Empatia és una senzilla paraula de només set lletres que conté la clau de la vida social. Aclarir una afirmació de tal calibre és l'objectiu fonamental d'aquest article, detallant pel camí el perquè de la seva importància i per què és primordial incloure'l com a competència transversal en tot el cicle educatiu.
Segons Eisenberg, empatia és la capacitat per a comprendre els sentiments d'una altra persona i fer-ho evident en la relació. No és una capacitat innata, s'aprèn; forma part de la intel·ligència emocional i de la metacognició (capacitat de les persones per a reflexionar sobre els seus processos de pensament i la forma en què aprenen).
“L'altre” és algú diferent d'un mateix. Això sembla obvi, però hi ha persones que no saben o no han après a sortir del seu ego, del seu jo, el seu narcisisme els converteix en discapacitats per a aquesta habilitat, i això porta greus conseqüències, no sols per a ell o ella sinó per a tots els que li envolten.
Tota actitud o coneixement que pot ser adquirit mitjançant el procés de l'aprenentatge es pot planificar i implementar. És a dir: si alguna cosa es pot aprendre, no és immutable: té solució, es pot canviar o millorar.
L'entorn en l'adquisició de l'empatia
L'entorn és una peça imprescindible. La família, l'escola i la societat en el seu conjunt, des de l'educació formal i no formal, són part del progrés cap a la consecució d'una societat més empàtica.
Si som capaços de comprendre i detectar quan l'altre sofreix, i com consolar-ho, serem capaços de solucionar les nostres diferències i els conflictes d'una forma més pacífica. És a dir, l'empatia es converteix en una eina de protecció social i de lluita contra la violència.
L'amor als animals com a punt de partida
Malgrat la importància de tots els agents abans esmentats, que potencialment han de conrear el desenvolupament de l'empatia, és l'educació formal el mitjà més important per a dotar d'habilitats inter i intrapersonals i valors ètics als més joves que formaran la societat del futur, especialment quan l'entorn familiar té mancances en aquest terreny.
La llei educativa espanyola recentment aprovada, la LOMLOE, inclou dins del contingut curricular de tot l'ensenyament obligatori l'empatia cap als animals. Aquest gran encert dels legisladors es dirigeix específicament a una àrea des de la qual partir per al desenvolupament d'aquesta habilitat. És a dir, la biofília.
La infància es caracteritza per un sentiment innat de proximitat a l'entorn natural, amor per tot el relacionat amb la naturalesa i els animals.
Sabem, a més, que el procés cognitiu de l'aprenentatge en la infància ha de basar-se en experiències emocionalment intenses i positives, ja que aquestes causaran una major adquisició de coneixements, habilitats, destreses, valors i actituds.
En el cas de l'empatia, ensenyar a un nen a sentir amor per una altra espècie li farà aprendre de forma més duradora i senzilla que els altres senten i poden sentir coses diferents o fins i tot contràries a les nostres, però les nostres accions no han d'anar encaminades en una altra direcció que no sigui la del respecte.
La importància de l'exemple
Quan els models aportats a nens i adolescents es basen en l'ús de tradicions o conductes cruels, socialment acceptades “perquè sempre s'ha fet així”, els valors apresos seran els mateixos. Tot aquell a qui es consideri inferior, diferent o simplement no ens agradi serà objecte d'una actitud similar.
En l'entorn escolar, un informe recent afirma que el 82% dels alumnes ha presenciat algun tipus de violència o humiliació i el 52% l'ha sofert directament. Sembla evident que la intervenció en l'educació és una necessitat social.
Incloure l'empatia en el currículum
És primordial considerar com a part fonamental de l'educació escolar la formació dels nens en valors, com ara solidaritat, cooperació, amistat, pau i tolerància; en conductes prosocials i en el desenvolupament de la intel·ligència emocional. El nostre currículum utilitza l'empatia cap als animals com un mètode eficaç de treballar l'empatia en general, que s'ha inclòs en tot l'ensenyament obligatori.
A l'aula s'hauran de dissenyar continguts encaminats a les dues cares de l'empatia: la cognitiva i l'emocional. Els continguts han d'estar adaptats al procés de maduració cognitiva i emocional dels menors. Per exemple, si el principi pedagògic que es pretén buscar és “descobriment de l'entorn, dels éssers vius que en ell conviuen”, amb els alumnes d'infantil ho farem amb animals de l'entorn més pròxim com són els animals domèstics; mentre que en els estudiants de primària, secundària i fins i tot batxillerat introduirem coneixements sobre animals salvatges, i conceptes per a la reflexió com el perill d'extinció d'alguns d'ells.
La idea és fomentar el compromís actiu amb els valors i les pràctiques de la sostenibilitat i de la cura i protecció dels animals. Per a això busquem que els menors tinguin experiències concretes amb animals, que poden guanyar complexitat amb l'edat.
Conèixer als animals en el seu entorn
L'acostament al medi natural dels menors mai ha de basar-se en la introducció d'animals a l'aula, típics exemples d'un rosegador en una gàbia o un ocell. Ni organitzar excursions a parcs zoològics o altres centres d'animals en captivitat (excepte santuaris o refugis d'animals).
Aquest treball d'empatia cap als animals hauria de notar-se també de manera transversal en assignatures que res tinguin a veure amb les ciències naturals o l'assignatura de valors, per a mantenir la coherència. Per exemple, hem d'evitar en matemàtiques usar un problema l'enunciat del qual cosifiqui als animals, del següent tipus:
En el zoo hi ha 3 zebres, dues girafes i tres cocodrils Quants animals viuen en el zoo?
En canvi, un exemple apropiat seria:
Quant temps viu una abella reina? Pista: un goril·la viu aproximadament deu anys, i una abella reina viu unes cinc vegades més.
O dit d'una altra forma, serien adequats enunciats que plantegin problemes a resoldre com la desforestació, la contaminació del planeta o l'escalfament global com a context sobre el qual aprendre càlcul, aritmètica o fins i tot estadística.
La importància de la infància
El psiquiatre Luis Rojas Marcos ens recorda que aprenem la majoria de les conductes en la primera dècada de les nostres vides: “Per a actuar sobre la violència cal treballar en la infància”. La ciència ha descobert que l'empatia és l'espurna que encén la compassió i ens indueix a ajudar al proïsme quan està sofrint.
A més, sabem per diferents estudis que hi ha associació entre les conductes violentes, psicopàtiques i antisocials i l'absència d'empatia.
Així, ensenyar al llarg de tota l'etapa d'escolarització a desenvolupar empatia cap als animals és construir persones amb un major sentit social i amb estratègies d'afrontament dels conflictes de manera pacífica i menys violenta.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'orginal aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari