Catalunya torna a superar la barrera dels 1.000 trasplantaments després de la caiguda per la Covid

Redacció

A Catalunya, el 2021 es van fer 1.063 trasplantaments, un 6,4% més que el 2020, any totalment marcat per l'esclat de la pandèmia i en què se'n van realitzar 999. El 2019 havia estat de màxims, amb 1.296.

Són dades que han presentat el Departament de Salut i l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i els seus responsables han destacat que s'hagi superat la barrera dels 1.000 tot i la Covid-19. Un “èxit” del sistema, que inclou els professionals, els donants i les famílies. Amb tot, el percentatge de negatives de familiars a la donació és el més alt de les últimes dècades (23,6%) i ho atribueixen en part a la dificultat de comunicació als hospitals enmig de la pandèmia en uns moments tan complicats com la mort d'una persona estimada.

El director de l'OCATT, Jaume Tort, ha valorat que els resultats presentats aquest dilluns en el balanç de l'activitat de trasplantament i donació del 2021 són “extraordinaris”, ja que, ha destacat, la pandèmia de la Covid-19 continua i, per tant, la situació d'“excepcionalitat” al sistema sanitari. “És un èxit del sistema de trasplantaments que devem als professionals i de la donació, que devem a les famílies i els donants”, ha recalcat en roda de premsa.

Tort ha exposat que en els trasplantaments es treballa amb la “màxima seguretat” i, arran de la Covid-19, amb un “excés de prudència”, ja que els pacients trasplantats són molt fràgils davant del virus i cal assegurar que no es contagiïn. El director de l'OCATT ha indicat que els resultats en global concorden amb les previsions que tenien i que l'objectiu del 2022 és continuar augmentant l'activitat “amb prudència”.

Per tipus d’òrgan, l’augment dels trasplantaments el 2021 ha estat generalitzat, tot i el descens dels hepàtics. Van augmentar els renals (9,4 %), els cardíacs (50,0%), els pulmonars (16,4%) i els pancreàtics (8,7%), mentre que els hepàtics van reduir-se un 17,0%.

Aquest any, a més, deu d’aquests trasplantaments renals es van poder realitzar gràcies al programa de trasplantament renal de donant viu creuat, una alternativa creada per donar resposta a parelles donant-receptor incompatibles. I, per primera vegada, dos hospitals catalans, Clínic i Bellvitge, i un portuguès, han realitzat la primera cadena internacional del sud d’Europa, que ha permès fer tres intervencions a la vegada. Els hospitals catalans han intervingut en sis dels set trasplantaments creuats internacionals realitzats a Espanya.

Per centres, l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat, amb 277 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital de Bellvitge (259) i per l’Hospital Clínic (239). L’Hospital Vall d’Hebron és l’únic centre a Catalunya que compta amb programes de trasplantament d’adults (3) i d’infants (4).

La llista d’espera per a trasplantament ha tornat a créixer fins a situar-se en 1.218 persones, una xifra similar als anys prepandèmia. En concret, el 31 de desembre constaven 1.033 persones esperant un ronyó, 60 un fetge, 32 un cor, 72 un o dos pulmons i 21 un pàncrees. D’aquests 1.218, 12 són pediàtrics.

Les donacions augmenten

Els 288 donants cadàver reals de l’any 2021 suposen una recuperació de la donació del 7,9% respecte el 2020. Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya se situa en 37,1 donants pmp, 3 punts per sobre de l’any passat però encara molt per sota d’aquells 49 donants pmp de 2019.

Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) augmenten un 14,9% (162 vs 141) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) es mantenen igual que l’any passat (126).

El consentiment a la donació, influenciat per l’afectació reiterada de la Covid-19 als hospitals, s’ha reduït fins al 76%, la xifra més baixa dels darrers anys. Així, el percentatge de negatives familiars, del total d’entrevistes familiars realitzades, s’ha situat per tant en el 23,6%. Un percentatge elevat que han declarat molts dels equips de coordinació de trasplantaments dels hospitals que habitualment tenen xifres excel·lents en donació. La negativa prèvia del possible donant o de la família d’aquest, sense més motiu, ha estat la raó esgrimida pels familiars en el 83% dels casos.

El 2021, la donació en vida va augmentar de manera molt considerable respecte l’any 2020 (28,3%), amb 145 donants vius de ronyó. Els donants vius renals gestionats als hospitals catalans representen entre el 40-45% del total de l’Estat.

Per altra banda i com l’any anterior, no s’ha dut a terme cap trasplantament hepàtic de donant viu, degut al baix nombre de pacients pediàtrics en llista d’espera (3), principals candidats d’aquesta modalitat de trasplantament i a l’èxit de la tècnica del split hepàtic, que permet trasplantar a dues persones, normalment un adult i un pediàtric, a partir d’un sol fetge. Aquest fet a permès deixar la llista d’espera infantil a zero en diverses ocasions.

Més teixits i cèl·lules

D’altra banda, uns 14.088 pacients s’han beneficiat, l’any 2021, dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.524 donants de Catalunya (34,8% més respecte el 2020), dels quals es van aconseguir 2.327 teixits, un 32,1% més. En total, es van obtenir 1.482 còrnies, 249 peces de teixit cardiovascular, van haver 309 donants de teixit músculesquelètic i 287 de pell. “Al llarg de l’any 2021, tot i seguir lleugerament per sota dels nivells pre-pandèmia, observem una clara recuperació de la donació i obtenció de teixits”, apunta Tort. “Moltes vegades ens oblidem dels teixits i la donació de teixits és igualment important, ja que un sol donant pot millorar la vida de fins a 100 persones, motiu pel qual l’hem de reforçar”, afegeix.

A més, l’any 2020 s’han incorporat 6.739 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa arribar als 62.255 donants voluntaris enregistrats, fins a 31 de desembre de 2021.

Pel que fa al trasplantament de progenitors hemopoètics, l’any 2021 s’han realitzat 607 procediments, un 7,2% més que el 2020. D’aquests, 329 van ser autogènics (54%), 126 al·logènics familiars (21%) i 152, un 25%, al·logènics no-familiars.