No eren bruixes, eren víctimes d’una persecució misògina

El Parlament insta el Govern a “reparar” la memòria històrica de les dones assassinades per bruixeria


El Parlament ha instat el Govern a “reparar la memòria històrica, dignificar i reivindicar” totes les dones “injustament condemnades, executades i reprimides” per bruixeria. Es tracta d'una proposta de resolució conjunta d'ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem que ha rebut el suport de PSC-Units. Cs s'hi ha abstingut mentre que Vox, Cs i PPC hi han votat en contra. El text aprovat reconeix les dones condemnades per bruixeria com a “víctimes d'una persecució misògina” que va portar a “l'assassinat” de milers de dones arreu del món. 

El text aprovat també insta l'executiu català a “impulsar estudis acadèmics amb perspectiva de gènere” sobre la “cacera de bruixes” i incorporar aquest fet al currículum acadèmic. Alhora, els grups parlamentaris proposants demanen que es promoguin “accions divulgatives” per donar a conèixer aquest episodi històric i sensibilitzar sobre les seves causes. 

Així mateix, la proposta de resolució demana que els ajuntaments de Catalunya revisin els noms dels carrers per incloure-hi noms de dones condemnades per bruixeria com a “exercici de reparació històrica”, i manifesta el suport del Parlament a la campanya ‘No eren bruixes, eren dones'.

“Veritat, justícia i reparació”

La diputada de la CUP Basha Change ha reclamat “veritat, justícia i reparació” i ha afegit que no es pot parlar de cacera de bruixes sense parlar de capitalisme. Així mateix, la diputada ha afirmat que les caceres de bruixes “no són cosa del passat”. Per a Change, “l'única manera de reparar la memòria de les dones assassinades per bruixeria és mantenir una pràctica anticapitalista, ecologista i feminista”.

La diputada dels comuns Susanna Segovia ha remarcat que la cacera de bruixes va ser un “feminicidi” perquè es van “torturar i matar” dones a partir de rumors. També ha defensat que és un tema “vigent” perquè es tracta d'un “exercici de reparació”.

En la mateixa línia, la diputada de JxCat Aurora Madaula ha dit que els comentaris “ofensius” contra la proposta de resolució demostren la “necessitat de reparació” de la memòria d'aquestes dones, i ha subratllat la importància que es promoguin noms de dones condemnades per bruixeria als carrers dels pobles i ciutats. “Som les nétes de les bruixes que no van poder cremar”, ha conclòs Madaula.

La diputada d'ERC Jenn Díaz també ha subratllat que el que abans es deia “cacera de bruixes” ara es diu “feminicidis” i, en aquest sentit, ha fet una comparació entre les dues èpoques. I és que, com apunta la diputada, a qui abans acusaven de bruixa ara li diuen conceptes com “feminazi” o “mal follades”. “Que serveixi com un aquelarre que fem al Parlament, que se'l mereixen. Per totes les dones que van posar el cos i per totes les que encara l'han de posar”, ha afegit.

“Tractar qüestions reals”

El PSC-Units ha votat a favor del text, però la diputada Gemma Lienas ha criticat que aquesta qüestió s'hagi portat al ple del Parlament, ja que considera que s'hagués hagut de tractar en comissió. Segons la diputada, al ple de la cambra s'han de portar solucions. “Millor tractar qüestions reals i actuals que qüestions simbòliques”, ha afegit.

El portaveu de Cs al Parlament, Nacho Martín Blanco, ha defensat que al Parlament s'ha de parlar de coses “que afectin la vida dels ciutadans”, i creu que s'han d'abordar qüestions “molt més importants” que la cacera de bruixes. Així i tot, el diputat ha dit que no tenen una “especial objecció” pel que fa al contingut del text i, per això, s'hi han abstingut.

Els més crítics han estat Vox i PPC. La diputada de Vox Mònica Lora ha replicat que “veritat, justícia i reparació” és el que s'ha de fer amb els nens catalans que “són assenyalats” perquè els seus pares volen que estudiïn més hores en castellà. I, segons la diputada dels populars Lorena Roldán, el debat d'avui és una “falta de respecte” a tots els catalans que “s'ho estan passant malament”. Alhora, ha retret als partits que han presentat la proposta que no defensin el mateix per a les dones constitucionalistes “atacades” avui en dia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article