El 39,9% de les persones que tenen la regla ha patit pobresa menstrual a l’Estat espanyol

Redacció

Segons l’estudi Equitat i Salut Menstrual de l’IDIAPJGol, el 22,2% de les dones i persones que menstruen no han tingut accés a productes menstruals en algun moment de la seva vida per qüestions econòmiques, i fins un 39,9% reporta no haver pogut costejar el producte menstrual de la seva elecció.

Els resultats de l’estudi, que es basen en les dades aportades per les 22.823 dones i persones que menstruen que van participar en una enquesta online que es va dur a terme entre març i juliol del 2021, assenyalen que les dones amb majors dificultats socioeconòmiques, així com les persones no binàries i trans que menstruen, són les que tenen més risc de patir inequitat menstrual.

Maneig de la menstruació en espais públics

El 74% de les participants va assegurar haver hagut de sobreutilitzar algun producte menstrual per no haver tingut accés a un lloc adequat per canviar-lo. Entre les més afectades per aquesta situació es troben les treballadores a temps complet, les dones més joves i les que tenen una situació socioeconòmica més vulnerable.

Un 18,3% de les participants van indicar haver-se hagut d’absentar de la feina per qüestions de salut menstrual, mentre que el 56,6% va indicar absentisme escolar. A més, el 76,4% va manifestar la necessitat de tenir flexibilitat horària o teletreballar per a un millor maneig menstrual, i un 49,9% va demanar tenir accés a la baixa menstrual, principalment per a casos de dolor menstrual intens.

És per això que les investigadores asseguren que “és urgent desenvolupar polítiques per al maneig de la menstruació a l’entorn laboral, educatiu i públic”, per tal que “els entorns en els quals vivim i treballem s’adaptin a les necessitats de les dones i persones que menstruen”.

Discriminació per menstruar

Més del 42% de les participants van assenyalar haver patit discriminació menstrual en alguna ocasió. En aquest cas, també són les persones no binàries, aquelles amb més dificultats econòmiques, i les que resideixen a l’Estat espanyol en una situació administrativa irregular les que tenen més probabilitats de patir aquesta situació.

La probabilitat d’accedir a serveis sanitaris per consultar sobre la menstruació va ser significativament més alta en participants amb educació universitària. D’altra banda, el 57,8% de les enquestades va reportar no haver tingut educació menstrual o que aquesta fos parcial abans de la primera menstruació, sent l’entorn familiar, l’escola i les amistats les fonts d’aprenentatges menstruals principals. En l’etapa adulta, les dones i persones que menstruen s’informen sobre la menstruació sobretot a través d’internet (60%) i les xarxes socials (35,1%).

Combatre la inequitat menstrual

La investigadora principal de l’estudi, Laura Medina Perucha, explica que l’estudi “suggereix que la inequitat menstrual afecta a una gran part de les dones i persones que menstruen a Espanya, especialment a aquelles de col·lectius més vulnerabilitzats”. Per això, afegeix, “és necessari que la inequitat menstrual s'abordi des de polítiques públiques que es fonamentin en l'equitat social i de gènere i que considerin la diversitat i necessitats específiques de diferents col·lectius de dones i persones que menstruen”. 

“Aquestes polítiques haurien de centrar-se no solament a abordar la pobresa menstrual, sinó també la falta d'educació menstrual i d’atenció sanitària per a la salut menstrual, la dificultat per al maneig menstrual a entorns laborals, escolars i públics, així com l'estigma i discriminació que vivim les dones i persones que menstruen associada a menstruar, entre altres aspectes de la inequitat menstrual”, conclou Medina Perucha.