Els agressors de gènere condemnats reincideixen menys si surten progressivament de presó

ACN

El 29,5% dels agressors de gènere que compleixen presó en règim ordinari o segon grau i que tenen un risc alt de reincidir, tornen a cometre aquest tipus de delicte, segons un estudi del Departament de Justícia. En canvi, en el cas dels condemnats a presó que tenen un pronòstic de risc baix de reincidència i que han sortit directament des de la presó, la taxa de reincidència és del 25,1%. Si aquest perfil surt progressivament en tercer grau (en què els penats fan la vida a l'exterior i només van a dormir a presó), la reincidència baixa al 19,9%. Segons dades del 2009, només el 10% dels penats per agressions masclistes que fan programes formatius a la comunitat reincideixen. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha presentat les dades.

L'estudi, fet a partir de 32 interns dels centres penitenciaris Brians 2, Lledoners i Ponent que fan el programa de tractament, dibuixa un perfil de penat de 38 anys de mitjana, que treballava abans de l'ingrés a presó (70%) i que, en un 44% dels casos, ha estat testimoni de maltractaments en la seva família d'origen. Pel que fa als antecedents penitenciaris, s'observa que prop del 50% dels penats ha dut a terme un trencament de condemna per haver incomplert l'ordre de protecció a la víctima i, en un 83% dels casos, el delicte s'ha produït en el domicili familiar. Un 55% dels agressors de gènere és consumidor habitual de drogues i alcohol, i prop d'un 40% ha consumit tòxics en el moment de cometre el delicte.

Aquests són alguns dels resultats que es desprenen de la recerca 'Avaluació de l'eficàcia terapèutica dels nous programes de violència de gènere', elaborada pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que avalua el tractament dins de la presó als condemnats per violència de gènere.

Modificar conductes amb realitat virtual

La realitat virtual immersiva pot ajudar a canviar la conducta dels agressors de gènere que fan programes de tractament a les presons catalanes, d'acord amb la recerca 'Disseny de nous entorns virtuals per treballar l'empatia amb homes condemnats per delictes de violència masclista'. Segons aquest estudi, també elaborat des del CEJFE, l'aplicació de les ulleres virtuals dins dels programes d'intervenció de conductes violentes millora l'empatia dels agressors masclistes cap a la seva víctima i els ajuda a responsabilitzar-se del delicte comès.

L'estudi, fet a partir de la prova pilot en vuit interns del centre penitenciari Lledoners condemnats per delictes relacionats amb la violència de gènere (homicidi, maltractament i trencament de condemna), situa el penat en un entorn virtual en què es recrea una escena de conversa amb una figura femenina. En un primer moment, el penat es col·loca, dins de la conversa, en la pell de l'avatar masculí i després ho fa en la figura femenina. La investigació obre la porta a ampliar l'aplicació de la realitat virtual en les sessions de tractament que es fan als centres penitenciaris catalans destinats als penats per violència de gènere.

L'amenaça al 50% de la població

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró ha advertit aquest dimecres que “qualsevol amenaça que posés en perill la vida de la meitat de les persones del planeta seria tractada com la principal amenaça mundial”. En la inauguració de la jornada 'Agressors de gènere: tancats o a la comunitat', que ha tingut lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), la consellera ha qualificat la violència masclista com una “xacra que amenaça el 50% de la població" i per això "tot esforç serà poc mentre qualsevol dona corri perill de viure una situació de violència masclista”.

La consellera ha remarcat que “l'eficàcia d'un sistema penal també passa per situar la reparació del dany i l'atenció a la víctima entre les prioritats de la resposta institucional i comunitària”. Ciuró ha ressaltat que “la víctima necessita suport” i ha recordat que “de totes les persones que van ser ateses a les oficines d'atenció a la víctima del delicte del Departament de Justícia l'any 2021, un 42% ho van ser per violència de gènere”.

La titular de justícia ha posat en relleu que des del Departament de Justícia es vol “establir un debat valent i franc respecte a les dificultats que implica combinar la protecció a la víctima amb la necessitat de reinserir socialment l'agressor, i, com recomanen tots els experts, acompanyar l'agressor en el seu retorn a la comunitat”.

“Sense aquest retorn a la comunitat difícilment s'aconseguirà el resultat desitjat, que és el de víctimes zero perquè una sola víctima de gènere ja és massa”, ha dit Ciuró.