Descobertes alteracions en la cadena de muntatge de les proteïnes en les cèl·lules canceroses

Redacció

Un article publicat recentment a la revista Molecular Cancer ​​demostra que els ARN de transferència per a determinats aminoàcids estan alterats a nivell epigenètic en alguns tipus de càncer, expressant-se de forma exagerada en alguns casos i sent deficitaris en altres. Precisament, l’anàlisi de les variants d’ARN de transferència podria donar informació sobre la progressió d’un tumor, fet que porta a desenvolupar noves estratègies en la lluita contra el càncer.

El nostre ADN dicta les ordres per produir els maons que formen les nostres cèl·lules, les proteïnes. Aquestes últimes són produïdes en unes fàbriques del medi intracel·lular que anomenem ribosomes, semblants a bolets minúsculs. En aquestes veritables cadenes de muntatge és on intervenen els ARN de transferència, les molècules que llegeixen la informació genètica i proporcionen els aminoàcids adequats per unir-los, un darrere l'altre, en un mecanisme universal que serveix per a totes les proteïnes del cos humà, des de l'hemoglobina fins a la insulina.

Fins ara, es creia que aquests ARN de transferència eren com robots, sempre repetint la mateixa rutina i sense cap capacitat de ser regulats o modificats, i que no jugaven un paper rellevant com a causa de malalties. La seva gran variabilitat, però, va fer pensar a Manel Esteller, catedràtic de Genètica a la Universitat de Barcelona, que lidera l’estudi, que podria haver-hi alguna cosa més.

“Hi ha més de dos-cents ARN de transferència diferents que porten enganxats cadascun un aminoàcid específic. Tal diversitat al genoma humà ens va fer pensar que no havien de ser només peces repetitives, que de forma monòtona anaven empaquetant els aminoàcids en caixes per elaborar les proteïnes, sinó que també podrien estar regulats de forma personalitzada i contribuir a l'origen de certes patologies”, explica Esteller. El primer pas va ser estudiar els seus patrons d'expressió en tumors humans mitjançant eines de bioinformàtica.

“Vam observar que els seus perfils d’expressió als teixits cancerosos eren diferents que a les parts sanes i, a més, depenien moltes vegades de l'òrgan afectat”, continua i afegeix que “Vam anar més enllà de la dada computacional i vam demostrar al laboratori un parell de casos concrets: un ARN de transferència per a l'aminoàcid isoleucina deixava de ser present al càncer de còlon, mentre que al càncer d'úter s'obria un interruptor que activa la sobreexpressió d'un ARN de transferència per a l'aminoàcid arginina”.

D’acord amb els resultats de la recerca, signada per la doctora Margalida Rosselló-Tortella com a primera autora, aquesta lesió epigenètica s'associava a un pitjor curs clínic del tumor en les pacients que el posseïen, obrint una nova via possible de tractament que val la pena explorar, ja que quan els investigadors tornaven a silenciar aquest membre de la cadena de muntatge de les proteïnes, els tumors deixaven de créixer, sempre en estudis preclínics.

“El nostre treball demostra que aquestes molècules participen activament en el desenvolupament del càncer i podrien ser dianes atraients per a fàrmacs de nova generació”, conclou l'investigador.