El bo jove: 250 euros mensuals per ajudar a pagar el lloguer a menors de 35 anys

Redacció

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el bo jove de 250 euros mensuals per ajudar a pagar el lloguer a persones d'entre 18 i 35 anys. La mesura beneficiarà uns 70.000 joves que tinguin un contracte laboral que no superi els 24.318 euros anuals (tres cops l'IPREM) i tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L'ajuda s'aplicarà a cada jove i no a cada habitatge, per tant, en pisos compartits podrà haver-hi més d'un beneficiari.

Es tracta d'una mesura presentada pel president del Govern la tardor passada i que, tot i que ja té llum verda per part del Consell de Ministres, encara haurà de passar per diverses conferències sectorials amb les comunitats autònomes, que determinaran els criteris de repartiment de la partida de 200 milions d'euros. Així, l'ajuda no es podrà sol·licitar fins d'aquí un o dos mesos, segons la previsió feta per Sánchez.

El bo jove, doncs, el podran sol·licitar els menors de 35 anys i es podrà percebre durant un màxim de dos anys. Tanmateix, el bo està lligat a lloguers que no superin els 600 euros mensuals —ampliables a 900 en xones amb mercats de lloguer tensat, com les grans ciutats—, o al lloguer d'habitacions que no superin els 300 euros.

Què passa si es comparteix pis?

Si es comparteix un pis de lloguer, tots els inquilins hauran de complir els requisits d'accés al bo, sempre que siguin cotitulars en el contracte. Així, pot ser que en un pis compartit hi hagi qui pot accedir a l'ajuda i qui no. A partir d'aquí, el bo estarà limitat a la quantitat que, per contracte, pagui cadascú. D'aquesta manera, si tres persones són cotitulars d'un pis de lloguer de 900 euros, cadascuna d'elles pot tenir accés a un bo per l'equivalent a un lloguer de 300 euros mensuals, i podrien rebre els 250 euros d'ajuda.

En cas que en un pis compartit els inquilins tinguin un contracte per habitacions —és a dir, que no siguin cotitulars—, poden percebre el bo si el lloguer és inferior a 300 euros (o 450 en zones tensades), sempre que compleixin els requisits d'edat i ingressos màxims.

Fonts del Ministeri de Transports han concretat que la quantitat que percebi cada beneficiari no podrà ser superior al preu del lloguer. Així, si el lloguer del pis o l'habitació és inferior a 250 euros, la persona a qui es concedeixi l'ajut rebrà com a màxim la quantitat que paga.

Una mesura “pal·liativa”

CCOO ha qualificat la mesura de “pal·liativa”, ja que no soluciona “el problema estructural d'absència de mercat regulat” i creu que l'ajut acabarà sent “regressiu”, en el sentit que considera que comportarà que els lloguers disponibles es concentrin en el màxim permès per rebre l'ajuda. Aquest fet, indica el sindicat, contribuirà a elevar els preus de lloguer, fet que no només perjudicarà els joves sinó també a totes les persones que busquen un habitatge de lloguer o han de renovar el seu contracte.

Paral·lelament, CCOO assegura que els 200 milions d'euros que s'han previst per aquest 2022 resulten insuficients per cobrir la demanda. I és que, segons dades del sindicat, el 2019 hi havia 3.447.000 persones joves emancipades fora del seu nucli familiar, però la partida establerta pel bo només permetria atendre 66.666 persones.

Així, el sindicat considera que aquesta mesura no ofereix un suport continu a mitjà o llarg termini a la població jove, i afirma que és necessari que l'ajut jove estigui condicionat a l'existència de mesures de control i transparència dels contractes de lloguer, que minimitzin els riscos d'elevació de preus.

“Flexibilitzar” les ajudes

La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, es felicita per l'aprovació del bo jove, però demana a l'Estat poder “flexibilitzar-la” per adaptar-la a les diferents realitats territorials del país: “Vivim en llocs molt diferents i no són el mateix 250 euros a Barcelona que a un poble del Pallars”.

En aquest sentit, Cervera espera que els convenis bilaterals amb l'Estat per al bo jove no es quedin en simples encàrrecs de gestió i que el Govern pugui posar el seu gra de sorra per repartir els diners de la manera més equitativa possible.