L’augment del finançament en polítiques d’infància no s’ha traduït en una millora dels seus drets segons el Síndic de Greuges

La reducció de l’accés als serveis bàsics durant la pandèmia pot tenir efectes en el desenvolupament dels infants


Com es poden garantir els drets dels infants i els adolescents en l’actual context de pandèmia? El Síndic de Greuges, Rafael Ribó i l’adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l’adolescència, M. Jesús Larios, han lliurat aquest dimarts passat l’Informe sobre els drets de l’infant a la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Uns reptes que tenen a veure amb les polítiques per erradicar la pobresa infantil i l’exclusió residencial dels infants, la lluita contra la segregació escolar, l’abandonament educatiu prematur, la desigualtat en l’accés al lleure educatiu,entre d’altres.

En aquest context, el Síndic destaca que en el període 2014-2020, la inversió en polítiques d’infància ha augmentat de en un 42,7%, prop de 1.895 milions d’euros. Amb tot, no s’han aconseguit generar els canvis necessaris per aconseguir millores “prou significatives” en els principals reptes relacionats amb el gaudi de drets dels infants. Per aquest motiu, l’informe del Síndic conté deu reptes destacats en els diferents àmbits socials que impliquen a la infància.

1. La lluita contra la pobresa infantil. En el context de crisi econòmica derivada de la pandèmia, s’ha incrementat més del 50% el nombre d’infants beneficiaris de la renda garantida de ciutadania (RGC), però la prevalença de la pobresa infantil continua augmentant. En aquesta línia, el Síndic assenyala que l’any 2020, la pobresa ja afecta el 33,4% dels infants, la qual cosa suposa un augment de 5,4 punts respecte de l’any 2019. En aquest sentit, l’ens reclama “la regulació d’una renda de suficiència econòmica garantida per als infants i un sistema integrat de prestacions econòmiques per combatre la pobresa infantil”.

2. La millora de la salut mental dels infants. Tot i que s’ha incrementat un 25% la inversió en salut mental en el darrer quinquenni, ha empitjorat la salut mental dels infants i joves. “En el període 2018-2020 s’ha doblat pràcticament la probabilitat de patir un problema de salut mental entre els infants de quatre a 14 anys: mentre aquesta probabilitat era del 5,9% l’any 2018, l’any 2020 era del 10,6%”, assegura Ribó en l’informe. A més, la pandèmia ha incrementat les desigualtats socials en l’àmbit de la salut mental dels infants i adolescents, ja que els infants de classe baixa presenten una evolució més negativa que els infants de classe social alta. Davant d’això, el Síndic demana garantir els serveis i recursos necessaris de prevenció, detecció i atenció a la salut mental infantil i juvenil i impulsar el programa per a l’elaboració del pacte nacional de salut mental.

3. La promoció de l’acolliment familiar en el sistema de protecció. La DGAIA ha incrementat el pressupost (un 39,8% en el període 2016-2020) que s’ha destinat sobretot a finançar el creixement de l’oferta de places residencials, però, seogns Ribó, “no s’està aconseguint consolidar un sistema de protecció fonamentat en l’acolliment familiar”. Així, en el període 2017-2021, s’han creat 2.540 noves places de recurs residencial (un 88,4%), mentre que només s’ha incrementat el nombre de famílies acollidores en 107. A més, el setembre de 2021, menys de la meitat dels infants tutelats (45,9%) estan en acolliment familiar.

4. L’educació inclusiva. S’han incrementat els recursos adreçats a l’educació inclusiva en els centres ordinaris i s’ha aprovat un nou marc normatiu (Decret 150/2017) per consolidar la inclusió escolar, però “no hi ha la convicció que s’hagi avançat a fer efectiu el principi d’inclusió”. “Com a símptoma dels dèficits en el desplegament del principi d’educació inclusiva, l’alumnat escolaritzat en centres d’educació especial ha crescut un 14,3% des de l’inici del decret”, apunta l’ens. En aquest sentit, es veu “imprescindible” el tancament i la transformació dels centres d’educació especial i la millora de la provisió de recursos destinats a la consecució de l’educació inclusiva.

5. La lluita contra la segregació escolar. En el període 2014-2020, el pressupost executat pel Departament d’Educació ha augmentat prop de 1.704,3 milions d’euros. Però, segons el Síndic, aquest augment de pressupost està destinat “a compensar els efectes de la segregació escolar en les oportunitats educatives de l’alumnat”. Així, també destaquen que el Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant però de manera més lenta del que s’havia planificat inicialment. “Ja s’han desenvolupat algunes de les actuacions més significatives, com ara l’aprovació del Decret 11/2021, d’admissió d’alumnat, o l’elaboració de l’informe Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya, però, segons assenyala el Síndic, “cal abordar de manera decidida i sense dilació la fase d’implementació de les actuacions previstes”.

6. La lluita contra l’abandonament educatiu prematur. Des de l’any 2017, s’ha estancat la reducció de l’abandonament educatiu prematur a Catalunya. És a dir, des del curs 2016/2017, hi ha un estancament de les taxes d’escolarització dels 16 als 19 anys. Un dels dèficits estructurals del sistema educatiu té a veure amb l’elevada prevalença de l’abandonament educatiu prematur (17,4%), amb proporcions significativament superiors a la mitjana del conjunt de la Unió Europea (9,9%), i lleugerament superiors a la mitjana espanyola (16,0%). En aquest sentit, Ribó considera important crear oferta suficient de formació professional per a la demanda existent.

7. La lluita contra les desigualtats socials en l’accés al lleure educatiu. Malgrat la millora de la inversió durant la pandèmia, les desigualtats d’accés al lleure educatiu també s’han incrementat. La millora de la inversió s’ha destinat sobretot a compensar els efectes econòmics de la reducció de la participació i també a garantir la protecció dels participants davant la Covid-19, “però no pas a desenvolupar mesures que incidissin de manera directa en la reducció de les desigualtats d’accés”. Així, la participació dels infants socialment desfavorits es va reduir a la meitat, mentre que aquesta participació entre els infants socialment desfavorits va ser inferior al 5%.

8. La lluita contra l’exclusió residencial. Augmenta la provisió d’habitatge d’emergència social, però no els suficients per donar resposta a les situacions d’exclusió residencial. L’increment del 8,6% en dos anys, però, és poc significatiu si es tenen en compte el context de crisi econòmica derivada de la pandèmia i la demanda existent. El setembre de 2021, hi ha 597 famílies amb resolució favorable de la Mesa d’emergències de Catalunya. A Barcelona ciutat hi ha 81 assentaments on viuen 409 persones, entre les quals hi ha 59 infants. Per aquest motiu, el Síndic considera que cal garantir “la immediatesa de l’adjudicació d’habitatges d’emergència social en condicions residencials adequades per als infants en els casos de les unitats de convivència amb infants a càrrec, excloent-ne pensions o centres d’acollida temporal”.

9. La compensació de l’impacte de la pandèmia en l’accés als serveis. La pandèmia ha afectat de manera negativa l’accés dels infants a diversos serveis que atenen les seves necessitats socials i educatives i que s’ocupen de la prevenció de les situacions de risc social. Com a exemple, l’alumnat matriculat a l’educació infantil de primer cicle s’ha reduït un 19% per efecte de la pandèmia, previsiblement amb una afectació més gran entre l’alumnat socialment desfavorit. En aquest àmbit, el Síndic demana, entre d’altres, restituir la convocatòria anual de subvenció als ajuntaments per a l’escolarització d’infants de zero a tres anys que es trobin en situacions socioeconòmiques desfavorides.

10. La lluita contra les violències: racisme, homofòbia i violència sexual. Hi ha agressions homòfobes i racistes, tot i que estan fortament invisibilitzades, i si bé hi ha protocols per combatre l’homofòbia i el racisme a les escoles, estan infrautilitzats. Les agressions sexuals cap a menors d’edat han augmentat durant l’any 2021. El percentatge de víctimes de delictes sexuals menors d'edat del primer trimestre d'aquest any (48,5%, gairebé la meitat del total) ha augmentat significativament respecte del primer semestre de l'any 2020 (36,1%) o el primer semestre de 2019 (43,3%). D’altra banda, hi ha dèficits en la detecció de signes de patiment emocional de l’alumnat per part dels professionals dels centres. Així, el Síndic assenyala en l’informe que “cal millorar l’aplicació dels protocols de detecció i atenció davant de situacions de violència envers els infants i adolescents, així com també l’educació afectivosexual i garantir informació als infants sobre els seus drets i augmentar la formació dels professionals que treballen amb infants”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article