Creen unes calces per a dones amb incontinència urinària

Els especialistes recorden que aquesta patologia, que afecta fins al 40% de les dones, té solució


Quatre de cada deu dones pateix incontinència urinària d’esforç. Això vol dir que amb el riure, la tos, fer esport, o agafar pes, el 40% de les dones tindrà pèrdua d’orina, un fet que genera molta incomoditat en la qualitat de vida d’aquestes dones. 

Ara, un projecte que ha posat en marxa la Fundació Puigvert junt amb l’empresa industrial tèxtil de Goher Textil i el centre tecnològic Fitex, ha donat uns resultats esperançadors per a aquestes dones, amb la creació d’unes calces amb una estructura textil multicapa que permetran retenir el fluid. El projecte, anomenat 'Stop Incontinència Urinària' (STOPIU), ha conclòs amb èxit la fase de validació clínica dels prototips amb pacients reals.

Tal com apunten els creadors de la prenda, el component de les calces és la fibra natural de bambú i els seus avantatges són la ràpida absorció i la transpirabilitat, el que crea una major sensació de “comoditat i seguretat” en les dones.  A més, la seva utilització minimitza la generació de residus ja que la majoria de dones afectades actualment utilitzen compreses o salvaslips.

El desenvolupament d'aquesta peça s'ha finançat amb una subvenció del Ministeri de Ciència i Innovació (CDTI) a partir de l'estudi exhaustiu dels moviments corporals d'esforç que originen pèrdues de la continència urinària com ara esternudar, ajupir-se, fer esport, etc. Per dissenyar la peça, i amb el propòsit de naturalitzar l'existència d'aquesta patologia, també s'han considerat paràmetres estètics.

En general, els resultats de l'estudi de validació realitzat van indicar que el 95% de les participants va valorar com a bona la capacitat d'absorció i la transpirabilitat, el 90% l'eliminació de la mala olor, i tres de cada quatre va valorar positivament com a característiques la sensació de sequedat, la bona adaptació al cos i la comoditat. Així, les calces Stopiu es comercialitzaran abans de l’estiu fruit de l'acord de Goher Tèxtil amb altres empreses especialitzades del sector.

Millorar el benestar de més de tres milions de dones 

Durant la fase de validació, duta a terme per l'equip d'Infermeria de la Fundació Puigvert, es va seleccionar una cohort de 20 dones entre 40 i 65 anys que pateixen incontinència urinària d'esforç amb pèrdues lleus. “Pensem que la incontinència urinària afecta les dones a partir dels 50-65 anys, però la realitat és que es tracta d'una patologia present a tots els grups d'edat, amb varietat en la natura i gravetat dels símptomes”, explica Esther Franquet, directora d’Infermeria de la Fundació Puigvert.

Encara que l'edat és un factor no modificable que augmenta la possibilitat de tenir incontinència urinària, també se li ha atribuït a l'embaràs i el part. Segons un estudi publicat per Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), la proporció d'incidència de la incontinència urinària atribuïble a l'embaràs és d'un 39% i augmenta fins a un 49% per aquelles dones que han tingut un part vaginal.

Un problema amb solució

La incontinència urinària és un problema molt comú. Segons les dades publicades per l'Associació Europea d'Urologia (EAU, per les sigles en anglès) durant la Urology Week 2021, una de cada cinc persones pateix algun tipus d'incontinència. El 36%, no obstant això, no busca ajuda professional pensant que el problema se solucionarà per si mateix i gairebé un terç de les i els afectats no se sent còmode parlant-ne.

I és que els tabús i les campanyes de màrqueting llançades per solucionar les pèrdues d'orina han “normalitzat” el fet que una dona a certa edat hagi de patir incontinència. “Això provoca que les dones no busquin ajuda professional i hi hagi un infradiagnòstic del problema ꟷsenyala Franquetꟷ, fent que, quan les pacients ens consulten, aquest ja hagi empitjorat i les alternatives terapèutiques siguin més limitades”.

En aquest sentit, és igual d'important desestigmatitzar l'existència de la incontinència urinària com fer un diagnòstic precoç i seleccionar el tractament adequat, que pot anar des d'una cosa tan senzilla com fer servir productes de contenció o modificar l'estil de vida, fins a l'estimulació elèctrica temporal, permanent o la cirurgia.

Carlos Errando, cap de la Unitat d'Urologia Funcional i Femenina del Servei d'Urologia de la Fundació Puigvert, manifesta la importància de consultar un especialista: “Les dones acudeixen al ginecòleg, però no a l'uròleg. Encara que es tracti de pèrdues lleus, la incontinència urinària és una cosa que altera la qualitat de vida i amb un bon diagnòstic es pot tractar i trobar una solució”, admet.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article