Pioneres, el mural de Vall d’Hebron que homenatja les científiques invisibilitzades

Clara Congost  @QuasiClara 

Tot i que les dones conformem el 50% de la humanitat, avui dia encara estem infrarepresentades en molts àmbits, en especial en les posicions de poder, la ciència i la investigació. És per això que, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Nenes i les Dones en la Ciència, l'Hospital Universitari Vall d'Hebron ha inaugurat el mural Pioneres, una creació artística que busca visibilitzar les dones que, al llarg dels anys, han marcat un abans i un després en l'àmbit de les ciències de la salut.

Amb una llargada de gairebé 40 metres i una superfície d'uns 160 metres quadrats, l'obra de l'artista barceloní Mateo Lara (Ma'la) fa una evolució històrica de referents i posa rostre a nou pioneres, nou dones que des de l'any 200 han obert camí en ciències de la salut. L’obra es va començar a pintar el dia 31 de gener i s’ha acabat avui amb la col·laboració de pacients i professionals de l’hospital.

Nou referents

Començant per Metrodora, autora del text mèdic escrit per una dona més antic i primera a parlar de ginecologia en una època en què la salut femenina s'enfocava només en el part, i passant per Rita Levi-Montalcini —neuròloga i senadora italiana que va descobrir la proteïna que regula el creixement del nervi i manté sanes les neurones— i Gertrude Belle Elion —bioquímica i farmacòloga nord-americana precursora de la immunoteràpia i Premi Nobel de Medicina el 1988—, l'última figura del mural representa la imatge d'una investigadora actual anònima com les que treballen a Vall d'Hebron. Sota el titular 'tu pots ser una d'elles', amb aquest personatge es busca reivindicar el talent científic jove femení del present i del futur.

El mural destaca per l'expressivitat de les mirades de les dones, fet que en paraules de l'artista “serveix per emfatitzar la humanitat i connexió entre les pioneres i l'espectador”. Mateo Lara ha assegurat que se sentia molt agraït que s'hagués apostat per ell, ja que en un principi es volia que l'artista fos una dona. “El real fons de la igualtat és lluitar contra el sexe, que si necessites un professional el contractis per la seva feina, més enllà de quin és el seu sexe”, ha afirmat.

Trencar estereotips

El Dr. Albert Salazar, gerent de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha remarcat que el mural “contribueix a humanitzar l'entorn del campus” i a “trencar molts estereotips que avui dia encara existeixen”. I és que, com ha puntualitzat Fina Lladós, directora general de l'empresa de biotecnologia Amgen a Espanya, “tot i que s'ha avançat en els últims anys, menys del 30% dels investigadors científics al món són dones”.

La responsable del programa Women in Science de Vall d'Hebron, la Dra. Anna Santamaria, ha explicat que volen que sigui “un homenatge a dos nivells”. Per una banda, “un homenatge a la dona com a peça fonamental al centre de les cures” i, per l'altra, “un homenatge a l'excel·lència femenina no tan sols oblidada sinó sovint deliberadament oculta al llarg de la història”.

Meritxell Budó, secretària d'Atenció Sanitària i Participació, ha afirmat que “cada vegada les professions sanitàries i universitàries estan més feminitzades, de manera que en els pròxims anys ens albira un canvi important d'aquest camí que encara ens toca recórrer”. Ha afegit que per tal que “les nenes i les dones confiïn que poden arribar a trencar aquest sostre de vidre que encara existeix en la nostra societat” és important “tenir referents”. Així, “aquest mural permetrà visibilitzar, almenys en el camp de la ciència, aquests referents tan necessaris”.

Discriminació positiva

Per últim, la consellera de Recerca i Universitats i presidenta de la Fundació Catalana per la Recerca i Innovació, Gemma Geis, ha assegurat que “Vall d'Hebron és vida, és lideratge, és pionera”. Per això considera que “té molt sentit que hi hagi aquest mural aquí”, un “mural que és una revolució de país”. “Fa falta visibilitzar-nos”, ha apuntat, “necessitem més referents femenins en tots els àmbits”.

Geis també ha explicat que aquest no era només un discurs més de govern, sinó que és un compromís. I és que ha assegurat que en la convocatòria dels grups de recerca que la Generalitat està acabant de treballar amb les universitats, i per a la qual hi ha un “increment de més de 16 milions d'euros de pressupost”, “hi haurà discriminació positiva per a les dones que liderin projectes d'investigació”.