El Parlament aprovarà aquesta setmana la nova llei antidesnonaments per afrontar l’emergència habitacional 

ACN

El Parlament aprovarà la nova llei antidesnonaments per afrontar la situació d’emergència habitacional a Catalunya aquesta setmana. Després de tirar endavant el dictamen en la comissió de Drets Socials fa només uns dies, la proposició de llei arribarà al ple de la cambra.

La seva aprovació final servirà per respondre al veto del Tribunal Constitucional (TC), que va tombar el primer decret per un defecte de forma. D’altra banda, la nova llei compta amb l’aval de diverses entitats i plataformes socials, com és el cas de la PAH. El seu portaveu, Juanjo Ramón, creu que donarà solució a molts casos “que ara no en tenen”, i ha afirmat que hi ha “un gran nombre de famílies” que n’estan pendents.

De fet, Ramón ha recordat que la suspensió del decret 17/2019 va afectar directament unes 3.500 famílies segons les dades proporcionades per la Generalitat, sense comptar la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, creu que la xifra hauria pogut créixer encara més després dels efectes que ha tingut la pandèmia de la Covid-19 en la població més vulnerable.

Entre les millores destaca la possibilitat de regular certes ocupacions, l’ampliació de les renovacions de lloguer social o el tema de les sancions. També admet que “hi ha cert marge de millora”, tot i que la PAH defensa que la llei que s'aprovi servirà per donar resposta a un important nombre de perfils diferents.

Des de la plataforma també resten a l’espera de si partits com PP, Cs i Vox tornen a portar la decisió al TC per tombar-la, tot i que segons Ramón, si la qüestió era que hi havia un problema de forma, “aquesta vegada no hauria de passar”. “Ens preocupa, i un cop estigui aprovada la defensarem molt per si arriba a donar-se aquest cas”, argumenta.

Finalment, pel que fa a la posició de l’Estat, creu que moltes de les polítiques van més orientades a “protegir” certs interessos i lamenta que s’està trigant massa a fer efectiva una proposta que estan venent des de que va començar a caminar el govern. “Ara mateix tenen sobre la taula una llei de mínims que no soluciona res”, assegura.

Les principals línies d’actuació

La nova llei s’estructura en quinze articles, distribuïts en tres capítols. El primer modifica alguns preceptes de la Llei 18/2007 pel que fa a les mesures davant la desocupació permanent d’habitatges. Ajusta els supòsits d’habitatge buit i regula les competències per a requerir els responsables perquè adoptin les mesures necessàries per a corregir-les i per a ordenar-ne l’execució forçosa en cas d’incompliment del requeriment i, si escau, per a sancionar.

El segon, passa a considerar grans tenidors d’habitatge les persones jurídiques que en tenen la titularitat de més de deu, a diferència dels més de quinze establerts fins ara. També estén el termini de la cessió obligatòria per a adaptar-lo a la legislació sobre arrendaments urbans. Així mateix, fixa que els contractes de lloguer social s’han de renovar obligatòriament si, un cop finalitzada la seva durada màxima, els ocupants encara es troben dins els paràmetres legals d’exclusió residencial.

D’altra banda, es fa extensiva l’obligació de fer una proposta de lloguer social abans d’interposar una demanda judicial amb relació a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i altres demandes de desnonament.

Per últim, s’amplia la durada mínima dels contractes de lloguer social i s’inclouen nous elements orientats a garantir l’accés de les persones beneficiades, facilitant la gestió i la tramitació de les sol·licituds.

El darrer capítol modifica la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, amb l’objectiu d’assolir una major eficàcia en l’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social.