Una vintena de col·lectius feministes denuncien que a Lleida no s’estan fent avortaments quirúrgics

Redacció

Una vintena de col·lectius feministes de la demarcació de Lleida denuncien que, tot i que el 4 d’octubre de 2021 el Govern va anunciar que les lleidatanes ja podrien avortar quirúrgicament al territori entre la setmana nou i la 14 d'embaràs gràcies a un acord amb la clínica privada Mi NovaAliança, ara com ara no s'estan fent avortaments quirúrgics.

Aquests col·lectius se senten “enganyats” i afirmen que Salut “ha mentit i desinformat a la població”, ja que “se suposava” que l’acord que va signar el Departament de Salut amb la clínica Mi NovAliança de Lleida era exclusivament per tal que es duguessin a terme avortaments quirúrgics, però que en realitat “no s’estava practicant l’instrumental sinó el farmacològic”.

Així, segons les signants del manifest —que aquest dijous llegiran davant de l'Hospital Comarcal del Pallars—, “des del Departament de Salut s’està introduint un nou procediment que preveu avortaments farmacològics fins la setmana 14 i que, per tant, intenta substituir l’avortament quirúrgic”.

I és que els protocols oficials de Salut sobre la intervenció voluntària de l'embaràs (IVE) estableixen que els avortaments farmacològics es poden fer fins la setmana nou de gestació, mentre que el quirúrgic es pot fer en qualsevol moment de l’embaràs: fins a les 14 setmanes per lliure decisió de les dones, fins a les 22 amb informe mèdic, i a partir de les 22 setmanes a través de la decisió d’un Comitè Clínic.

“Creiem que la substitució de l’avortament quirúrgic pel farmacològic s’està duent a terme perquè aquest últim és més barat i perquè a la pública no es compta amb prou professionals per fer-lo”, denuncia el col·lectiu, que afegeix que, segons contracte, “la clínica Mi NovaAliança està cobrant per fer avortaments quirúrgics que en realitat no està practicant, i no queda clar què està pagant la Generalitat”.

Els moviments feministes manifesten que no tenir prou educació sexual ni informació prèvia sobre la intervenció voluntària de l'embaràs (IVE) “posa en una situació de vulnerabilitat a l'hora de decidir quin és el procediment que és millor medicament i emocional per cada una”, i que aquesta substitució “vulnera els nostres drets i la nostra capacitat de decidir sobre els nostres cossos”.

En el manifest, doncs, exigeixen que “el Govern faci una campanya pública informativa sobre el procediment de l'IVE que, a més, desestigmatitzi l'avortament”, i que “l'IVE es dugui a terme a la xarxa pública d'hospitals amb equips mèdics formats en perspectiva feminista i Drets Sexuals i Reproductius”, amb l’objectiu que “això acabi provocant un replantejament de l'objecció de consciència dels ginecòlegs”.

En aquest sentit, demanen que, mentre els professionals no es replantegin l'objecció de consciència, s'estableixi un sistema de quotes que garanteixi el dret a l'IVE a tot el territori. També reclamen que l'Església surti de tots els consells d'administració dels hospitals públics i concertats per evitar que vetin el dret a l'IVE a la xarxa sanitària.