Més de 1.500 nenes a Catalunya estan en risc de patir mutilació genital femenina

Redacció

Save the Children alerta que 3.652 nenes a l’Estat espanyol estan en risc de patir-la, segons les últimes dades del 2020 del Ministeri d'Igualtat. L'organització ha estudiat la prevalença de pràctiques nocives arreu de l’Estat, entre les quals hi ha la mutilació genital femenina i que estima que a Catalunya 1.575 nenes estarien exposades a aquesta pràctica. Així ho denuncia l’entitat amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, celebrat aquest diumenge.

Catalunya és la comunitat autònoma amb més nenes en risc de patir una mutilació genital femenina. Per províncies, Barcelona és la que compta amb més nenes en risc de patir-la (746), seguida de Girona (504), Lleida (249) i Tarragona (76).

La mutilació genital femenina (MGF) fa referència a “tots els procediments consistents en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions dels òrgans genitals femenins per motius no mèdics”, segons la definició de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'anàlisi de l’organització s'ha basat en l'estudi de la informació ja existent i a entrevistar professionals de diferents sectors: de l'administració pública, ONG, sanitari, policial, de mediació cultural i gènere.

“Encara que el risc de mutilació d'una nena que ja hagi nascut a l’Estat espanyol s'ha reduït notablement a causa de l'activació de mecanismes de detecció als serveis sanitaris i en l'àmbit educatiu, encara es tracta d'un problema tabú i se'n desconeix l'abast real”, explica Antoni Pérez, director de Save the Children a Catalunya.

Protocols participatius i inclusius

Cada comunitat autònoma té el seu propi protocol d'actuació quan s'identifica un possible cas de mutilació genital femenina i també n'hi ha un d’estatal aprovat el 2015. “Tot i que segueix sent un tema tabú no només a les institucions públiques sinó en el mateix àmbit familiar, la mutilació genital femenina és un tema que compta amb una trajectòria d'anys de recerca i d'intervenció, de debat públic a nivell internacional”, explica Pérez.

Això, juntament amb els protocols existents i la prohibició de la pràctica en alguns països on no estava penada —com Nigèria i Senegal— i saber que a l’Estat espanyol la mutilació és constitutiva de delicte, “ha facilitat en certa forma el tractament de la mutilació amb les famílies i les mares”, reconeixen les mediadores culturals entrevistades a l'anàlisi.

També es posa el focus en la prevenció a través de la detecció primerenca a les consultes pediàtriques, ja que fins als 14 anys acudeixen regularment a les cites, i establir un vincle de confiança amb la família resulta essencial per tractar el tema, sense criminalitzar però amb l'objectiu de prevenir-ho. "Els protocols han de ser coneguts i participatius en l´elaboració i no només amb la participació de l´àmbit sanitari", assenyalen.

Dades oficials per tallar el problema

Un dels principals obstacles per resoldre el problema de la mutilació genital femenina  és la manca de dades, perquè els números són estimacions, però també la manera com s'utilitzen i s'analitzen. “Actualment, els registres administratius no es fan servir de manera eficaç; la recopilació de les dades no es fa de manera sistemàtica; hi ha una manca de desglossament en els registres i amb prou feines es realitza una centralització de les dades, i els professionals que codifiquen i avaluen la mutilació genital femenina no tenen tota la formació”, afirma Catalina Perazzo, directora d'Incidència Política i Social de Save the Children.

Com en qualsevol tipus de violència, diu Perazzo, es fa necessari una diagnosi vàlida i una recopilació de dades tal com preveu la Llei de Protecció Integral a la Infància i l'Adolescència davant de la violència, aprovada la primavera passada. A més, la recopilació d'informació i de dades estadístiques ens aproximaran “encara més” a la realitat per adaptar les polítiques, “incloent-hi el seguiment i l'avaluació dels protocols segons es vagi veient l'evolució d'aquesta violència arreu de l’Estat”, diu Perazzo.

Desprotecció davant la Covid-19

La crisi sanitària i social per la pandèmia ha accentuat la inseguretat i la desprotecció que viuen moltes persones vulnerables i, per tant, moltes i molts menors. L'obligatorietat de romandre a les llars durant els primers mesos de la pandèmia va augmentar l'exposició de menors i adolescents a situacions de risc que ja es donaven a l'àmbit familiar.

Sense tenir-ne dades oficials, sí que es creu que, a causa de la delicada i estressant situació als centres hospitalaris, hi ha hagut més dificultat per controlar casos de dones ja mutilades que han tingut filles durant aquest temps, sobretot durant els primers mesos del 2020.

Catalunya detecta cinc casos de mutilació genital femenina el 2021, un descens del 80% des del 2011

D’altra banda, la Generalitat ha comunicat que durant el 2021 s’han detectat cinc famílies amb casos de mutilació genital femenina, un descens del 80% des del 2011.

La Generalitat ha constatat una disminució progressiva dels casos en la darrera dècada. Així, s’ha passat del pic de 36 casos registrat al 2011 i al 2013 a xifres significativament inferiors, com els 11 casos de 2019, els 8 de 2020 i els 5 de l'any passat. Pel que fa a les actuacions, en dos anys s’han format prop de cent professionals en prevenció i abordatge de l'ablació dels genitals femenins. Des del 2015, s'han fet 40 cirurgies reconstructives.

El Govern ha destacat que aquest descens progressiu ha sigut fruit de la col·laboració entre administracions públiques i societat civil.  A més, la situació de pandèmia ha facilitat la prolongació del treball de prevenció amb les famílies en possible risc de perpetuar la pràctica a les seves filles, a causa del tancament de fronteres i la dificultat o impossibilitat de fer viatges al país d'origen. “Aquest temps s’ha aprofitat per dur a terme una important tasca de sensibilització i formació a tot el territori de Catalunya”, afirma la Generalitat.

A més, s’ha proporcionat formació a unes 70 persones d’origen migrat i amb un ferm compromís per a l'erradicació de de les violències masclistes, que s'han implicat com a “agents de canvi” en les seves comunitats.