La menstruació és la fase del cicle menstrual que porta de cap a moltes dones pels dolors que pot arribar a provocar. I és que el dolor de regla o dismenorrea afecta entre el 45 i el 95% de les persones amb la menstruació. La idea errònia que el dolor de regla és normal està molt estesa. A causa d'aquesta aparent normalitat, el diagnòstic de certs processos patològics que afecten el cos femení es veu retardat, amb les conseqüències personals i socioeconòmiques que comporta.
La menstruació és la fase del sagnat uterí que es produeix durant el cicle menstrual. Aquest procés fisiològic ocorre en les dones en edat reproductiva, període vital que abasta des de la primera regla (menarquia) fins a la seva desaparició (menopausa), entorn dels 50 anys.
El cicle menstrual dura aproximadament 28 dies i consta de diverses fases. En cada cicle, un ovari s'encarrega de madurar i alliberar un òvul cap a les trompes de Fal·lopi (ovulació). A més, i de manera simultània, en la capa que recobreix l'úter (endometri) es van produint canvis secretors que es tradueixen en un engruiximent de la mucosa per a poder acollir a un futur possible embrió (implantació).
Si l'òvul no és fecundat per un espermatozooide, la part engrossida de l'endometri es descama (menstruació) i es trenquen els vasos sanguinis que el nodreixen. Per això es produeix una hemorràgia que és expulsada a través de la vagina. L'inici de la menstruació marca el començament d'un nou cicle.
A què es deu el dolor menstrual?
Segons la seva intensitat, el dolor pot fluctuar des d'una molèstia lleu fins a arribar a afectar d'una manera important la qualitat de vida de qui el pateix. A més, com el dolor és un paràmetre que no pot mesurar-se, això dificulta l'entesa entre metges i pacients.
El dolor menstrual es pot classificar en dos tipus depenent del seu origen: dismenorrea primària i dismenorrea secundària.
La dismenorrea primària és una de les principals causes de dolor pelvià entre les dones. És un dolor de regla que no té una causa definida, és a dir, que no està associat a una malaltia. La seva aparició està associada a l'inici del sagnat, és de curta durada (entre 2 i 3 dies) i la intensitat del dolor no sol ser limitant.
A l'origen participa un augment de substàncies proinflamatòries, en particular unes certes prostaglandines que causen contraccions uterines (enrampades) i dolor abdominal, entre altres efectes.
Per part seva, la dismenorrea secundària és el dolor menstrual que sí que té la seva base en alguna patologia, com poden ser l'endometriosi o la malaltia inflamatòria pelviana. Per tant, és molt important poder distingir entre tots dos tipus, per a identificar si existeix alguna malaltia que genera aquest dolor i aplicar un tractament adequat.
És normal sentir dolor durant la menstruació?
L'ús d'antiinflamatoris no esteroidals i anticonceptius orals pot ser útil per a tractar la dismenorrea primària. No obstant això, el seu ús indiscriminat pot contribuir a ignorar els símptomes de malalties ginecològiques com l'endometriosi, adenomiosis o la presència de miomas. L'endometriosi és un dels casos més cridaners de malaltia crònica àmpliament infradiagnosticada.
A més, és important destacar que, si no es tracta adequadament, en determinades circumstàncies la dismenorrea pot derivar en dolor pelvià crònic. Per tant, davant dolors menstruals freqüents i intensos que no responen als tractament comuns es recomana acudir a un especialista. A més d'això, no hem de normalitzar cap tipus de dolor de regla perquè les noies joves i dones s'atreveixin a dir-ho i a buscar assistència. Així podran descartar-se altres problemes més greus, incloent la cronificació del dolor per un problema de hipersensibilización del sistema nerviós central.
El biaix de gènere en la ciència
Un factor que ha dificultat la distinció entre el que és normal i el que no ho és ha estat l'escassetat de coneixement sobre la fisiologia i la salut menstrual. Per això mateix també resulta paradoxal que la sobremedicalització de la menstruació sigui una trista realitat.
El baix nombre d'articles científics en comparació amb altres processos fisiològics es pot comprovar fàcilment fent cerques en bases de dades especialitzades com PubMed. Una de les bases que sostenen aquest problema és que la ciència ha crescut en una societat androcèntrica i ha desenvolupat molts dels seus treballs sota un biaix sexual i de gènere. És a dir, s'ha deixat un cèrcol inexplorat quant a la fisiologia i patologies femenines, incloent la salut sexual i reproductiva.
No sols en aquests camps en concret, perquè durant molt de temps s'havia cregut que les dades científiques obtingudes en estudiar individus mascle podien ser extrapolats a les femelles, alguna cosa que avui la comunitat científica ja ha començat a admetre com un error. A més, les fluctuacions hormonals que ocorren en les femelles eren considerades tradicionalment com un inconvenient a l'hora de realitzar recerques biomèdiques. El motiu que es donava era una major dificultat a l'hora d'interpretar els resultats dels experiments.
Per aquestes raons, molts assajos preclínics sobre medicaments realitzats, o bé no han comptat amb representació femenina entre els grups analitzats, o aquesta ha estat insuficient. Aquest biaix ha donat lloc a buits informatius respecte a com diagnosticar i tractar correctament a la meitat de la població mundial. De fet, l'Institut Nacional de Salut dels Estats Units (NIH) ha instaurat una política perquè el sexe sigui considerat com un paràmetre biològic a tenir en compte en els estudis que finança. A part d'això, l'escàs nivell d'informació i conscienciació a nivell social també exerceix un paper molt important.
La regla com un procés natural i no de condemna
És temps ja que aspectes relacionats amb el cos de la dona com la menstruació deixin de ser un tabú i que se li doni visibilitat tant a la regla com a les malalties agudes o cròniques que poden produir trastorns menstruals.
D'aquesta manera, les dones podran viure la regla com un procés natural i també com una eina que els permeti valorar si hi ha alguna cosa que no va bé en el seu cos, en lloc de com una condemna. Així podran acudir als centres de salut a demanar un diagnòstic, un tractament i un seguiment adequats sense el temor de ser jutjades o ratllades com a febles. Estem entrant en l'era dels tractaments personalitzats i les dones han de rebre el que realment necessiten. En paraules de l'experta Carme Valls, és necessari aplicar una “ciència de la diferència” per a deixar enrere aquests biaixos que discriminen la cura de les dones per tot el món.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'orginal aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari