Les dones refugiades pateixen estrès posttraumàtic per les violències sexuals sofertes durant la seva migració

Una recerca de Farmamundi assenyala que els serveis de salut no sempre estan preparats per atendre-les

El procés migratori de moltes dones està ple de situacions d’alt risc per a la seva seguretat i salut. Així ho corrobora l’ONG Farmamundi en el seu darrer informe ‘L'accés a la salut i a la salut sexual i salut reproductiva de les dones refugiades a Catalunya’, fruit d'una recerca basada en una sèrie d'entrevistes en profunditat a professionals de l'àmbit de les organitzacions socials i de l'àmbit sanitari que atenen dones en situació d'asil o refugi.

L'entitat posa en relleu que les dones refugiades pateixen múltiples violències de gènere i sexuals, fins i tot dins del matrimoni i aquesta “motxilla” traumàtica necessita d’una atenció específica que els serveis de salut no sempre estan oferint. Les raons d'aquesta falta d'atenció són vàries, segons l'informe: des de falta de temps de consulta, fins a la manca de formació i sensibilització en competències interculturals, així com el desconeixement de la realitat que viuen les dones provinents de zones en conflicte, en particular.

L'informe ofereix un llistat amb algunes de les barreres amb les que es troben les dones refugiades en l'atenció a la seva salut sexual i reproductiva. Per exemple, les dones que estan embarassades troben dificultats per a accedir a una Interrupció Voluntària de l'Embaràs (IVE) al no disposar d'un espai íntim on poder realitzar la intervenció. També, en el cas de les dones embarassades que no parlen l'idioma, no se'ls sol oferir les classes de preparació al part, tret que les demanin elles mateixes.

D’altra banda, l’informe posa el focus en la salut mental de les dones refugiades, ja que és “especialment complexa”. Mar Baños López, autora de l'informe, assenyala que és necessari incrementar el temps per consulta per a les persones amb més dificultats, ja que a més de les possibles barreres idiomàtiques i culturals, “les dones refugiades acostumen a tenir situacions de salut molt delicades que requereixen una intervenció multidisciplinària”. Baños explica que en els Centre d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) “sovint es fan preguntes molt íntimes, un fet que comporta que les dones puguin reviure relacions o situacions abusives i que aquestes situacions i les seves conseqüències per a la salut, tant físiques com mentals de les dones, poden quedar sense ser abordades”.

Incorporar la figura de la mediadora cultural

L'entitat recomana formar i sensibilitzar al personal sanitari i administratiu dels centres de salut en interculturalitat, per tal de poder oferir una atenció de qualitat i també amb calidesa. Per això, és necessari “humanitzar” els serveis públics de salut. No sols quant a l'atenció a les persones o dones refugiades o migrades, “sinó també al personal i professionals sanitaris, que sovint tenen càrregues massa elevades de treball i molt poc temps de consulta”, apunta l’organització.

Una de les demandes que se’n deriven de l’informe és que els serveis de salut haurien d'incorporar la figura de les mediadores interculturals. “Ha d'haver-hi mediadores en diferents idiomes i especialitzades en temes de salut i salut sexual i reproductiva. Aquest fet permetrà entendre el context cultural en relació a la sexualitat de les dones i persones refugiades de diferents orígens”, apunta Baños. A més, recomana, en el cas de dones refugiades que han viscut processos traumàtics, “introduir l'acompanyament entre iguals a les intervencions sanitàries”, és a dir, persones que hagin passat per un procés de recuperació, perquè puguin acompanyar a les persones que es troben a l'inici del procés.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article