L’equipament municipal per a persones sense llar amb addiccions de les Corts ha atès unes 200 persones des del 2020

El centre es traslladarà el pròxim mes de març a un altre espai del districte d’Horta-Guinardó

L'equipament municipal per a persones sense llar amb addiccions de les Corts de Barcelona ha atès unes 200 persones des de l'abril del 2020. D'entre elles, una trentena han aconseguit avançar en el seu procés d'autonomia i ja estan residint fora del centre. Pel que fa a les persones que encara s'hi allotgen, han reduït entre un 50% i un 70% el seu consum d'alcohol i de la resta de drogues. Es tracta del primer equipament d'aquestes característiques que es posa en marxa a l'Estat, i que el pròxim mes de març es traslladarà a un altre espai del districte d'Horta-Guinardó.

El centre està orientat a atendre persones doblement vulnerabilitzades i en situació d'exclusió social extrema: d'una banda, es troben en situació de carrer i, a més a més, presenten addiccions a diferents substàncies, incloent-hi l'alcohol. Les persones residents presenten habitualment un estat de salut delicat i amb diverses patologies associades que comprometen el seu futur més immediat, fruit d'anys de drogodependències i de viure en situació de carrer.

D'altra banda, des de l'inici de la seva activitat el centre ha incorporat la perspectiva de gènere en el seu funcionament per donar resposta a les necessitats diferenciades de les dones i de les persones LGTBIQ+, amb mesures concretes com una reserva del 50% de les places per a dones o la creació d'espais no mixtes, horaris diferenciats d'accés i serveis específics.

És el cas de la Daniela Pelegrini, una de les usuàries del centre, que va ingressar-hi a finals del mes de maig del 2021. Pelegrini, de 31 anys, portava un temps vivint al carrer, dormint en caixers o parcs. També en cases de clients, ja que fins aleshores es dedicava a exercir la prostitució. “He passat por, imagina't una noia com jo, transsexual, dormint al carrer. Podia passar qualsevol cosa”, apunta.

Un cop assessorada per venir al centre, Pelegrini va decidir optar per aquest camí per tal de tenir una “vida millor”. L'ingrés li ha permès treballar també en la seva addició, fumar crac. “Quan una persona està al carrer cau en aquest tipus de coses, ara puc dir que tinc la situació força controlada”, admet. Preguntada pel futur, espera trobar feina i tenir una vida “estable”. “Encara s'ha de lluitar molt i, sobretot nosaltres, les noies transsexuals com jo”, assegura.

La reducció de danys, una peça clau

L'equipament té actualment una capacitat per a 50 persones, està obert les 24 hores cada dia de l'any i disposa de programes d'atenció social i sanitària, incloent-hi la reducció de danys pel consum de substàncies, com pot ser la prevenció de la síndrome d'abstinència o una sobredosi, amb espais de consum supervisat i una trentena de professionals que hi treballen.

Aquest és un dels punts que destaca el director de l'àrea addiccions i salut de l'ABD, Josep Rovira, que assenyala que l'alcohol, l'heroïna i la cocaïna són les substàncies més comunes. “Quan estàs en situació de carrer les problemàtiques de consum s'agreugen”, subratlla. En aquest sentit, Rovira insisteix que moltes vegades es demana a aquestes persones que deixin les drogues immediatament, una forma de treballar molt diferent a la del centre. “Nosaltres primer els atenem, i després ja parlem de com millorar les seves condicions de vida”, explica.

Aquest és el primer recurs residencial de baixa exigència adreçat a persones que consumeixen drogues. Així, el centre prioritza l'atenció de persones majors de 45 anys i cobreix les seves necessitats bàsiques d'allotjament, higiene, alimentació, relació i atenció sociosanitària, a banda de treballar per la reinserció social.

A la pràctica, i després d'un any i mig en funcionament, l'equip professional de l'ASPB i d'ABD ha pogut constatar una millora substancial en l'estat emocional i de salut de les persones residents, que en una trentena de casos ha culminat amb una sortida supervisada cap a d'altres allotjaments que permeten fer una vida més autònoma.

L'equipament és una de les mesures que recull el Pla d'Acció sobre Drogues i Addiccions 2021-2024, que es va aprovar per unanimitat al Plenari del Consell Municipal del passat mes de novembre. En total, el centre tindrà un finançament públic anual d'uns 2,5 milions d'euros.

El servei està funcionant en un alberg per a joves de la Fundació Pere Tarrés —a qui se li va contractar un cop va quedar buit arran de la pandèmia— i, a partir del març, es traslladarà a un altre espai ubicat a Horta-Guinardó que gestionarà la mateixa ABD.

Polèmica sobre la nova localització

La recerca del nou espai ha anat a càrrec de l'entitat i ha estat acompanyada per part del consistori i de l'ASPB des del passat mes de novembre. Tot i això, la nova ubicació no ha quedat lliure de crítiques, sobretot per part dels pares i mares dels infants del centre educatiu més pròxim, l'Escola Mas Casanovas. La regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ha afirmat que s'estan fent un seguit de reunions amb associacions de veïns, familiars d'alumnes del centre escolar i comerciants de la zona, per tal d'informar del projecte.

En aquest sentit, ha admès que és normal que hi hagi “por, inquietuds i angoixes”, davant el desconeixement d'un nou equipament, però també ha subratllat que cal tenir en compte que es tracta d'un centre “residencial” que no ha tingut cap problema en el darrer any i mig. “És la llar d'unes persones on només hi entren aquells que hi viuen i ha de poder encaixar amb la comunitat”, ha afirmat. “És un procés que hem d'acompanyar bé”.

L'Ajuntament té previst que durant les pròximes setmanes i, abans de fer el trasllat, s'enllesteixi un pla d'acció integral amb les àrees de neteja, espai públic, Guàrdia Urbana i equips socials de carrer per tal que el seu funcionament compti amb la màxima complicitat possible de l'entorn.

De fet, el director del centre escolar que hi havia fins ara al costat del centre de les Corts, l'Escola Anglesola, ha afirmat que al principi els van explicar la situació i que, des de llavors, “mai han tingut cap problema” amb les persones que viuen a l'equipament.

Toni Otero també considera que s'ha de visibilitzar a les persones “en qualsevol situació”, i creu que l'educació dels infants passa per “veure diferents realitats que de vegades no coincideixen amb les de les seves famílies”. “La relació que tenim amb la gent del barri és la mateixa, són tot persones iguals, i els nostres alumnes veuen persones”, ha dit.

La pandèmia de la covid, el revulsiu

El centre per a persones sense llar amb addicions és un dels equipaments per a persones en situació de carrer que l'ajuntament va obrir durant l'abril del 2020, coincidint amb l'esclat de la pandèmia mundial de Covid-19, per tal de poder garantir el confinament del conjunt de la ciutadania, també de les persones que viuen en situació de carrer.

Aquestes primeres obertures d'emergència es van fer atenent criteris d'especialització per tal de donar respostes les més individualitzades possibles i amb la intenció que com a mínim els equipaments per a dones, joves extutelats i persones amb drogodependències es quedessin de manera permanent a la ciutat. Barcelona disposa a hores d'ara de prop de 2.800 places per a persones sense llar, comptant tant les que són de titularitat municipal com aquelles de les més de trenta entitats que formen part de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL).

Pel que fa a la situació actual de les drogodependències a la ciutat, si es comparen les xifres mensuals actuals amb les quals hi havia abans de l'aparició de la covid, els programes de reducció de danys atenen actualment al voltant d'unes 900 persones cada mes, d'entre les quals unes 500 fan ús dels espais de consum supervisat. Les persones que s'atenien abans de l'esclat de la pandèmia eren al voltant de les 1.060 i 580 persones, respectivament.

És a dir, es tracta d'un 20% menys de visites, en un context en què igualment ha baixat el nombre de xeringues que es recullen als carrers de la ciutat. En aquest cas, la xifra ha caigut a més de la meitat, des de les prop de 4.800 xeringues que es van recollir el mes de novembre de l'any 2019 a les 2.200 que es van recollir el novembre de l'any 2021.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article