Universitats creen nous serveis de suport emocional per l’augment de peticions

La UAB posa en marxa una unitat de ‘coaching’ i la UB obre un telèfon d’ajuda psicològica

Universitats catalanes han posat en marxa nous serveis de suport als estudiants i professionals de la comunitat en rebre un augment de la demanda d'acompanyament emocional. “Ara estem recollint les seqüeles de la pandèmia”, observa Joan Deus, cap del Servei de Psicologia i Logopèdia de l'Autònoma de Barcelona (UAB). El servei es va crear el 2018 amb unitats especialitzades i n'ha incorporat una d'específica per acompanyar els estudiants en un context educatiu tan trasbalsat com el de la Covid-19.

“Han estat mesos molt durs, temps de pèrdues, de dols, d'aïllaments social i ens ha afectat a tots, però —si és possible— encara més als estudiants, en una edat en què les relacions socials són molt importants. S'ha fet més palès que mai la necessitat de fer un acompanyament", diu la vicerectora d’Estudiants, Marta Ferrer Garcia. “Els mesos més durs de confinament han passat, però el malestar continua”, reflexiona.

En aquest context, la UB va posar en marxa un servei psicològic a principis d'aquest curs per donar suport emocional als membres de la comunitat educativa de la universitat que ho necessitin. De setembre a febrer, el servei ha atès 132 persones i n'ha fet seguiment. La majoria (88%) són estudiants de grau i un 10%, investigadors predoctorals en formació. S'ha atès una consulta de personal de la universitat.

Els investigadors predoctorals en formació és un col·lectiu de les comunitats universitàries que passa sovint desapercebut, però que treballa en unes condicions molt exigents i que s'enfronten a molta incertesa professional tot i estar forjant un currículum especialitzat i d'alt nivell. La vicerectora d'Estudiants de la UB hi posa èmfasi com a col·lectiu afectat per problemes emocionals, perquè tenen una feina “molt demandant” amb un sou “just”, i “viuen sota molta pressió i molt d'estrès”.

Per al servei, la UB ha contractat dos psicòlegs que fan atenció telefònica d'aquelles necessitats que puguin tenir els estudiants que s'hi posen en contacte. És un servei gratuït i, després d'aquesta primera atenció, fan un seguiment de la situació.

En cas de detectar que a darrere la consulta hi ha un problema que requereix una intervenció de més profunditat, deriven aquesta persona a la clínica psicològica, que es va crear el 2020 i que està formada per serveis que funcionen des de fa temps, com la Unitat de teràpia de conducta —en aquest cas, el servei sí que és de pagament, amb un preu reduït per a la comunitat de la UB.

Unitat de coaching

La Universitat Autònoma de Barcelona va posar en marxa a mitjans de 2021 una unitat de coaching o acompanyament als estudiants. El doctor Joan Deus, catedràtic d'Avaluació Psicològica i coordinador assistencial del servei, assenyala que han notat un augment dels estudiants que, sense tenir cap trastorn, han generat reaccions emocionals que els han descompensat i els dificulten els estudis davant els canvis substancials que han afrontat en els darrers dos anys per la pandèmia.

“Han tingut classes presencials, després telemàtiques. Els hàbits i les dinàmiques d'estudis han quedat trastocats en molts casos”, destaca. Aquest servei atén cada setmana una mitjana de quatre o cinc visites i forma part de la unitat d'estrès i salut del Servei de Psicologia i Logopèdia (SPL) de la Facultat de Psicologia de la UAB.

El SPL atén sobretot la comunitat universitària, tant estudiants com docents i personal administratiu i de serveis (PAS) —el campus és format per unes 50.000 persones—, però també dona assistència a la població dels municipis de l'entorn, com són Cerdanyola del Vallès, Rubí, Terrassa, Sabadell i Sant Cugat.

El SPL es va posar en marxa el 2018 i el componen diverses unitats especialitzades tant de psicologia com de logopèdia. En el cas de psicologia, té sis unitats especialitzades i que en molts casos són de referència a Catalunya i l'estat espanyol: en trastorns de conducta alimentària; situacions de crisi i de conflicte; psicogènere; de psicologia forense —que participa en procediments penals i civil per determinar quins poden ser els règims més adients de custòdia—; neuropsicologia; i la de salut i estrès.

Durant el 2021, el SPL ha atès un centenar de primeres visites i aproximadament el 85% són de membres del campus. D'aquestes, la majoria, un 90% són d'estudiants de grau i de tercer grau i la resta, de professors o personal administratiu. El servei té una primera assistència gratuïta per als membres del campus de la UAB. Les següents visites són de pagament, si bé Deus indica que el rectorat està treballant per finançar aquells casos que no puguin pagar les visites. “El servei és molt recent i s'està gestionant aquest tema. La universitat està preocupada pels problemes de salt mental i el servei pot donar-hi una resposta”, recalca.

Estrès, ansietat i pors

Les situacions que porten els estudiants o altres membres de la comunitat universitària a contactar amb el servei són molt diferents i no només són conseqüència de la pandèmia. La vicerectora d'Estudiants i Participació de la UB indica que el percentatge més alt de consultes és per estrès i ansietat: “Hi ha molts casos en què les persones estan estressades, amoïnades o agobiades i necessiten parlar amb algú que els escolti i que els doni consells i recursos”. En altres casos, detecten possibles situacions de depressió, trastorns de la conducta alimentària o autolesions i aquí és quan s'ha de derivar la persona que hi ha contactat a un altre servei.

Pel que fa al Servei de Psicologia de l'Autònoma, entre la població que atén, més enllà dels afers emocionals més lligats a l'època estudiantil, també ha notat un increment de les reaccions emocionals de tipus ansiós o pors; alteracions de l'estat afectiu; situacions de ruptures familiars després de convivències extremes durant els confinaments i trastorns psicològics de base que durant la pandèmia s'han descompensat, com per exemple poden ser fòbies socials o trastorns obsessivocompulsius que es manifesten en la neteja o en la por a contagiar-se.

Més enllà de la pandèmia

Tot i que han nascut en pandèmia, la idea és mantenir-los més enllà. “La pandèmia ho ha magnificat tot, però els problemes emocionals no són nous. La població d'estudiants té més risc de patir malestar. Solen trobar-se en un entorn acadèmic molt exigent, de competitivitat, amb problemes interpersonals i incerteses sobre el futur laboral. La transició a la universitat i la fi dels estudis són moments que poden crear molta angoixa”, reflexiona la vicerectora de la UB.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article