Entitats socials i de consumidors reclamen als bancs que no posin traves per obrir comptes a les persones vulnerables

Critiquen que les entitats financeres i serveis socials no informen sobre els comptes bàsics de pagament

Diverses entitats socials i d'usuaris de banca reclamen a les entitats financeres i a les administracions públiques que informin més i millor a les persones vulnerables de la possibilitat d'obrir un compte de pagament bàsic. Es tracta d'un compte bancari, obligatori d'oferir per llei a tots els residents a la UE, amb comissions molt baixes o gratuïtes, i que permet els moviments més elementals. Les entitats socials es queixen que molts bancs posen traves per obrir aquests comptes i molts usuaris no saben que hi tenen dret perquè ni el banc ni serveis socials ho expliquen. Això dificulta, per exemple, que puguin cobrar prestacions socials. Algunes oficines deneguen l'obertura del compte a les persones migrants irregulars o sense domicili fix.

Fonts de Càritas han afirmat que sovint es troben amb persones migrants irregulars, tot i que amb arrelament, a qui no deixen obrir aquests comptes, cosa totalment il·legal. També altres persones vulnerables, com jubilats amb pensions mínimes a qui els cobren les comissions habituals perquè no saben que poden tenir un compte d'aquestes característiques o que els obliguen a contractar assegurances vinculades al compte. La denegació normalment és verbal i això fa que no puguin presentar una queixa al defensor del client de l'entitat corresponent o al Banc d'Espanya. Càritas intenta acompanyar aquestes persones per convèncer als empleats bancaris del seu dret a obrir aquest tipus de compte, però admet que no té capacitat per fer-ho amb tots els possibles beneficiaris.

Per això, demanen a les entitats que siguin més proactives a l'hora d'oferir aquests comptes, que formin bé als seus empleats perquè coneguin totes les possibles casuístiques i que les administracions també informin les persones vulnerables i sancionin els bancs que no compleixin la normativa. Alguns dels incompliments més habituals són que a les persones sense domicili fix no els permeten tenir un compte, malgrat que hi tenen dret.

La coordinadora d'AICEC-ADICAE, Isabel Pons, assegura que l'entitat rep molts usuaris que es queixen que els han apujat les comissions bancàries i es troben que no han estat informats de la possibilitat d'obrir un compte d'aquest tipus. Per això, la principal tasca de l'entitat en aquest àmbit és informar els usuaris i conscienciar-los que tenen el dret d'obrir aquests comptes sempre que compleixin els requisits. Segons Pons, les entitats financeres no són gens “proactives” a l'hora d'oferir i donar informació sobre aquests comptes, ja que no els donen beneficis. En aquest sentit, es queixa que molts bancs tenen obra social i fundacions benèfiques, però no ajuden als col·lectius més vulnerables en aquest àmbit i, per exemple, obliguen alguns nouvinguts a contractar assegurances per poder obrir aquests comptes.

Així, demana a les institucions públiques que facin campanyes d'informació i sensibilització sobre l'existència d'aquests comptes i els serveis socials ho expliquin als seus usuaris. Igualment, demana implicació dels bancs per reduir la bretxa digital que afecta molts d'aquests mateixos usuaris i que els dificulta poder operar en caixers o en la banca en línia.

Des d'Asufin, l'Associació d'Usuaris Financers, es destaca també aquesta bretxa digital que afecta les persones més grans i el fet que els bancs no informin els seus clients d'aquests comptes de pagaments bàsics. A més, reclamen als serveis socials que informin els seus usuaris del seu dret a obrir aquests comptes bancaris.

Rubén Sánchez, portaveu de Facua, també destaca que aquesta bretxa digital afecta moltes persones grans i vulnerables usuàries justament d'aquests comptes. De fet, Facua ha demanat al govern espanyol que prohibeixi les comissions per treure diners en efectiu a les finestretes de les oficines als usuaris més vulnerables que no saben utilitzar els caixers automàtics.

Requisits i condicions

Aquest tipus de comptes van ser aprovats per una Directiva del Parlament Europeu el 2014, que va ser transposada per l'Estat el novembre de 2017 i es va desenvolupar per una ordre del febrer del 2019. El compte de pagament bàsic permet el dipòsit de fons, la retirada de diners en efectiu en euros en les oficines o caixers automàtics de l'entitat situats a la Unió Europea i diverses operacions de pagament: rebuts domiciliats, pagaments mitjançant targeta de dèbit o de prepagament i transferències. Els poden obrir aquells clients que resideixin legalment a la UE, inclosos els que no tinguin domicili fix, els sol·licitants d'asil i els que no tinguin permís de residència, però la seva expulsió del país sigui impossible per raons jurídiques o de fet.

La norma estableix que els bancs no poden supeditar l'obertura del compte a l'adquisició d'altres serveis. Només es pot denegar la seva obertura per tres motius: que l'obertura del compte sigui contrària als interessos de la seguretat de l'estat o de l'ordre públic, que el client no aporti la informació requerida pel banc en funció del nivell de risc de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme, o que el client ja sigui titular d'un altre compte bancari en una altra entitat establerta a Espanya.

Aquests comptes poden tenir un cost màxim de tres euros al mes —36 anuals— i permeten fer fins a un total de 120 operacions de pagament en euros dins de la UE cada any, deu al mes de mitjana, com rebuts domiciliats i transferències fetes presencialment a oficina o a través de la banca virtual. En el cas de persones extremadament vulnerables, el compte serà totalment gratuït mentre el client segueixi en situació de vulnerabilitat, condició que serà revisada cada dos anys.

L'especial vulnerabilitat o risc d'exclusió financera es fixa a partir de diversos llindars segons els membres de la unitat familiar i els ingressos bruts anuals en relació amb l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), que aquest 2022 és de 6.948,24 euros anuals, poc menys de 580 euros al mes. Les persones individuals no poden ingressar un import anual que superi dos cops l'IPREM, les famílies de tres membres no poden superar 2,5 cops l'IPREM, i les famílies de quatre membres o més, famílies nombroses o amb algun membre amb un mínim del 33% de discapacitat no poden superar tres cops l'IPREM. Aquests usuaris tampoc poden tenir en propietat cap altre immoble que no sigui l'habitatge habitual ni tenir participacions en empreses. L'acreditació de la vulnerabilitat es pot fer mitjançant la declaració de la renda, les últimes tres nòmines, un certificat de les prestacions o subsidis d'atur o un certificat dels serveis socials.

Els bancs neguen incompliments

CaixaBank assegura que ofereix un compte social amb millors condicions que el compte bàsic de pagament establert pel govern espanyol, i els usuaris solen triar el primer, sempre que tinguin la documentació en regla i puguin justificar els ingressos, ja que ofereix més serveis que el compte bàsic del govern espanyol. Aquest compte social gratuït va dirigit a persones molt vulnerables, amb menys de 600 euros d'ingressos mensuals, un saldo mitjà mensual inferior a 2.000 euros, i inclou el compte corrent, una targeta i accés a la banca online a través de la web i l'app. Els ingressos poden procedir d'una nòmina o d'ajudes socials com la renda mínima garantida i l'ingrés mínim vital, o ambdues procedències. Sempre s'ha de justificar l'origen dels diners.

Durant el 2020 CaixaBank va donar d'alta 62.377 comptes socials, 25.912 dels quals van ser oberts de forma automàtica entre els perceptors de l'ingrés mínim vital del govern espanyol. Aquestes altes van més que triplicar les del 2019, que van ser 17.622. El total de comptes que estaven oberts a 31 de desembre del 2020 era de 125.878, un 50% més que l'any anterior, quan n'hi havia poc més de 80.000.

Pel que fa al Banc Sabadell, el 30 de novembre de l'any passat tenia registrats 3.358 comptes d'aquest tipus a tot l'estat. Segons fonts de l'entitat, no es rebutja gairebé cap petició perquè els clients ja venen amb tota la documentació necessària, i la majoria de rebutjos són perquè el ciutadà ja té obert un altre compte en alguna altra entitat financera de l'estat.

Els altres dos grans bancs espanyols, Santander i BBVA no han facilitat dades sobre aquests tipus de comptes.

Segons fonts d'una entitat financera, les persones sense cap mena de documentació, DNI ni contracte laboral no poden obrir comptes bancaris normals, ja que cal una documentació identificativa, una nòmina i una justificació dels ingressos. Els immigrants irregulars, segons aquestes fonts, no poden acreditar la seva identificació i per això no poden obrir comptes normals ni socials, i s'han de quedar amb el compte bàsic de pagament del govern.

Per la seva banda, el Banc d'Espanya ha explicat que no s'ha imposat cap sanció als bancs per haver denegat l'obertura d'un compte de pagament bàsic.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article