El Parlament aprova la nova llei antidesnonaments per afrontar l’emergència habitacional

La mesura servirà per respondre al veto del TC que va tombar el primer decret per un defecte de forma

El Parlament ha aprovat aquest dimecres la nova llei antidesnonaments per afrontar l'emergència habitacional. Els grups de PSC-Units, ERC, Junts, CUP i comuns han votat a favor de la norma, que ha rebut els vots en contra de Vox (11). Cs i PPC no han votat. Després de tirar endavant el dictamen en la comissió de Drets Socials fa dies, la proposició de llei ha arribat al ple, després que la Mesa rebutgés ahir al migdia les reconsideracions de Cs i PPC.

L'aprovació de la nova llei servirà per respondre al veto del Tribunal Constitucional (TC), que va tombar el primer decret per un defecte de forma. Durant el debat parlamentari, el diputat d'ERC Pau Morales, ponent redactor de la llei, ha demanat “celeritat” al Govern per desplegar la norma.

Debat parlamentari

Morales també ha demanat “respecte” pel contingut de la nova llei, després del “consens ampli” que ha generat: “Defensar la sobirania del Parlament és defensar el dret a l'habitatge. I per defensar el dret a l'habitatge ens hem de conjurar per assegurar la sobirania del Parlament”, ha remarcat.

La diputada Eva Candela (PSC-Units) ha apuntat que Catalunya ja va ser pionera el 2007 amb la llei d'Habitatge: “S'ha legislat molt però sense resultats, no hi ha hagut una aposta clara als pressupostos”, ha lamentat la dirigent socialista.

D'altra banda, la diputada María Elisa García (Vox) ha assegurat que la llei xoca amb diversos articles de la Constitució. La parlamentària del grup d'extrema dreta ha reclamat més habitatges socials i que el Govern garanteixi un sostre a tota la ciutadania vulnerable.

Montserrat Vinyets (CUP-NCG) ha agraït la feina feta per les entitats, i ha advertit que a partir de demà cal una normativa pròpia per garantir el dret a tenir sostre, més enllà de l'emergència habitacional. Susanna Segovia (comuns) ha reclamat que demà mateix el Govern es posi al costat de les famílies a qui intentaran desnonar.

Glòria Freixa (Junts) ha destacat el consens parlamentari, tot i les “discrepàncies” per concretar la solució de la problemàtica, i n'ha posat un exemple: “Obligar la propietat privada a fer polítiques públiques no és la solució”, ha opinat.

De nou, Morales (ERC) ha constatat que la situació de l'habitatge és “insostenible” i que les previsions de desnonaments són “terrorífiques”. “És urgent actuar, i aquest Parlament i el Govern actua”. Morales ha exigit a l'executiu un desplegament “efectiu” de la nova llei.

Denúncies de Cs i PPC

Al seu torn, Nacho Martín Blanco (Cs) ha denunciat una “nova martingala” després que la Mesa hagi rebutjat les peticions de reconsideració del seu grup i del PPC, que volien presentar una petició de dictamen davant el Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Però la Mesa ho ha tombat per defectes de forma.

El diputat creu que s'han “deslegitimat” les institucions i que hi ha hagut “tirania” de la cambra, dels grups independentistes, i de la presidenta parlamentària, Laura Borràs. De fet, Martín Blanco ha insinuat que “és possible” que hagin incorregut un delicte de prevaricació: “Ens reservem la possibilitat d'anar als tribunals”. El diputat de Cs no ha parlat del fons de la llei. En un sentit similar s'ha posicionat la parlamentària Lorena Roldán (PPC), que ha anunciat que el seu partit presentarà un recurs al TC.

Per cert, el gurp de Cs ha decidit no participar de la votació com a mesura de protesta. Però el seu president parlamentari, Carlos Carrizosa, s'ha “equivocat” i ha votat abstenció.

Què diu la llei?

La nova llei s’estructura en quinze articles, distribuïts en tres capítols. El primer modifica alguns preceptes de la Llei 18/2007 pel que fa a les mesures davant la desocupació permanent d’habitatges. Ajusta els supòsits d’habitatge buit i regula les competències per a requerir els responsables perquè adoptin les mesures necessàries per a corregir-les i per a ordenar-ne l’execució forçosa en cas d’incompliment del requeriment i, si escau, per a sancionar.

El segon, passa a considerar grans tenidors d’habitatge les persones jurídiques que en tenen la titularitat de més de deu, a diferència dels més de quinze establerts fins ara. També estén el termini de la cessió obligatòria per a adaptar-lo a la legislació sobre arrendaments urbans. Així mateix, fixa que els contractes de lloguer social s’han de renovar obligatòriament si, un cop finalitzada la seva durada màxima, els ocupants encara es troben dins els paràmetres legals d’exclusió residencial.

D’altra banda, es fa extensiva l’obligació de fer una proposta de lloguer social abans d’interposar una demanda judicial amb relació a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i altres demandes de desnonament.

Per últim, s’amplia la durada mínima dels contractes de lloguer social i s’inclouen nous elements orientats a garantir l’accés de les persones beneficiades, facilitant la gestió i la tramitació de les sol·licituds.

El darrer capítol modifica la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, amb l’objectiu d’assolir una major eficàcia en l’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social.

Exigències de la PAH

Després de la votació, representants de la PAH han ofert una roda de premsa al Parlament. Han destacat els punts més rellevants de la llei, i han aprofitat per “exigir” que se signin els 4.000 lloguers socials que l'Agència de l'Habitatge tenen detectats. Així mateix, han informat que el 9 de març es reuniran amb el president del Govern, Pere Aragonès, per donar-li un pla executiu que serveixi per “exprimir la norma” i signar el “màxim” de lloguers socials.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francesc Torrelles de Foix
1.

Ja si de cas el tema de les okupacions il.legals ho deixem per un altre any. Quins poca-soltes.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article