La Generalitat proposa suspendre temporalment el desnonament si serveis socials acredita vulnerabilitat

L’esborrany del protocol també contempla la creació d’una unitat específica per temes d’habitatge als Mossos

La Generalitat planteja que els procediments de desnonament s'hagin de suspendre temporalment si els serveis socials acrediten una situació de vulnerabilitat dels afectats. Aquesta proposta s'inclou en l'esborrany del nou protocol sobre desnonaments redactat per la Generalitat i que hauria de substituir l'actualment vigent, que data del 2013. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va demanar ajornar el debat sobre aquesta renovació del document pels canvis legislatius en el context pandèmic. El nou text recull també la creació dins dels Mossos d'Esquadra de la Unitat Central d'Intervenció en conflictes d'habitatge.

La proposta de redactat del nou protocol concreta que quan la justícia cregui que es pot donar una situació de vulnerabilitat ho ha de comunicar als organismes de serveis socials i d'habitatge. Serveis Socials ha d'avaluar la situació de risc d'exclusió social dels ocupants i emetre, si s'escau, l'informe de vulnerabilitat. Si és així, els organismes competents han d'iniciar un procediment de mediació entre els propietaris i els ocupants i de verificació del compliment dels requisits necessaris per obtenir una resolució favorable de la mesa d'emergències. El text especifica que mentre no es tanquin aquestes dues intervencions, els procediments judicials “s'han de suspendre”.

El text també planteja la creació d'un registre o plataforma electrònica que faciliti la gestió i informació conjunta i coordinada entre totes les parts que hi intervenen. Concreta que ha de ser el Departament de Justícia qui implementi aquesta plataforma digital, en col·laboració amb el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

La proposta apunta també que quan l'execució del llançament prevegi la necessitat de l'acompanyament policial, aquesta necessitat s'ha de notificar com més aviat millor per tal que es pugui planificar “adequadament” la dotació dels recursos policials. Aquesta comunicació judicial ha de ser “homogènia” en tots els partits judicials.

A més, planteja la creació d'una unitat específica en matèria de conflictes d'habitatge dins del cos dels Mossos d'Esquadra i l'elaboració de dos procediments interns de treball: un d'actuació policial davant l'ocupació d'immobles i un segon per desallotjaments. Afegeix que el Departament d'Interior també ha d'encarregar-se de la proposta d'auditoria sobre l'aplicació dels procediments interns de treball en els desallotjaments.

Es planteja també la creació d'un òrgan mixt de vigilància i control de l'execució i aplicació del protocol i de resolució de controvèrsies administratives. Aquesta comissió s'hauria de reunir de forma ordinària cada sis mesos.

Un debat ajornat

El president del TSJC, Jesús M. Barrientos, va signar un acord l'octubre passat a través del qual ajornava el debat sobre la redacció del nou protocol. Aquest concretava que davant la situació actual de “detallada regulació positiva” de la matèria i tenint en compte que la normativa està en reforma i evolució constant, era “prudent” no avançar en la redacció d'un nou text. La Generalitat va demanar llavors una reunió amb Barrientos per abordar la renovació del text.

El 21 de gener es va reunir per primera vegada la Comissió de seguiment del protocol de diligències de llançament dels partits judicials de Catalunya. D'aquella trobada telemàtica es va concloure que s'actualitzaria el protocol integrant els departaments d'Interior, Territori i Sostenibilitat i la direcció general d'Afers Socials. També es va acordar potenciar la cooperació institucional perquè la informació arribi amb més facilitat tant als Mossos d'Esquadra com als serveis socials.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article