institucional en què l'entitat representa els perjudicats han sigut prèviament arxivats pels Jutjats d'Instrucció encarregats de la investigació. Ha estat a través dels recursos presentats que s'han reobert i, per exemple, l'Audiència de Barcelona ha obligat a reobrir aquest 2021 quatre de les denúncies arxivades.

Dues d'aquestes se situen en el context de reobertura del CIE durant la segona onada de la pandèmia el 2020. En tots dos casos es va produir un aïllament en unes condicions “inhumanes i degradants”. El portaveu d'Irídia, Andrés García, ha assegurat que “no es regulen correctament” i que s'hauria de disposar d'una normativa concreta. García també ha recordat que moltes vegades es donen situacions de violència “en zones on no hi ha càmeres”, fet que denota la poca transparència del centre.

Paral·lelament, l'entitat ha assenyalat que encara no disposa de les dades relatives a les persones internades als CIEs durant l'any 2021. Tampoc ha rebut les xifres en relació amb les deportacions, el què considera una greu “deficiència” que dificulta el monitoratge de la situació de l'equipament.

Segons l'advocada Anaïs Franquesa, les prioritats de l'entitat es focalitzen en derogar la llei d'estrangeria i treballar per aconseguir el tancament definitiu del centre. Tot i això, ha afegit que mentre aquest existeixi s'ha de denunciar qualsevol vulneració dels drets dels interns.