Els graduats d’FP tenen menys de la meitat d’atur que la mitjana juvenil

El 13,86% està a l’atur, mentre que el percentatge global dels joves sense feina s’enfila al 33,40%

Tot i que l'atur ha crescut entre els graduats d’FP, del 8,54% al 13,86% en tres anys, el seu percentatge d’atur encara continua molt per sota de la mitjana d’atur entre els joves dels 16 als 24 anys, que s’enfila al 33,40%.

La pandèmia ha reduït la inserció laboral dels graduats d'FP, que era del 56,01% el 2019 tenint en compte els que només treballen però també els que treballen i estudien i va passar al 53,52% el 2020 i al 45,32% el 2021. Per contra, la continuïtat formativa ha anat creixent: 53,28% el 2019 (comptant també els que estudien i treballen), 54,65% el 2020 i 56,05% el 2021. Les dades les recull l'estudi d'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2021, elaborat pel Departament d'Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya.

L'estudi apunta que malgrat els efectes de la pandèmia, es comencen a recuperar els nivells previs a la crisi provocada per la covid-19. L'enquesta l'han respost 35.540 persones graduades el 2020 corresponents a ensenyaments d'FP inicial, arts plàstiques i disseny, ensenyaments esportius i PFI.

La inserció laboral varia segons si s'ha cursat un grau mitjà o un grau superior, sent aquest últim el que aconsegueix una inserció laboral més elevada. Així, en el primer cas és del 33,72% mentre que en el segon arriba al 56,40%. Això s'explica perquè els graduats mitjans opten per continuar la seva formació, principalment estudiant un grau superior.

En concret, el 2021 el 54,45% dels graduats de grau mitjà optaven per continuar estudiant, el 20,96% només treballen, el 12,76% estudien i treballen i l'11,83% busquen feina. En el cas dels graduats superiors, els que continuen estudiant són el 27,81%, els que treballen el 38,80%, els que estudien i treballen el 17,60% i els que estan a l'atur el 15,79%.

L'estudi analitza també el cas dels Programes de Formació i Inserció (PFI), dirigits als que no han obtingut el graduat d'ESO, i conclou que el 71,03% continuen estudiant, el 15,62% estan a l'atur, el 10,65% treballen i el 2,70% estudien i treballen. Com amb l'FP, la continuïtat formativa ha pujat des del 2019 i la inserció s'ha reduït com a conseqüència de la pandèmia.

D'altra banda, es detecta una recuperació dels estudiants que opten per l'FP Dual, que va arribar al 12,79% dels matriculats a segon en el curs 2020-2021. En aquest cas, el 30,17% continuen estudiant, el 39,63% treballen, el 17,06% estudien i treballen i el 13,14% es troben a l'atur. Així, la inserció és més alta que entre els estudis tradicionals d'FP.

Més inserció en l'àmbit industrial

El treball mostra també que les famílies dels àmbits industrials tenen una major inserció laboral. Aquestes famílies superen entre el 50 i el 60% de la inserció en el moment de la realització de l'enquesta. Les cinc famílies amb major inserció són: Indústries extractives (70%); Fusta, moble i suro (64%); Maritimopesquera (58%); Instal·lació i manteniment (58%); i Electricitat i Electrònica (57,7%).

També aquestes famílies presenten un major nivell d'ingressos que la resta. Els graduats industrials que perceben ingressos superiors a 1.200 euros superen en gairebé 14 punts percentuals els graduats de la resta de cicles.

Pel que fa al tipologia de contracte, el 60,23% dels contractes de graduats superiors són temporals i el 70,78% dels de graduats mitjans. Les xifres són millors que la mitjana de temporalitat entre la població juvenil fins als 24 anys, que era del 90,33% el 2020.

Per últim, l'empresa de pràctiques i la xarxa personal són les principals vies d'obtenció de feina entre els graduats d'FP. En el grau mitjà, la xarxa personal és la principal via, mentre que en el superior és l'empresa de pràctiques.

Equiparar oferta i demanda

Els conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, han coincidit en la necessitat d'ajustar la demanda d'FP amb les necessitats del teixit productiu del país. Cambray ha reiterat que s'estan preparant canvis tant per aconseguir aquest equilibri com per absorbir l'increment de l'interès per l'FP, que es va notar especialment en la preinscripció del curs actual. Torrent ha afegit que cal anar més enllà i mirar les necessitats del futur, tenir un plantejament “holístic” i comptar amb l'àmbit privat.

El president del Consell General de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, ha reclamat precisament que se'ls deixi participar en la planificació per tal d'aconseguir aquest ajust entre què necessiten les empreses i què volen estudiar els joves però també en el si de l'Agència de Formació i Qualificació Professionals. Fàbrega ha volgut enviar també un missatge de confiança en el model d'immersió lingüística com a “pilar” de l'escola catalana, també a l'FP.

Nou pla del sistema d'FP

D'altra banda, el Govern ha aprovat aquest dimarts el IV Pla general del Sistema de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, amb vigència fins al 2023. El pla pretén adaptar la formació i qualificació per promoure una transformació del model productiu del país que doni resposta a les necessitats actuals i futures. Recull 10 reptes i una inversió de 80.030.436 euros.

Alguns dels reptes són crear un servei de prospecció per a una planificació dels serveis bàsics del Sistema FPCAT ajustada a les necessitats del mercat de treball, incrementar l'acreditació de competències, desenvolupar un sistema integral d'informació i orientació, implantar els centres d'FP integrada, impulsar i consolidar la perspectiva de gènere, enfortir la imatge de l'FP i incrementar la dual i el format a distància, entre d'altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article