El 92% de les entitats socials de l’àrea metropolitana de Barcelona han fet sobreesforços per cobrir la crisi de la Covid-19

Gairebé el 60% han readaptat els serveis i projectes per donar resposta a persones en situació de vulnerabilitat


El 92% de les entitats socials de l’àrea metropolitana de Barcelona han hagut d’intensificar els esforços en l’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat per pal·liar els efectes de la greu crisi social derivada de la pandèmia. Per exemple, destinant-hi més recursos econòmics, de professionals, reforç del voluntariat o més hores d’atenció, entre moltes altres accions. 

És una de les principals dades del nou Baròmetre del tercer sector social de l’àrea metropolitana de Barcelona, edició 2021, un estudi que ha estat elaborat per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i l’AMB. Com a novetat, enguany s’inclouen també les entitats de la capital catalana a l’anàlisi. En l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha 1.145 entitats socials, que representen prop del 30% del total d’organitzacions del tercer sector social de Catalunya

Segons l’estudi, gairebé el 60% de les organitzacions del tercer sector (56%) han hagut d'adaptar els seus serveis i projectes per poder donar resposta a les conseqüències de la Covid-19. Les entitats socials s’han vist obligades a integrar o desplegar altres àmbits d’intervenció a la seva activitat, a banda dels habituals. La salut mental ha estat un àmbit força prioritzat en la redefinició d’aquesta atenció.

Segons apunta l’informe, els col·lectius que han necessitat més suport són: les persones que viuen de l’economia submergida, les dones víctimes de la violència masclista, les persones migrades, les persones sense llar o els joves en risc d’exclusió social.

D’altra banda, l’estudi destaca que l’emergència social derivada de la pandèmia s’ha abordat de manera col·laborativa entre les administracions públiques i el tercer sector social, entre altres agents. Així, l’acompanyament i el suport a les persones s’han adaptat molt ràpidament. La capacitat de resposta, però, no ha estat homogènia, ja que els ajuntaments més grans i amb més recursos s’han pogut reorganitzar amb més agilitat i sobretot valoren les relacions establertes entre els diferents agents (coordinació, sinergies, espais de diàleg i cocreació, innovació social, etc.), en especial durant les primeres fases de la pandèmia.

L’impacte econòmic 

El baròmetre també recull l’impacte econòmic del coronavirus. El 64% de les entitats han vist afectat el resultat del seu exercici econòmic per una disminució dels ingressos (en concret, el 38%) i el 26% per un augment de les despeses. El 36%, però, afirma que la pandèmia no ha tingut cap afectació. Les causes de la reducció de l’activitat econòmica han estat les restriccions d’accés o les limitacions a la presencialitat, que ha provocat que alguns serveis no poguessin obrir, o la reducció de les subvencions de les administracions, entre altres. 

Segons es destaca en l’informe, el finançament públic representa el 71,1% dels ingressos de les entitats socials de l’àrea metropolitana de Barcelona; el 19,3%, el propi, i el 9,6%, el privat. Dels ingressos públics, el 49,3% prové de la Generalitat de Catalunya, el 35,6% dels ajuntaments, el 4,5% de l’Estat espanyol i el 10,6% d’altres administracions.

D’altra banda, la pandèmia també ha accelerat la digitalització del tercer sector. Les entitats socials han invertit per aconseguir l’equipament i programari adequat per poder fer atenció i treball telemàtics. El 90% han fet actuacions de digitalització com ara millora de la connectivitat, obertura de serveis telemàtics o digitalització d’activitats, entre d’altres.  

Principals reptes i oportunitats en el context Covid-19

En el context actual, i segons remarca l’informe, les entitats socials assenyalen que s’han d’enfrontar principalment a la bretxa digital entre els diferents col·lectius atesos; d’altra banda, també apunten com a reptes millorar el treball conjunt entre les administracions i entitats, així com a la millora del seu finançament. D’altra banda, veuen que el nou context generat per la Covid pot crear oportunitats relacionades amb els canvis en les formes de treballar o en la relació amb les persones ateses, així com les noves adaptacions tecnològiques.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article