Un virus intestinal genera millor capacitat cognitiva entre els humans, segons un estudi de l’IDIBGI

El treball s’ha publicat a la revista Cell Host & Microbe i hi han col·laborat diverses universitats i institucions

Un estudi de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) revela que la presència del virus intestinal s'associa a una millor capacitat cognitiva entre humans, però també en ratolins i mosques. Els resultats demostren que els bacteriòfags presents en la microbiota intestinal influeixen en la relació entre el microbioma i el cervell.

L'estudi remarca que els bacteriòfags, un tipus de virus que es replica dins les bactèries, representen un dels “buits més grans en el coneixement del microbioma humà”. Aquesta investigació s'ha centrat en el coneixement de dos tipus de de virus habituals a l'intestí: els Caudovirales i els Microviridae. El treball s'ha publicat a la revista Cell Host & Microbe.

En una mostra inicial de 114 persones, que després es va ampliar a 942, els investigadors han trobat que els individus amb més Caudovirales tenen un millor rendiment dels processos executius i la memòria verbal. En canvi, la presència d'uns nivells més alts de Microviridae es relacionaven amb un major deteriorament de les capacitats executives del cervell.

Per saber de quina manera les persones poden accedir a aquests virus, els investigadors van realitzar enquestes alimentàries als participants per conèixer la seva dieta. Va ser aleshores quan es van adonar que els individus que tenien més Caudovirales en la microbiota intestinal consumien més productes làctics de forma habitual. Per tant, la ingesta de productes làctics és una via per incrementar el nombre de Caudoviurales.

Mosques i ratolins

Amb l'objectiu de reforçar encara més el resultat, es va fer un experiment amb ratolins, mitjançant la microbiota present a les diferents mostres de la femta humana, trasplantant-la a l'intestí dels rosegadors. El resultat va ser comprovar “millores importants” a nivell de la memòria espacial i de la memòria emocional. Finalment, es va reproduir l'estudi en mosques i el resultat es va replicar de nou.

La investigació ha estat liderada pels doctors Jordi Mayneris-Perxachs i José Manuel Fernández-Real, del grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI i CIBEROBN. El treball s'ha realitzat en col·laboració amb el grup de recerca en Neurofarmacologia liderat pel doctor Rafael Maldonado a la Universitat Pompeu Fabra i adscrit a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM).

També hi ha participat el grup de Microbioma Humà dels doctors Andrés Moya i Vicente Pérez-Brocal, de la Fundació FISABIO, l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes de la Universitat de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i CIBERESP, a més de la Universitat d'Alacant (UA).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article