El sector de la discapacitat intel·lectual insta el Govern a “dignificar” el finançament dels serveis d’atenció

ACN

Dincat, la Unió Catalana d'Hospitals i la Coordinadora Catalana de Centres per a persones amb Discapacitat Intel·lectual de Catalunya (CCPC), han demanat aquest dimecres al Govern de la Generalitat i, en concret, al departament de Drets Socials, que acordi amb el sector un increment de les tarifes que financen els serveis i suports que presten les entitats a les persones amb discapacitat intel·lectual. La demanda conjunta neix de la necessitat d'impulsar mesures urgents per tal garantir la qualitat en l'atenció, la millora dels salaris dels professionals que tenen cura de les persones i la sostenibilitat econòmica de les entitats.

En aquest sentit, les tres organitzacions asseguren que la situació econòmica i financera de les entitats “és molt preocupant”, així com la urgència d'augmentar els mòduls i tarifes dels serveis de la cartera de serveis socials.

El sector lamenta que arrossega un infrafinançament de més d'una dècada a causa de la congelació i retallada dels mòduls. Una realitat que “compromet” l'atenció prestada als diferents col·lectius als quals representen. També consideren que aquest fet suposa una “amenaça” per a la sostenibilitat de les entitats, així com les condicions laborals dels treballadors, que estan directament vinculades a aquests mòduls i tarifes.

Si bé és cert que durant els darrers dos anys s'han produït alguns increments, les organitzacions lamenten que aquests augments “han estat poc rellevants i insuficients” i no han servit per satisfer les demandes i reivindicacions del sector.

A aquesta realitat s'hi sumen també els sobre costos derivats de la pandèmia, als quals van haver de fer front les entitats per a poder garantir com calia la salut i atenció de les persones que acompanyen. Per tot plegat, Dincat, La Unió i la CCPC urgeixen prendre accions al respecte i insisteixen en la necessitat de comptar amb la participació de les entitats representatives per trobar “solucions ajustades a les veritables realitats i necessitats” de cada col·lectiu.